Lluís Llach fa mesos que no trepitja ni Porrera i Parlavà. Tornarà a temps per dirigir la processó de Verges, però de moment fa feina a l'Àfrica. S'ha instal·lat en una petita localitat rural senegalesa, Palmarin, a la costa sud del país, força més avall de Dakar i Mbour. S'hostatja al campament Le Yokam, un hotel modest on no són habituals els turistes que busquen luxe i aventura, i que regenta gent del lloc: en François, la Nima, en Paul, en Marcel... Ja són els seus amics.
Situat a la regió de Sine-Saloum, a Palmarin hi viu una comunitat de cultura serer integrada per quatre pobles -Ngallou, Ngunuman, Ngjet i Niajhanort- i el port pesquer de Djifer. Des d'allí, Llach tira endavant dos projectes que han acabat donant forma a la Fundació Llach, dedicada a l'ajut al desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu de grups que per la seva llengua, cultura i situació social poden ser qualificats de minoritaris.
Desconnectat dels escenaris, alliberat de la música com una obligació professional, el cantautor ha decidit complicar-se la vida per intentar fer-la més fàcil als que habiten en aquest racó de l'Àfrica. I ha decidit, a més, deixar testimoni de la seva experiència a través d'un dietari personal en què va anotant el que li ocorre i el que pensa. Els seus són textos planers, d'impressions i sensacions. És el diari d'un català amb una missió concreta: ser realment útil, apropar-se i ajudar una gent que ja comença a conèixer. L'ARA ofereix avui el primer capítol d'aquest dietari, que tindrà continuïtat durant tres diumenges més. A partir de llavors, els lectors interessats podran seguir la crònica africana de Llach a través de la web de la Fundació Lluís Llach.
L'aventura senegalesa
L'aventura senegalesa de Llach se centra en dos projectes als quals s'ha dedicat aquests mesos, i que són fruit de viatges i feina prèvia iniciada mig per atzar l'any 2007. Els projectes són el Yayoma-Maremar, per promoure la pesca sostenible, i l'Anem Més Lluny, concebut per incentivar l'educació i la formació informàtica a la regió amb la implantació d'internet.
En idioma serer, yayoma és la conjunció de yaye (mare) i oma (mar). La idea de la Fundació Llach és convertir un dels símbols de l'emigració massiva africana, els caiucos o piragües, en una forma de treball respectuosa amb l'entorn i racional, que permeti als habitants de la regió una subsistència digna, sense necessitat de marxar fora. Aconseguir l'autogestió per part dels autòctons és l'objectiu de Llach i la seva gent.
Les barques Yayoma-Maremar fan 23 metres i estan preparades per exercir la pesca d'altura en el litoral senegalès, gambià i de Guinea Bissau. Cada piragua serà explotada per deu pescadors -cadascun d'una família diferent- i un capità responsable. La idea es posar-ne en marxa sis. La primera va tastar l'aigua per primer cop el passat 15 de juliol, en un bateig en què van participar 300 persones, tot un esdeveniment. La fundació pretén tenir les sis barques a la mar en quatre anys, si els recursos ho permeten.
Anem Més Lluny, l'altre projecte, va sorgir quan Llach va comprovar sobre el terreny que a l'hotelet del campanent Le Yokam ell disposava de connexió d'internet mentre que a l'escola del poble amb prou feines tenien bolígrafs i llapissos. Va ser així com es va establir un acord de col·laboració amb el president de la comunitat rural de Palmarin, Sammuel Seck, i els seus consellers. La idea era portar les noves tecnologies per dinamitzar l'educació dels infants i la formació professional dels joves i adults. Tot plegat s'ha concretat en una aula informàtica a càrrec de Blandine DeRozé, patrona de la fundació, amb 21 ordinadors reciclats per l'ONG NT Àfrica.
Queda feina per a estona. I queda Llach per a estona.
