Publicitat
Publicitat

PESCA RECREATIVA

Quan fa bon temps moltes famílies passen els vespres davant del mar amb una canya i unes carmanyoles

Una canya i un ham

Una canya, un salabret i una truita de patates. És tot el que necessitaven Anna Martí i la seva parella per passar les nits d'estiu juntament amb la seva filla, la Marina. "La petita s'ho passava molt bé, perquè ella mateixa, amb el seu salabret i una llanterna, agafava llagostins. Era molt ràpida, perquè sabia fixar-se en els ulls brillants dels llagostins i els atrapava amb un moviment ràpid de salabret". Mentrestant, el pare i la mare tiraven la canya, i s'asseien mentre anaven tallant la truita de patates que s'havien emportat feta de casa. Al seu entorn, foscor, solitud i una felicitat infinita per estar junts, parlant de com els havia anat el dia o de les inquietuds que els rondaven pel cap.

Estem parlant de fa 10 anys, quan "hi havia molts peixos", però també quan els aficionats podien entrar a la zona del port dels municipis pesquers. Ara està prohibit, malgrat que la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting (FCPEC) reivindica a Ports de la Generalitat de Catalunya que faci zones de pesca per a aficionats a tots els ports del Principat. "No som una competència per a les barques de pesca, perquè amb la nostra canya pesquem en mig any el mateix que una única barca en un sol dia", explica Josep Maria Prat, responsable de pesca marítima de la FCPEC. "Entenem que ho van prohibir perquè la gent hi anava a pescar sense llicència, deixaven els hams de qualsevol manera, no recollien la brutícia que generaven en una nit de pesca... Però que no tenen un comportament molt semblant els banyistes? Que no es permet als banyistes que vagin a la platja malgrat que també generen brutícia?", es pregunta el Josep Maria.

Llicència obligatòria

El cas és que, per fer pesca continental (als rius) o marítima (a la platja), cal obtenir una llicència de pesca recreativa anual, que es pot fer a través de la FCPEC o del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i té un preu variable segons l'edat de l'aficionat. Els nens i els majors de 65 anys ja no paguen des del juliol d'enguany, després que una nova normativa suprimís les taxes que havien de pagar.

A més, cada municipi estableix uns plans d'usos de pesca que cal respectar. Òscar Hernández bé ho sap. L'any passat, va haver-se-les amb uns policies perquè, en una tarda de setembre ben encapotada i sense banyistes, estava pescant a la zona del monument a la Pasífae, a Vilanova i la Geltrú. "Com que hi havia núvols, no hi havia banyistes, però, esclar, els policies ens deien que eren les 6 de la tarda i que el pla d'ús de pesca municipal marcava que només es pot pescar a la platja de 9 del vespre a 7 del matí". Ho van estar parlant amb els policies i ho van acceptar. Sabien que si hi tornaven la policia els podia posar una multa i retirar-los tot el material. Malgrat tot, amb la recança per l'absurditat de la normativa, van escriure una carta de queixa a l'Ajuntament i "aquest any el pla d'ús és diferent, perquè permet pescar a la Pasífae durant tot el dia".

Així doncs, l'Òscar ja pot anar a pescar amb el seu fill Jan, de 9 anys, tranquil. Arriben a mitja tarda, i en aquesta època de l'estiu hi ha molta orada, "tanta que sembla el passeig de Gràcia ple de peixos". A més, "la gràcia d'anar amb una criatura és que aprèn com mai els noms de tots els peixos". És una activitat amb recompensa, perquè "et pots emportar cap a casa un peix i fer-lo per sopar", explica l'Òscar.

En aquest punt, el Josep Maria Prat, de la FCPEC, subratlla que l'al·licient de pescar és la connexió amb el món salvatge: "Tots el portem a dins. Volem demostrar-nos que som capaços de viure amb la natura i de proveir-nos-en". També és cert, continua explicant el Josep Maria, que l'afició és aprenentatge: "En el meu cas, m'ha portat a conèixer molts peixos, a saber com viuen, què mengen, quin vent és el bo per pescar-los, etc."

Toni Coll, de Ferreries (Menorca), també sap tots els noms dels peixos. I encara controla més l'època permesa per pescar-los. Té 61 anys, treballa de fuster i els caps de setmana els dedica a pescar amb la seva barca. Acostuma a anar a unes zones fixes, sobretot a son Saura, a cala Blana. Al mes de juliol ha pescat molta tonyina, a l'agost, serrà, vaca, esparrall. Espera frisós el setembre, que és quan es permet pescar els raors (lloritos, al Principat), que són molt cobejats a Menorca. De fet, els raors només es poden pescar del setembre al novembre, i durant aquests mesos "hi ha una febre boja per pescar-ne".

Temporada de llampugues

A partir del 15 de setembre s'obrirà la veda de la llampuga i la serviola, que també són font de desitjos a les Illes. Tot plegat fa que el Toni estigui ben entretingut. "El peix que pescam el congelam i en tenim per a tot l'any". També cal dir que, entre els pescadors menorquins hi ha molta competència: "És una competència bona, però quan s'obren les vedes de raors, llampugues i servioles, les barques ens acostem les unes a les altres per ensenyar-nos qui n'ha pescat més o menys".

De totes maneres, el Toni explica que quan surt a la mar se sent lliure: "Alliberat de tota la setmana, no penso en res. És un relax immens". Tant és així, que de vegades al Toni li sembla que està en un altre món, però tan sols és dalt d'una barca amb una canya a les mans. Josep Maria Prat també subratlla el distanciament del món terrenal que suposa pescar. A més, el que més li agrada és el combat amb el peix que es resisteix: "Es tracta d'anar al límit de les possibilitats de la canya, que és quan pesques un peix que fa dos quilos i la canya en fa un i mig. Només ets tu i la teva intel·ligència per combatre amb un peix que s'hi resisteix tant com pot".

Més continguts de