Durant molt de temps els rius només s'han tingut en compte per obtenir-ne aigua i energia, i per abocar-hi les aigües residuals de les indústries i les poblacions. Però ara, al segle XXI, tornen agafar un paper central en l'espai urbà. N'expliquem tres exemples.
El Llobregat metropolità. Les depuradores i la unificació de les actuacions recuperen el riu
La gent està tornant al Llobregat en el seu tram metropolità. És un canvi històric. "En els últims trenta anys els ciutadans del Baix Llobregat han viscut d'esquena al riu perquè era difícil accedir-hi i perquè l'entorn fluvial era poc acollidor", explica Josep Maria Carreras, director dels Serveis d'Ordenació Urbanística de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). "En aquest cas, l'agreujant ha estat el seu paper de corredor natural d'accés a la ciutat i al port de Barcelona, per on passen autopistes, autovies, tres línies de ferrocarrils i un munt d'infraestructures de serveis com col·lectors, canals, línies elèctriques i línies de distribució d'aigua". Als anys 90, la Mancomunitat de Municipis de l'AMB va fer estudis per recuperar el tram metropolità i el 2003 aquests plantejaments es van materialitzar en un document marc. Tot seguit es van fer els projectes executius corresponents a dos trams, el primer entre el Pont del Diable de Martorell i la riera de Rubí a Castellbisbal, i el segon, entre el pont de l'AVE a Sant Joan Despí i el pont de la C-31, al Prat de Llobregat. L'última fase ha acabat aquest any.
No ha estat fàcil. Carreras recorda "les dificultats per obtenir una bona informació sobre les propietats dels terrenys afectats pels projectes, les servituds de pas i sobre les infrastructures subterrànies o en superfície". Ha calgut una tasca de coordinació entre administracions molt complexa. "Estem parlant d'un territori on cada 100 metres hi ha àmbits de competència exercides per administracions diferents", assenyala Carreras, que explica que formant part del consorci l'Estat, la Generalitat i les diferents administracions locals.
La qualitat de les aigües, gràcies a la xarxa de depuradores i del paisatge, és un resultat tangible, però la remodelació no ha acabat i encara queda un tram per executar. Ho ajornarà la crisi? Josep Maria Carreras pensa que "repercutirà en el ritme o en la intensitat de les intervencions, però que en cap cas afectarà la continuïtat de les obres". El riu és ara un patrimoni per defensar.
L'Onyar per Girona. L'estètica com a motor de transformació
La degradació de l'Onyar no va arribar a ser com la del Llobregat perquè no hi havia indústria ni contaminació química, a excepció d'alguns petits polígons i d'abocaments d'aigües en alguns municipis de la conca. La recuperació al seu pas per Girona va arrencar als anys 80 amb l'estètica com a motor. "Va ser amb la millora del paisatge urbà configurat per les cases de l'Onyar", indica el regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu.
Va ser un aspecte clau perquè, tot i discórrer pel mateix cor de la ciutat, la població també vivia aquí d'esquena al riu. Feliu confirma, efectivament, que "el fet de veure en un primer moment el riu com un recurs turístic, com un aspecte de la millora global del Barri Vell, va ajudar molt en la implicació ciutadana". Però més enllà del marc paisatgístic, s'hi han fet altres intervencions. "Es va voler assegurar el cabal de la sèquia Monar i van començar a funcionar les depuradores de Girona i d'altres indrets de la conca", explica Feliu, que reconeix que encara falten coses, com instal·lar depuradores en alguns municipis aigües amunt i naturalitzar el riu.
És tot un debat. Generalment, els grups ecologistes defensen que un riu ha d'estar el més naturalitzat possible. Segons Ponç Feliu, "això és el que s'ha fet a Girona, en part, concretament als trams on no hi havia formigó". S'ha deixat créixer la vegetació, hi torna a haver comunitats de boga i una gran diversitat d'animals. "Abans dels canvis, la gent ja s'havia fet seu el riu -diu Feliu-, però ara són conscients de la seva importància i s'ha convertit en un tret identitari".
El Segre per Lleida. Aprofitar els canvis per protegir-se de les inundacions
"Alguns lleidatans recorden els paquets d'escuma al Segre, que sortien de la paperera de Balaguer, que abocava directament al riu productes químics i restes de fibres de paper", explica la primera tinent d'alcalde i regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps. El Segre rebia els abocaments de les indústries i dels municipis sense tractament. A Lleida, la depuradora d'aigües residuals urbanes va entrar en funcionament l'any 1994 i posteriorment se'n van construir a Balaguer, Corbins i Artesa de Segre, entre altres municipis. Tot plegat va ajudar a recuperar la qualitat de l'aigua. L'any 2008 l'Ajuntament de Lleida va eliminar els abocaments urbans que arribaven al Segre a través del riu Noguerola.
Però el fet fonamental que va impulsar el procés de transformació del riu Segre va ser la gran avinguda d'aigua del novembre del 1982, amb un cabal de 3.500 m /s, que va provocar greus inundacions a la ciutat i, sobretot, en el marge esquerre del riu. L'Ajuntament va requerir a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i al ministeri d'Obres Públiques l'execució de les obres necessàries per a la protecció de la zona urbana. La canalització i l'execució del parc fluvial es va fer l'any 1996. Actualment té 2.700 metres de longitud i més de 40 hectàrees, tot i que encara queden pendents algunes obres. "Els ciutadans se l'han fet seu com a lloc d'oci, esbarjo, passeig i esport, i s'ha vist afavorit per l'accessibilitat, mitjançant rampes accessibles i escales", afirma Marta Camps, que no veu contradicció entre la recuperació urbana i la naturalització: "Al centre de la ciutat el riu ha de ser un parc urbà utilitzat pels ciutadans, i això és compatible amb un projecte que conservi els valors naturals". Tampoc vol oblidar l'ecosistema: "Cal considerar el riu en el seu conjunt, aigües amunt i avall, com un corredor ecològic i territorial".
