Els divorcis tornen a créixer, tot i la crisi

Barcelona."El meu divorci va ser un procés dolorós i car". Així recorda el Ricard, de 46 anys, el tràngol que va passar amb la seva parella el febrer del 2010, després de vint anys junts i dos fills. Ells són un dels 20.854 casos de ruptura matrimonial que hi va haver a Catalunya l'any passat. Com en el cas del Ricard, la majoria van optar per la via ràpida, la del divorci exprés, (19.541 casos), cosa que suposa un augment del 7,7% respecte a l'any anterior, segons dades que l'Instituto Nacional de Estadística (INE). El més interessant d'aquestes xifres és que trenquen la tendència descendent que havien registrat els divorcis des de l'inici de la crisi. Exactament entre l'any 2006 i el 2009, a Catalunya les ruptures havien passat de ser més de 27.000 a només 19.400.

"Divorciar-se és car i la gent s'ho repensa molt més des que va començar la crisi", diu Mila Arch, professora de la facultat de Psicologia de la UB. El Ricard reconeix que tant ell com la seva parella feia temps que no estaven bé però van intentar "retardar al màxim" la decisió de divorciar-se, "fins que al final la convivència s'havia tornat insuportable", diu. El fet que el procés suposés un cost important també el preocupava. Per Arch, "quan un matrimoni està en crisi tard o d'hora s'acaba divorciant". "El que ha passat en aquests últims anys és que la gent ho ha aparcat per por que el procés costés molts diners, però al cap de tres anys ja no poden més". Aquesta podria ser una explicació del repunt que han viscut el 2010 els divorcis, tant en l'àmbit català com en l'estatal. Pau Baizán, professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a la Universitat Pompeu Fabra, també coincideix amb aquesta idea: "Divorciar-se implica una baixada forta de recursos i en èpoques de crisi la gent s'ho pensa molt, es veuen menys amb cor de posar-se en una situació de precarietat", diu. El que ha passat en els últims tres anys no és cap novetat, segons ell. "Quan hi ha un cicle expansiu de l'economia hi ha més matrimonis i més divorcis, i a la inversa, quan hi ha recessió, hi ha menys bodes i menys ruptures".

Catalunya, líder en ruptures

Catalunya és el territori de l'Estat que més ruptures registra, una dada que, segons els experts, s'ha mantingut al llarg del temps. "La mentalitat més europeista i oberta dels catalans i un concepte de família més modern han provocat que sempre hàgim acceptat el divorci amb més naturalitat", apunta Mila Arch.

Pau Baizán afegeix que els divorcis tenen una relació directa amb el nivell educatiu i econòmic i, per tant, "els territoris com Catalunya, amb bon nivell educatiu i econòmic, sempre han registrat més ruptures". Tanmateix també hi ha una qüestió de valors: "Aquí sempre hi ha hagut més acceptació del divorci com a solució als problemes de parella".

És curiós que tot i l'augment de divorcis, les separacions han baixat respecte a l'any passat i aquesta tendència es manté des del 2000. En deu anys a Catalunya hem passat de registrar més de 12.000 separacions l'any 2000 a les 1.298 del 2010. L'explicació, segons Arch, és molt clara: la instauració de la llei que va permetre el divorci exprés, ara fa cinc anys. "A partir d'aquell moment van començar a baixar les separacions. Divorciar-se era fàcil i ràpid". Amb això, el nombre de divorcis que hi ha actualment a l'Estat han arribat a la mitjana europea. "Ja hem superat alguns països similars com Itàlia o Grècia", destaca Baizán. Mila Arch creu que la tendència anirà en augment "i ens anirem acostant a poc a poc als nivells dels Estats Units, amb una taxa molt alta de ruptures". "El canvi psicològic i sociològic que hem fet en aquest país ha estat molt important", diu Arch. "Fa 30 anys hauria estat impensable tenir gairebé 20.000 divorcis com vam tenir l'any passat a Catalunya".

Ruptures als 40 anys

La franja d'edat entre els 40 i els 49 anys és la que acumula més ruptures. L'edat mitjana de les dones en el moment de la dissolució matrimonial és de 42 anys i la dels homes, 44 anys. En aquests casos de matrimonis acabats el 2010, la parella feia 15,5 anys que estaven junts, de mitjana, una xifra lleugerament inferior a la del 2009. Pel que fa als fills, la majoria de les parelles -un 46%- en tenien i per això les ruptures suposen arribar a un acord sobre la custòdia. En un 83% dels casos se li va atorgar a la mare i en nou de cada deu casos ha estat el marit qui es fa càrrec del pensió alimentària i compensatòria.