Els cinc motius per a l’esperança de Jane Goodall

BarcelonaEntra a la sala amb discreció, com si no hagués de ser la protagonista, i els responsables de premsa la guien fins a la seva cadira. Mentre espera pacientment que li col·loquin el micro de corbata, observa i somriu als presents. Un somriure que mantindrà durant gairebé una hora de roda de premsa per demostrar que, als seus 81 anys, encara té motius per a l’alegria i per a l’esperança.

Així d’optimista va arribar ahir al matí la primatòloga Jane Goodall (Londres, 1934) a la sala de premsa del Palau de la Generalitat, poques hores abans de rebre, al vespre, el XXVII Premi Internacional Catalunya. El guardó, en reconeixement a la seva trajectòria i les contribucions a l’estudi dels ximpanzés i els animals en llibertat, és un dels molts que ha rebut a la vida, però el rep també com un “honor”. No deixa de ser una altra oportunitat per difondre el seu discurs de defensa dels animals i el medi ambient, per fer una crida a “convertir el món en un lloc millor abans que se’ns acabi el temps”.

En totes les intervencions que va fer ahir deixava clar que canviar el món encara és possible. Tot i carregar contra l’agroindústria, les grans multinacionals o les farmacèutiques, i admetre les dificultats per canviar les accions que contribueixen a destruir el planeta, la primatòloga no pensa rendir-se. La seva recepta per a l’esperança té cinc ingredients.

En primer lloc, “l’energia i compromís dels joves”. “Podem aconseguir una massa crítica de jovent que entengui que es necessiten els diners per viure, però que no s’ha de viure pels diners. Els diners s’han convertit en un déu, i en això ens hem equivocat”, deia la primatòloga, que afegia: “Si els joves perden l’esperança, llavors estarem perduts”. Un altre ingredient: “El nostre cervell meravellós”, capaç de crear tecnologies per “viure millor”. “Ara mateix podem obtenir energia del sol, del vent, de les algues!”, exemplificava. La capacitat de regeneració de la natura seria, per a aquesta científica compromesa, el tercer motiu per a l’esperança, tenint en compte l’existència de molts llocs devastats als quals es pot donar una segona oportunitat. La capacitat de les xarxes socials per fer arribar missatges a nivell global i l’“esperit humà indomable” tanquen la llista de motius de Goodall. “No sé quants anys em queden, però no em rendiré mentre estigui viva”, va sentenciar.

L’esforç de Catalunya

La premiada es va mostrar convençuda que a través de les accions locals es pot aconseguir un “canvi molt gran”. En aquest sentit, es va referir a Catalunya, país del qual va aplaudir “l’esforç de reconèixer que els animals tenen emocions” i la preocupació “pels animals de companyia, pels gossos, éssers vius que mereixen respecte”.

De la mateixa manera, va subratllar que “la prohibició dels toros és absolutament fantàstica”, tot i lamentar que encara es permetin els correbous. I en referència a Barcelona, va celebrar que el Zoo sigui del segle XXI. “Un bon zoo és aquell on els més joves fan la seva primera connexió amb els animals i se’ls encén el desig de salvar-los”, deia Goodall en una entrevista recent a l’ARA.