Publicitat
Publicitat

'MIL CRETINS': L'ESTRENA DE LA SETMANA

Setze anys després d''El perquè de tot plegat' arriba a la cartellera l'adaptació de 'Mil cretins'

El circ de Quim Monzó i Ventura Pons

A principis dels 80, Quim Monzó, amb els cabells escarolats, i el cineasta Ventura Pons solien trobar-se per dinar en un restaurant xinès del carrer Madrazo. En aquella època, Monzó ja havia publicat algunes de les obres que l'han consagrat com a un dels grans narradors catalans contemporanis, i Pons, ja conegut en el món del teatre, havia rodat els seus dos primers llargs. Encaminats en una carrera que encara els reservava els millors anys, començaven la tarda enfilant converses delirants sobre les respectives passions i professions. "Fins i tot vam escriure un guió plegats", explica Monzó. "Sort que el vam deixar estar", contesta Pons. "Ves a saber on para, ara".

Ja fa trenta anys de tot això, però l'estrena de Mil cretins prova que, en aquest temps, el tàndem ha tingut una fructífera trajectòria. L'associació es va prodigar, per primer cop, quan Ventura Pons va dur als escenaris la traducció de Monzó de l'obra Tres boleros , de Harvey Fierstein - Torch song trilogy , en l'original. I el 1995 va assolir el primer gran cim de la cadena amb l'adaptació cinematogràfica d' El perquè de tot plegat.

Fa temps, però, Monzó es va tallar els cabells, i van canviar els menús del xinès carrer Madrazo pel Wok & Bol de Diputació.

Pons i Monzó tenen una vis còmica hilarant. Diuen que quan vagin mal dades faran plegats de "carteristes al metro". Però, tot i el que pugui semblar, a l'hora de treballar són molt assenyats. "Un dia el Ventura em va dir que volia vestir una pel·lícula amb els contes de Mil cretins ", recorda Monzó. "En aquell moment, jo podia fer dues coses: dir-li que sí, o dir-li que no. Des que li vaig donar el consentiment, la feina era només seva. Si m'hi hagués ficat, només hauria aconseguit destorbar-lo". Ventura Pons explica que, com a duet, tenen un funcionament molt ianqui. "Els europeus no volen entendre que el llibre és una cosa i la pel·lícula és una altra", diu. "Jo podria fer com el Marsé -continua Monzó, sense escatimar en mímica-. Agafar el senyor Ventura Pons pel coll i dir-li: «Has destrossat la meva obra»". Però s'estima més seure i admirar-la.

Pasolini a la catalana
"Hi ha una perversió del cinema actual a favor de la imatge", diu Ventura Pons. "Molts cineastes pensen que el més important és quadrar un bon pla. Per mi, el més interessant de tot és la història". En aquest cas, potser hauria d'haver dit "les històries", en plural.

Mil cretins és una col·lecció de quinze curtmetratges, tots enfonsats en l'absurd. Un fris de disbarats. El resultat és un circ escatològic i delirant. Sembla que Pons ha mirat de treballar amb els relats de Monzó com ho va fer Pasolini amb les vinyetes del Decameró , Les mil i una nits i Els contes de Canterbury.

I s'hi ha posat amb la plantilla de l' star system català gairebé al complet. Actors com Joan Crosas, Clara Segura, Santi Millán, Julieta Serrano, Mercè Comes, Joel Joan i Jordi Bosch prenen part en la comparsa. "Són historietes molt punyents", diu Segura. "Potser inacabades, però l'olor que deixen és molt més forta que la de qualsevol narració llarga".

Amb tot aquest desplegament, queda clar que Mil cretins no és una pel·lícula ni petita ni modesta. Està dividida en tres parts, anunciades amb lletra mecanografiada. La primera aglomera els relats més quotidians; entre altres, El senyor Beneset i La forquilla . Però els amants dels making of trobaran més teca en la segona, perquè Pons s'aprofita de les historietes de Monzó per fer una paròdia del film d'art primitiu. Ell mateix reconeix que es va passar hores i hores mirant pel·lícules mudes. També es va dedicar a arreplegar una col·lecció de papers pintats de l'escenografia catalana de finals del XIX i va digitalitzar-los per estampar el fons de cada peça.

De L'assassinat del duc de Guise a El meravellós món dels germans Grimm .

A la tercera part, colofó de la pel·lícula, el repartiment complet de personatges es reuneix sota la finestra d'un desbordat Jordi Bosch -meitat alter ego de Monzó i meitat de Ventura Pons- per encoratjar-lo a seguir vivint i escrivint. "Jo no vaig entendre per què no li deien que s'obrís les venes", diu Monzó, irònic.

La bessonada
És un bon any per a Ventura Pons. Al marge de la seva pel·lícula -i dels 25 anys de la seva productora, Els Films de la Rambla-, Proa li acaba de publicar un llibre de memòries, Els meus (i els altres) . Com si hagués sortit de l'escola de David Copperfield, comença amb el naixement. "Sembla que vaig treure el cap al món més vermell que un tomàquet de Torrentbó: els millors", explica.

La biografia continua amb els episodis d'infància, els anys de teatre i la seva amistat amb Maria Aurèlia Capmany. I es fica entre els bastidors dels seus 22 rodatges. "Segur que el recomanen a les escoles de cinema", li diu Monzó, que felicita el seu amic perquè, entre el llibre i la pel·lícula, aquest any ha tingut bessonada. Però el procés de gestació no ha estat llarg en cap dels casos. Tan sols va trigar un mes a escriure el llibre. I el film tampoc no li va costar gaire: tres setmanes de guió, cinc de rodatge i només dues de muntatge. Potser aquesta capacitat productiva és el secret de l'èxit de l'empresa.

Més continguts de