Publicitat
Publicitat

Nits temàtiques d'astronomia divulguen coneixement i ofereixen un lleure diferent

Amb el cel de testimoni

"Sembla un dibuix". "No pot ser que es vegi tan bé". Aquests són alguns dels comentaris que se senten a la sala, dominada per una gran cúpula, després que la dotzena de persones presents hagin observat Saturn, d'una a una. No ha estat del tot fàcil, ja que han hagut de pujar, amb l'estómac ple, unes costerudes escales de fusta fins a una base elevada per posar l'ull al telescopi i veure el planeta anellat. Són part del centenar d'assistents a una de les vetllades d'estiu que organitza l'Observatori Fabra consistents en la tríada de sopar, conferència científica i observació de cossos celestes -que varien segons com i on estigui situada la Terra cada nit.

El plat fort és l'últim. Una visitant, la Gemma Valcárcel, fa segon d'ESO i surt meravellada de la sala: "Ho he estudiat a l'escola, però així no es veu cada dia". La seva mare, l'Eulàlia Ximenis, havia estat a l'observatori trenta anys abans però no havia mirat pel telescopi, i comenta que "s'identifica perfectament". Cada 15 anys els anells de Saturn es posen de costat vistos des de la Terra i, per tant, no es poden apreciar. Això va passar al 2009 i, des d'aleshores, van creixent. Aquesta nit es veuen com una línia.

Un segle mirant les estrelles

El divulgador científic de l'observatori, Antonio Bernal, guia els assistents a cada pas. Segons ell, la mida d'un astre vist per un telescopi és "una percepció subjectiva". "Es tracta d'una imatge virtual. Alguns el veuen molt profund i altres no", explica. En el cas de Saturn, ell en compara la mida amb una moneda de 10 cèntims. Aquests dies és el torn de la Lluna -se'n poden veure cràters, muntanyes, penya-segats, deserts, etc.- i després serà el d'Albireu -estrella de la constel·lació del Cigne que al telescopi es veu de color verd-blau, acompanyada d'una altra groga-taronja- i el de Júpiter. "Es pot arribar a veure com les seves llunes canvien de posició en qüestió de minuts", diu Bernal.

El primer telescopi modern el va crear Galileu al segle XVII, i mesurava 3,5 centímetres de diàmetre. El de l'Observatori Fabra en fa 30, cinquanta vegades més que l'ull humà, que mesura 50 milímetres. El més gran del món -actualment-, situat a La Palma (les Canàries), té 10,4 metres de diàmetre. El Fabra, l'emblemàtic observatori situat a la serra de Collserola, data del 1904, i el seu telescopi Mailhat és l'original del 1903, un dels més antics d'Europa. Tot i això, s'ha anat modernitzant i s'hi desenvolupen activitats científiques en col·laboració amb la UB: des de la determinació de la posició dels astres fins a l'estudi del clima local i el registre de terratrèmols -a Catalunya i a la resta del món.

Tot l'any s'hi fan observacions per a visitants, però el que l'ha fet destacar les darreres temporades com una de les ofertes consolidades de l'oci estiuenc han estat els Sopars amb estrelles , enguany en la seva vuitena edició. La fórmula inclou, a més de la ciència i les vistes, el component gastronòmic, que segons Bernal és secundari. "Hauríem d'anomenar-los Estrelles amb sopar ", diu, "perquè l'autèntica motivació és l'astronomia, i el sopar és una excusa". Bernal, enginyer mecànic i astrònom per vocació -va dirigir el planetari de Medellín a la seva Colòmbia natal-, fa la majoria de les xerrades, normalment relacionades amb l'astre que s'observarà o fenòmens recents, com el solstici d'estiu o els eclipsis. Enguany també hi ha temes com la profecia sobre la fi del món al 2012 -que desmenteix "des del punt de vista científic i de la interpretació del que volien dir els maies"-, el viatge de l'home a la Lluna o per què a Plutó se li va retirar la categoria de planeta, així com altres d'explicacions de fenòmens com els colors o la mort de les estrelles. Cal destacar que dos dies per setmana aquestes xerrades les fan especialistes externs convidats.

Inquietuds filosòfiques

L'esperit divulgatiu és la raó de ser d'aquestes vetllades, com va destacar el director general de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, a la inauguració de la temporada 2011. "Cal cuidar les vocacions, sobretot a certes edats en què els nens han de veure la ciència agradable i divertida", apuntava. En la mateixa línia opina Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) i director de l'Observatori Astronòmic del Montsec: "Quan era petit, vaig veure la Lluna a través d'un telescopi i vaig saber que em volia dedicar a això". Ribas és un dels conferenciants convidats aquest estiu.

La iniciativa va sorgir al 2004 de la mà dels dirigents de l'observatori i d'impulsors privats. Va començar com una observació de la Lluna amb pica-pica. L'objectiu era arribar als 30 comensals i fer quatre sopars. No només es va assolir, sinó que omplien quatre dies per setmana. "Vam acabar fent 55 sopars aquell estiu", apunta Lluís Gómez, un dels promotors com a part del Grup Educa, empresa que encara s'encarrega de les observacions. Els assistents llavors van ser 3.000; actualment, la xifra se situa en uns 7.000 per any. Montserrat Moragas, la directora de Laie, empresa encarregada dels sopars, comenta que la coordinació inicial "va ser un repte, perquè les instal·lacions no hi són", i els ploms saltaven si el micròfon i el microones estaven encesos alhora.

Un altre observatori, el de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, afrontarà un desafiament semblant a partir d'aquest estiu. Inspirat en aquesta activitat, prepara sopars a la fresca a les seves instal·lacions per primera vegada. L'organitzadora, Maite Regñé, explica que els ho havien demanat els seus socis. "Hi ha una terrassa amb un mirador, i vindrà un càtering professional a organitzar un sopar com cal a la llum dels estels", comenta. De moment, ho faran dos dies que es vegi bé la Lluna, i l'àpat anirà seguit d'una conferència i de l'observació del satèl·lit. Si té èxit, esperen poder repetir l'any que ve, i no descarten ampliar les vetllades també aquest any.

Segons Bernal, la gran majoria dels assistents a la proposta del Fabra no ha mirat mai per un telescopi ni té coneixements astronòmics. La clau de l'èxit dels sopars, per ell, rau en un interès íntim que tots tenim: "Les preguntes filosòfiques que ens fem com d'on venim, què som o on anem", diu, i afegeix: "Qui millor que el cel per resoldre aquestes inquietuds?".

Més continguts de