Publicitat
Publicitat

Cada vegada més gent té el seu propi laboratori de biologia amb instruments casolans. Formen part del moviment DIYbio, biologia d'autofabricació o bricobiologia

La ciència progressa a casa

A casa seva, a Cork, Irlanda, Cathal Garvey hi té un laboratori de biologia ple d'instruments de fabricació casolana. La incubadora de bacteris és una caixa d'embalatge de poliestirè amb una estoreta elèctrica i un termòmetre que fan de termòstat. Una olla de pressió serveix per esterilitzar. I part dels instruments estan fets amb llaunes de cafè.

En el món de la ciència casolana, amb un esperit més pròxim al d'un manual d'escoltisme que no al de les publicacions especialitzades amb avaluació d'experts, Garvey, un genetista de 26 anys que després de llicenciar-se va treballar en un centre de recerca contra el càncer durant quatre anys, és una mena d'heroi. Segurament el que el fa més conegut és haver inventat la DremelFuge, una centrifugadora que es pot fabricar amb una impressora 3-D. Els plànols de l'aparell són a internet, a lliure disposició de qui se'n vulgui servir.

Ell i altres manetes de la ciència, o biohackers , formen part del moviment anomenat DIYbio, abreviació de do it yourself biology (que podríem traduir com a biologia d'autofabricació o bricobiologia), que va començar oficialment l'any 2008 amb DIYBio.org, una web col·laborativa per compartir idees i projectes en recerca biològica, que ja té més de 2.000 membres. "Vull generar la mena d'instruments que ajuden a fer bricobiologia (DIYbio) a casa", explica Garvey.

Laboratoris als EUA

Un dels punts de trobada del moviment és Genspace, un laboratori sense ànim de lucre a Nova York, obert a tota mena de persones independentment del seu bagatge científic. Des que va obrir l'any 2010, a la setena planta d'un antic banc, han sorgit laboratoris semblants a Boston i a San Francisco.

Genspace té una dotzena de membres i cadascun d'ells paga 100 dòlars mensuals (uns 80 euros) per les despeses del lloguer i del que, al laboratori, s'anomenen consumibles : agents químics, tubs d'un sol ús i altres materials que cal reposar amb regularitat.

La idea inicial -diu Daniel Grushkin, un periodista que viu a Nova York i que va participar en la fundació de Genspace- parteix d'un esperit semblant al del programari informàtic de codi obert: si fem que tants cervells com sigui possible treballin col·laborativament en biotecnologia "es podran obtenir idees excel·lents".

La idea que els amateurs practiquin la biologia pel seu compte ha fet que alguns es plantegin el perill del bioterrorisme i de la creació involuntària de malalties mortals. Però fabricar un patogen virulent i nou no és gens fàcil, i la comunitat DIYbio ha adoptat un conjunt de protocols de seguretat per minimitzar aquests riscos. "En un àmbit molt reduït, pot ser que algú causi danys -diu Garvey-. Però només podria propagar una malaltia algú que treballés en malalties".

Genspace té una política estricta per impedir treballar amb qualsevol cosa que pugui infectar els humans i ha establert un comitè de protecció integrat per experts de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, del departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units i d'altres institucions per aprovar les propostes d'experiments.

Per als entusiastes de la bricobiologia, una de les coses més frustrants pot ser haver d'anar amb pas lent i pautat. La biologia comporta treballar amb organismes que, igual que els infants, requereixen atenció en moments determinats. "La biologia en bona part consisteix a esperar", diu Charlie Schick, un membre de DIYbio responsable d'un blog anomenat Molecularist . I equivocar-se amb la temperatura o afegir un producte químic incorrecte vol dir que s'ha de tornar a començar.

El cost dels instruments

Un obstacle encara més greu és l'alt cost dels instruments: una centrifugadora barata o un termiciclador barat (aparell per portar a terme la reacció en cadena de la polimerasa, per obtenir còpies de fragments d'ADN) costa uns 3.000 dòlars (uns 2.300 euros). Genspace, per exemple, no podria haver adquirit tot el seu equipament només amb les quotes dels membres: un dels seus membres fundadors, l'actual presidenta, Ellen D. Jorgensen, havia treballat en un laboratori privat que va haver de prescindir d'una part de l'equipament perquè la recessió va fer que hagués de reduir les dimensions i ella els va proposar quedar-se amb els instruments descartats.

Alguns biohackers , però, pensen que el que cal és un equipament més senzill i més barat. "La gent sobreestima el cost del funcionament d'un laboratori de biotecnologia", diu Garvey. Quin és el cost del seu laboratori domèstic? Només 4.000 euros.

Més continguts de