Més de dos anys després del primer esborrany, el projecte de la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació va rebre la setmana passada el suport unànime del Senat i és a un pas de l'aprovació final. Substituirà el text vigent, del 1986. La rebuda ha estat agredolça.
Com afecta Catalunya
A nivell estatal la investigació s'estructura, a banda de les universitats, al voltant dels organismes públics d'investigació (OPIs) -el més paradigmàtic és l'agència estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)-. A Catalunya hi ha centres exitosos que formen part del CSIC, però en els últims anys el model de recerca s'ha identificat en gran part amb els centres de recerca, la majoria dels quals es van crear en l'època en què Andreu Mas-Colell era al capdavant de l'antic departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Innovació. Aquests centres, més flexibles que els OPIs, fan sobretot recerca aplicada, orientada a aconseguir que el coneixement arribi al teixit productiu -les empreses-. La nova llei inclou organismes de recerca no estatals i estableix que les comunitats autònomes que tinguin centres de recerca propis els regulin elles mateixes. L'àmbit d'aplicació s'amplia també a universitats, hospitals que fan recerca i altres.
Flexibilitzar la recerca
La llei fomenta la col·laboració entre els sectors públic i privat en l'R+D+I perquè hi hagi una relació més fluïda entre universitats, centres de recerca i empreses. Hi haurà un nou règim de creació de spin-offs -empreses sorgides de projectes d'investigació- i de participació dels investigadors en les empreses. També se'ls reconeix el dret a participar dels beneficis d'explotació de les patents que genera la seva recerca. Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, organització que promou les biociències formada per administracions i empreses, apunta: "Si busquem una economia basada en el coneixement, calen incentius per a l'investigador, que tingui més possibilitats que a la universitat".
Situació laboral dels investigadors
Un dels objectius de la llei era redefinir la carrera científica de manera que s'acabés amb el funcionariat i s'establís una carrera contractual basada en els mèrits -i, alhora, evitar la fuga de cervells-. A la pràctica no s'ha aconseguit, cosa que ha originat crítiques d'investigadors, societats científiques i universitats, actors també molt crítics amb la reducció dels pressupostos dedicats a recerca. D'una banda, els investigadors predoctorals, que fins ara eren becaris els primers dos anys i contractats els dos següents, tindran contractes laborals i cotitzaran des del principi. De l'altra, els nous contractats estaran cinc anys al càrrec d'un projecte i després, si superen una avaluació, seran funcionaris. En part, el poc avanç de la llei en aquests aspectes es deu a la pressió dels sindicats que, tot i això, es queixen de la precarietat que creuen que promou.
Una agència pel finançament
Es crea l'Agència Estatal d'Investigació per gestionar els fons i ajudes destinats a recerca, per tal que els recursos es reparteixin de manera més eficaç i transparent. Les seves funcions les haurà d'establir un reglament.
