Publicitat
Publicitat

Aaron Ciechanover: "La ciència té el repte social de fer accessibles els seus èxits a tothom"

Aaron Ciechanover (Haifa, 1947) va rebre el Nobel de química el 2004 pels seus estudis sobre com les cèl·lules organitzen el procés de destrucció i reciclatge de proteïnes mitjançant la ubiqüitina, una petita proteïna. La ubiqüitina marca les proteïnes malmeses perquè després siguin destruïdes, acció que es coneix com "el petó de la mort" i que és clau en processos com la resposta immune del cos a la invasió de virus. En malalties com el Parkinson i l'Alzheimer hi ha defectes en el sistema que fan que les proteïnes danyades s'acumulin. Ciechanover ha fet recentment a Barcelona la conferència central del II Simposi d'Estudiants de Doctorat que ha organitzat l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB).

Quines vies ha obert la seva troballa per a la investigació de malalties i dianes terapèutiques?

El sistema descobert afecta aproximadament un 8% del genoma humà i era previsible que, amb més de 1.000 proteïnes involucrades, també hi hauria malalties. I va ser així: es va trobar que moltes es deuen directament o indirectament a errors en el sistema de la ubiqüitina. El següent pas era desenvolupar medicaments: ja n'hi ha un de molt exitós al mercat que combat un tipus de leucèmia, però en vindran molts més. Tot plegat ha demostrat la importància de la recerca bàsica. Les descobertes són un procés bonic i gradual, que comença amb la curiositat i mai saps on et portarà.

Guanyar el Nobel ha marcat un punt d'inflexió en la seva recerca?

N'estic molt orgullós, esclar, però a la pràctica no. El món és cínic: la descoberta es va fer fa més de 20 anys i a ningú li va importar. De cop, et donen el Nobel i es considera important. Alhora, però, la fama que dóna et fa sentir que pots tenir més impacte en l'educació, que crec que és críticament important per a l'avenç de les societats, la ciència, la tecnologia, però també per acabar amb el fonamentalisme i la guerra.

Quins són els reptes actuals de la química?

Un és l'energia: només cal veure què va passar amb l'energia nuclear al Japó... Necessitem fonts alternatives, energia verda, parar de contaminar la Terra. L'altre repte real és la salut humana global, perquè els sistemes de salut no són accessibles a tothom. El càncer i l'Alzheimer són reptes científics, esclar, però també hi ha reptes socials: fer els èxits de la ciència accessibles a la gent -néixer pobres no vol dir no merèixer necessitats humanes bàsiques: menjar i salut. Són reptes que només es resoldran amb col·laboració interdisciplinar. Tot plegat és complex políticament, és fàcil pensar només en els teus experiments, però hem de pensar més enllà de les fronteres del laboratori.

Què espera assolir en el futur?

Només vull gaudir de la vida al laboratori, em fascina la ciència. Per mi, no estic treballant: estic gaudint de la vida. I crec que aquest també és un missatge per als joves: si vols tenir èxit, fes del teu hobby la teva feina.

Més continguts de