La lluita contra el ciberplagi també arriba a secundària

BarcelonaPrimer han sigut les universitats i ara són els instituts els que han decidit declarar la seva particular lluita contra els alumnes que copien. Com avançava l’ARA, universitats com la UOC, la UPF i aquest curs la UB han instal·lat sistemes antiplagi arran de l’augment d’estudiants que copien tant de treballs d’altres companys com d’internet. Les xifres són contundents: un mínim del 75% de la població estudiantil ha fet ciberplagi de manera parcial o total, segons assenyalen informes universitaris i empreses que es dediquen a detectar-ho.

El següent a seguir els passos de les universitats serà de manera pionera a secundària l’Institut Obert de Catalunya (IOC), els estudis a distància d’ESO, batxillerat i FP (entre d’altres) que ofereix el departament d’Ensenyament. L’IOC, amb més de 41.000 estudiants online, prepara la seva ofensiva contra el ciberplagi de manera esglaonada. De cara al pròxim curs preveu elaborar una normativa contra la còpia que haurà de signar l’estudiant. Alhora també preveu instal·lar un sistema similar al que utilitza la UOC per detectar plagis entre treballs d’estudiants. De moment, docents de l’IOC es reuniran en els pròxims dies amb els de la UOC per veure si poden establir alguna mena de col·laboració. “El que volem és intentar detectar la còpia entre les aules virtuals d’una mateixa assignatura i en diferents semestres”, detalla Helena Palomares, responsable de la formació pedagògica i didàctica de l’IOC. L’Institut tampoc descarta recórrer a la instal·lació d’un software que detecti còpies de treballs penjats a internet. Com en la majoria d’universitats, el mètode antiplagi que utilitza ara l’IOC és l’humà. “El professor, amb l’ajuda del Google, és qui ho detecta”, explica.

Tant Palomares com Francina Martí, representant de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i professora, asseguren que els treballs en què més copien els estudiants són els de recerca o el treball de final d’un grau de FP. “Els temes que trien són més oberts”, assegura Palomares. Tot i així, Martí defensa que també és més fàcil detectar els plagis perquè en molts casos els alumnes fan “copia i enganxa” de pàgines que “no tenen res a veure” amb la seva manera d’escriure.

El ‘mea culpa’ dels professors

Evitar part dels plagis està en mans dels mateixos docents. El mètode més senzill és fer una bona preparació dels treballs que encarreguen. “No és el mateix demanar un estudi obert de la Segona Guerra Mundial que fer comparar dues pàgines web que donen informació sobre aquesta temàtica”, exemplifica Martí. La portaveu de Rosa Sensat denuncia que sovint l’aprenentatge continua sent massa “memorístic”, un aspecte que facilita el plagi. Palomares afegeix que com més “pràctica” i “concreta” sigui la tasca, més difícil serà localitzar-la a la xarxa. “El professorat s’ha de reinventar”, alerta la professora de l’IOC. Per Palomares, el més “preocupant” és detectar que els futurs mestres són els primers a copiar. Una pràctica que veu massa sovint, ja que la formació que imparteix és la titulació alternativa que han de fer els estudiants que no poden accedir als estudis de màster de formació del professorat (l’antic certificat d’aptitud pedagògica). “Cal treballar el valor de no robar el coneixement, sinó citar-lo”, apunta.

Pel que fa als instituts on la formació és presencial, el departament d’Ensenyament deixa en mans dels centres la decisió d’instal·lar mesures antiplagi. La conselleria no té constància que n’hi hagi cap que n’utilitzi. També depèn de les escoles fer pedagogia entre l’alumnat. “S’ha d’ensenyar a copiar bé i a reelaborar la informació que s’obté de diferents fonts”, diu Francina Martí, l’autora de la recerca Llegir, pensar i clicar, que estudia el contingut que pots trobar penjat a la xarxa.

Errors dels docents que indueixen a copiar

Fer preguntes memorístiques

Facilita trobar informació tant a internet com entre treballs d’altres estudiants. Com més pràctic és el treball, menys opcions de plagiar.

No demanar més d’una font

La manera que els alumnes aprenguin on han de buscar és comparant diverses fonts d’informació.

Carència d’una lectura crítica

Els estudiants han de saber avaluar si la informació que troben és correcta o no.