Publicitat
Publicitat

BIOMEDICINA

Han trobat els 'interruptors' que activen malalties en la vellesa

Els científics comparen els gens d'un centenari amb els d'un nadó

Amb l'edat el cos es deteriora. Científics catalans han comparat l'epigenoma d'un avi de 104 anys i el d'un nadó, i han trobat les claus d'algunes xacres freqüents, que podrien endarrerir l'envelliment.

Quines són les diferències entre el material genètic d'un centenari i el d'un nadó acabat de néixer? ¿Es poden distingir les empremtes que ha anat deixant la vida i, sobretot, fer-les desaparèixer per aconseguir revertir el procés d'envelliment o, si més no, aturar malalties que van de la mà de la vellesa? Aviat aquestes preguntes tindran resposta. Investigadors catalans acaben de desxifrar l'epigenoma d'un avi centenari de 104 anys i el d'un nadó acabat de néixer.

Els han comparat i en les diferències que hi han trobat han vist per què amb l'edat s'activen malalties com la diabetis, el càncer o el colesterol. "Sembla que no podrem ser immortals, el límit segurament està en els 120 anys, però sí que podrem actuar sobre els interruptors dels gens, evitar malalties com el càncer o la diabetis i viure més anys", explica Manel Esteller, investigador de l'IDIBELL, el centre de recerca en medicina cel·lular que ha liderat aquesta recerca que avui publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Endarrerir l'envelliment

Antonio Vidal té 104 anys, ha estat pagès tota la vida i viu en un poblet a prop de Sevilla. Es tracta del centenari que ha donat la seva sang perquè fessin primer un mapa genètic amb tots els seus gens, i després un mapa de l'epigenoma. L'epigenoma és el conjunt d'interruptors (proteïnes i altres molècules) que fan que els gens s'activin o no. Aquest procés s'anomena metilació i és tant o més important que els gens en si mateixos. Si un gen no s'activa no compleix la seva funció. Aquests interruptors poden deixar de funcionar bé, cosa que els científics ja sabien. La novetat és que el grup d'Esteller ha trobat quins són els que es desgasten amb l'edat i passen a funcionar de manera anòmala.

Per això, els científics també han analitzat el material genètic d'un nadó acabat de néixer. El seu mapa epigenètic l'han aconseguit a partir de cèl·lules blanques de la sang del cordó umbilical. En el nadó hi ha metilacions en un 80% dels gens, mentre que en el centenari n'hi ha en un 73%. "En els centenaris els cromosomes son més fràgils i hi ha moltes malalties freqüents en la vellesa que hi estan associades", explica Esteller. Entre aquestes malalties, el càncer. Quan els interruptors que intervenen en el control de la divisió cel·lular i l'apoptosi (mort cel·lular programada en l'ADN de cada cèl·lula necessària per a la regeneració dels teixits) es descontrolen, les cèl·lules es tornen cancerígenes, es divideixen sense control i no hi ha manera d'aniquilar-les, fins al punt de formar tumors i envair teixits.

L'estudi dels investigadors catalans obre la porta a endarrerir les xacres més comunes en l'envelliment i a desenvolupar fàrmacs que allarguin el temps de vida. "També hem vist que en els centenaris hi ha metilacions alterades relacionades amb la immunitat, per això són més propensos a les infeccions. També n'hi ha que intervenen en la capacitat de metabolitzar greixos i en els receptors d'insulina", diu Esteller. Són els interruptors que fan que en la gent gran el sucre o el colesterol alts siguin més freqüents.

"Hem demostrat que som diferents en néixer i en morir, ara cal estudiar milers de casos i veure com cal actuar en la dieta, els hàbits o en nous fàrmacs", conclou.

Més continguts de