Publicitat
Publicitat

SOSTENIBILITAT

Les 'smart cities' tenen per objectiu reduir l'elevat consum de recursos i energia que hi ha a les urbs actuals

Les ciutats volen ser intel·ligents

Us imagineu una ciutat on no calgués fer voltes amb el cotxe per trobar aparcament perquè els llocs buits tinguessin uns sensors que ens avisessin per telèfon? O una on els camions d'escombraries només passessin quan els contenidors estiguessin plens, gràcies a l'avís d'un mecanisme al seu interior? Són alguns exemples que les smart cities, o ciutats intel·ligents, volen integrar. Però, què són exactament aquests llocs?

No són ciutats futuristes d'estètica de Blade runner, sinó llocs que integren els recursos i les eines per fer la vida dels seus ciutadans més fàcil, i ja hi ha moltes ciutats del món que estan integrant alguna d'aquestes característiques. Les smart cities neixen d'una necessitat imperiosa: el 2007, el 50% de la població mundial vivia en àrees urbanes, i el 2050 aquesta xifra serà del 75% i això és insostenible si seguim gastant els recursos com ho fem actualment. Per entendre-ho, només cal fixar-se en aquest exemple: cada dòlar de PIB que es genera a Santiago de Xile requereix un 60% més d'energia de la que es necessita en una ciutat en condicions ambientals molt més adverses com Hèlsinki, segons un informe de la consultora McKinsey. Això és perquè la capital finlandesa és molt més sostenible. "No ens podem permetre el nivell de consum que tenim avui dia a les ciutats", diu Pilar Conesa, directora de la consultora Anteverti. "Gastem massa energia i recursos naturals", diu. Per ella, es tracta d'una qüestió de necessitat, perquè el planeta no pot aguantar el ritme de les ciutats actuals, i parla d'exemples que ja estan funcionant.

Conesa diu que hi ha tres tipus de smart cities. En primer lloc, trobem les que surten del no-res, a Abu Dhabi, a la Xina i a Corea del Sud: es poden concebre de manera sostenible des de la primera pedra. En segon lloc, hi ha les ciutats europees, nord-americanes i australianes: "Són llocs antics, alguns amb molta història, que volen millorar la vida dels seus ciutadans sent més ecològiques i sostenibles. Així, cadascuna prioritza el que el seu context li demana". Els exemples són Amsterdam, que treballa molt l'eficiència energètica, i Sidney, que ha fet molta política de l'aigua. Per acabar, l'últim tipus de ciutat intel·ligent està sobretot a l'Índia: "On hi ha grans urbs que han crescut sense control -diu Conesa-, per això s'està treballant per millorar el traçat dels carrers i el transport intel·ligent, perquè la vida allà sigui més fàcil".

Per abordar el tema, la Fira de Barcelona celebrarà, del 29 de novembre al 2 de desembre, el primer congrés europeu dedicat a la qüestió -Smart City Expo-, que reunirà els grans experts mundials en aquest tema.

Mobilitat

Un dels conceptes claus d'aquestes ciutats és la mobilitat. Juan Luis Pla, cap del departament de Transport de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE), destaca una dada: "De 100 unitats d'energia que es consumeixen a l'Estat avui dia, 40 són de transport. I d'aquestes, un 80% les genera el transport per carretera, sobretot el vehicle privat". Això genera contaminació a les ciutats.

Pla destaca que la qualitat de l'aire és una qüestió bàsica de les smart cities: "Una ciutat no pot ser intel·ligent si no té bona qualitat de l'aire". "Les ciutats han de liderar la lluita per l'eficiència energètica perquè cada cop concentren més mobilitat", diu.

Pla posa exemples de com una ciutat normal pot passar a ser intel·ligent: "Cal fomentar el transport públic, s'han d'incorporar tecnologies més intel·ligents com el vehicle elèctric, s'ha de fomentar la mobilitat no motoritzada, com les bicicletes, la peatonalització dels espais, les flotes d'autobusos menys contaminants, etc". En aquest sentit, reconeix que Barcelona està fent "molta feina". Hi ha grans referents mundials com Yokohama, al Japó, i Amsterdam.

Més continguts de