Publicitat
Publicitat

Proliferen els homenatges i els 'remakes' de cintes populars de la dècada

El cinema exhuma els anys 80

Es diu que a la música i a la moda, els revivals d'estils i tendències segueixen un cicle regular que oscil·la al voltant dels 20 anys. Seguint aquesta lògica, els 70 van ressorgir durant els 90, els 80 durant la primera dècada d'aquest segle i ara seria el torn del reivindicar el grunge , si és que els 80 deixen d'estar de moda alguna vegada. Hollywood, tanmateix, segueix la seva pròpia lògica, que dicta un reciclatge continu del seu fons de catàleg cada quart de segle, any amunt, any avall. Per tant, ja fa un temps que els estudis s'han llançat de valent a desenterrar populars icones audiovisuals dels 80 com Karate Kid , El equipo A , Transformers , Corrupció a Miami, Rocky i Rambo , les dues últimes patrocinades per un Sylvester Stallone que, ja grandet, va ser un dels que va tenir més pressa a pujar al tren de la nostàlgia.

Tot i que no és ben bé un remake de la versió que John Milius va fer del personatge el 1982 -més aviat una nova versió del personatge creat per Robert E. Howard-, també es podria afegir al sac del reciclatge dels Conan, el bárbaro , que s'estrena aquesta setmana. I moltes més: el remake del músical del 1984 Footloose ; un nou capítol de la saga Caçafantasmes , un altre cop amb Bill Murray, Dan Aykroyd i Sigourney Weaver; l'actualització de la pel·lícula de terror del 1985 Nit de por ; una nova versió de Robocop (1987) que en un primer moment havia de dirigir Aronofsky; i la segona part de Top Gun (1986), una altra vegada amb Tony Scott als comandaments.

Però no tot són remakes . El revival dels 80 també es pot rastrejar en cintes ambientades a l'època que fan seva l'estètica i els trets distintius de la dècada. Abans de Super 8 , pel·lícules com Adventureland (2009) i Jacuzzi al pasado (2010) ja es feien un tip de reciclar la parafernàlia pop d'aquells anys en un exercici d'enyorança que té com a objectiu la complicitat de l'espectador.

Fins i tot a casa nostra tenim directors que s'han sumat a aquesta tendència, com Pau Freixas, que va dibuixar un nostàlgic retrat dels 80 en clau agredolça a Herois (2010); o Paco Plaza, que abans de dirigir ( REC ) va oferir una visió tan divertida com macabra de la dècada a Cuento de navidad (2005). Els dos títols, per cert, protagonitzats per un grup de preadolescents, l'edat per excel·lència del gènere. Per Freixas, l'èxit del cinema d'aquella època té una doble explicació. "Per una banda, ens va agafar en l'edat ideal: sortíem de veure Karate Kid (1984) fent la postura de la grua, absolutament al·lucinats; però alhora, les pel·lícules que es feien llavors eren de gran qualitat i d'uns valors positius i optimistes que no ens podien arribar en un moment millor". Plaza apunta més aviat a la primera opció: "És sobretot una qüestió cronològica, tots compartim l'amor per les pel·lícules amb què hem crescut". "Jo penso que els nois d'avui dia gaudeixen tant amb els films de la saga de Crepuscle -continua- com nosaltres amb A la recerca de l'arca perduda ; i no estic dient pas que siguin igual de bons, però l'experiència d'uns i altres és similar".

Freixas troba a faltar a les pel·lícules d'avui "la sensació d'immersió que es vivia llavors quan anaves al cinema". "Sóc conscient que en part és culpa meva -afegeix-, perquè he madurat, però la veritat és que ara no trobo en el cinema comercial pel·lícules com aquelles, fetes amb el cor, com si fos la pel·lícula de la teva vida".

'Els Goonies', la preferida

Per constatar el furor que provoca encara avui el cinema dels 80 només cal deixar-se caure per qualsevol de les sessions de Phenomena, que omplen de bat a bat les 1.800 butaques de l'Urgell barceloní, amb com I ndiana Jones i el temple maleït (1984) i Retorn al futur (1985). Nacho Cerdà, l'organitzador del cicle, apunta a la nostàlgia com a factor important de l'èxit, però també a "una certa innocència en la posada en escena avui perduda i una mirada més pròxima a les històries". També revela que el film més icònic per al públic de Phenomena és Els Goonies . "I la veritat és que jo no ho acabo d'entendre", confessa.

Més continguts de