50 claus per entendre el conflicte dels aeroports

BARCELONAMig miler de vols van poder enlairar-se o aterrar ahir dels aeroports espanyols abans de la mitjanit. L’estat d’alarma va permetre als militars obligar els controladors a tornar als seus llocs de treball. Ho van fer més del 90%, segons va explicar el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba. Malgrat tot, el conflicte segueix obert i amenaça d’allargar-se en el temps. Els controladors i el ministeri de Foment mantenen les converses trencades. També els fiscals de tots els territoris han començat a obrir diligències contra els que han faltat als seus llocs de treball. Són moltes les incògnites que caldrà resoldre en els pròxims dies.

La crònica d’un desastre anunciat. Aquest seria el resum més curt i acurat possible d’una història que ja va aixecar-se amb el peu esquerre i que, al cap del temps, ha acabat esclatant en forma de vaga salvatge. Aquestes són les cinquanta preguntes i les cinquanta respostes que des de l’ARA hem preparat per entendre quines són les causes i les conseqüèncis d’una situació que ha afectat centenars de milers de ciutadans.

1. Per què tenen tan poder els controladors?

Són un col·lectiu molt especialitzat i endogàmic. Aena els ha protegit durant anys i els ha convertit en autèntics privilegiats. Al mercat no hi ha controladors lliures per contractar. Tots han de passar per un procés de selecció que requereix la convocatòria oficial d’Aena.

2. Com és que s’ha deixat podrir la situació?

Quan les coses anaven bé el sou dels controladors no era un problema. Els diferents governs, tant del PP com del PSOE, van permetre que el poder dels treballadors anés creixent fins a convertir-se en un regne de taifes. Amb l’arribada de la crisi i el deute astronòmic d’Aena, el ministeri de Foement ha ordenat reduir despeses dràsticament i els controladors han esclatat.

3. El reial decret ja parla de militarització?

El text legal també inclou una menció sobre el fet que els controladors s’han de posar a les ordres de Defensa en cas de militarització de l’espai aeri i que, si agafen una baixa, han de passar un reconeixement mèdic per aclarir si realment estan malalts. Tot plegat va irritar els controladors, que van abandonar en tromba els llocs de treball.

4. Era el millor dia per signar el decret, divendres?

Ara és molt fàcil de dir, perquè ja sabem on ens ha portat el conflicte. Fonts del sector aeronàutic asseguren que ja fa dies que l’administració coneixia la possibilitat de vaga a partir del cap de setmana. Així doncs, s’ha ajuntat tot: el compliment del màxim de 1.670 hores anuals en alguns aeroports gallecs, la signatura del decret i el pont de la Puríssima. Una bomba de rellotgeria.

5. Què persegueix el govern espanyol amb aquesta estratègia?

El govern espanyol entén que el càlcul que fan els controladors no és real i considera que havia de ratificar un decret que ja es va aprovar al maig. Els diferents especialistes consultats consideren que el govern ha volgut estirar fins al límit la corda. Zapatero sabia que els controladors estaven atents i que hi havia un pont llarg, amb moltes persones que podien ser perjudicades. Era la situació ideal per presentar els controladors com a enemics públics just en un moment en què ha acordat un conjunt de mesures econòmiques i socials molt dures, com la retirada del subsidi de 426 euros per als aturats que no cobraven res més o l’allargament de les pensions als 67 anys, forçat per la pressió dels mercats financers. Les dues parts, govern central i controladors, han manipulat a tots i s’han d’estudiar tots els factors en joc. La imatge d’Espanya acordant l’estat d’alarma és nefasta per a l’exterior i per guanyar-se la confiança dels mercats internacionals.

6. La militarització era l’única solució al problema?

Ho dèiem abans: el decret signat divendres al matí té en compte aquesta opció. En certa manera, amb aquesta opció, el govern estatal es cobria les espatlles en cas que els controladors decidissin fer alguna acció el pitjor dia de tots, com finalment ha passat. De fet, la militarització de l’espai aeri ja era una opció plausible per als portaveus dels controladors divendres al matí. El que no estava tan clar és que l’exectuiu espanyol fes un pas endavant i decretés l’estat d’alerta. Ahir al migdia va prendre la decisió de declarar-lo.

7. Què implica l’estat d’alerta?

Ras i curt, obliga els controladors a acudir als seus llocs de treball si no volen cometre un delicte de sedició. I això, en penes, com es tradueix? Doncs en vuit o deu anys a la presó. Els controladors, des d’ahir al migdia, han de complir totes les normes que dictin els militars que estiguin al càrrec de les torres de control. Sense alçar la veu.

8. Quants militars hi ha desplegats pel territori?

A Barcelona hi ha dos llocs per cobrir: el centre de control de l’aeroport del Prat i la torre de control del mateix recinte. Segons han apuntat a aquest diari fonts del ministeri de Defensa, a cadascun d’ells hi ha 3 o 4 militars de l’exèrcit de l’aire.

9. És segur volar sota control militar?

Les mateixes fonts del ministeri de Defensa asseguren que és exactament tan segur volar ara com sota control civil.

10. Hi han intervingut els militars aquarterats a Barcelona?

No hi han intervingut perquè segons han apuntat fonts de la Capitania Militar el personal de les casernes de Barcelona, al passeig de Colom i al Bruc, pertanyen a l’Exèrcit de Terra i que no han rebut ni tan sols una comunicació per estar preparats per mobilitzar-se.

11. Per què els controladors han acabat tornant a la feina?

Segons ha apuntat un controlador aeri a aquest diari, les negociacions amb l’administració van acabar en el moment en què les torres de control van passar a control militar. Aleshores és quan es van assabentar de les conseqüències de desobeir ordres militars –vuit o deu anys de presó i possible embargament de béns– i van desistir de seguir tensant la corda.

12. Quants controladors hi ha a l’Estat espanyol? I a França?

N’hi ha 2.300 a Espanya, mentre que a França n’hi ha 4.000. Els francesos també han fet vagues que han col·lapsat l’espai aeri europeu els darrers mesos.

13. Si els fan fora a tots, quant es trigaria a tenir-ne de nous?

Nou mesos, que és el temps que dura la seva formació. Els controladors asseguren que no els poden acomiadar perquè no tenen substitut. Això implicaria deixar l’espai aeri espanyol desatès, ja que no hi ha prou controladors militars.

14. Quant cobren els controladors aeris?

És la pregunta del milió. Els responsables d’Aena van assegurar a principis d’any que, de mitjana, s’enduen 340.000 euros per any, una xifra que els treballadors rebaixen a 200.000. Ara bé, cal tenir en compte que els sous varien en funció de la categoria de l’aeroport on es treballa. Per exemple, a segons quines illes de l’arxipèlag canari, el sou no supera els 100.000 euros.

15. Què passa amb les hores extra?

És l’altra pregunta del milió. Al llarg dels darrers mesos, s’ha especulat que alguns controladors podien arribar a guanyar fins a 900.000 euros l’any, un extrem negat pels treballadors. El propòsit de la llei 9/2010 era, precisament, regular el còmput d’hores extra, que segons el govern estaven pagades per sobre de l’Estatut dels treballadors. Els controladors defensen que aquestes hores extra eren absolutament necessàries per al funcionament correcte de l’espai aeri espanyol: “No les treballàvem per gust”, explica el controlador consultat.

16. Quantes hores treballen el cap de la setmana?

Posem com a exemple l’aeroport del Prat. Es treballa per torns de set hores –deu en el torn de nit– en els quals hi ha integrat un període de descans del 25%. Al torn de nit, el descans és d’un 33% del temps. Cada sis dies treballats tenen dret a 24 hores lliures i al cap del mes han d’haver computat sis dies de descans.

17. Com es pot arribar a treballar de controlador?

Ara són nou mesos de formació, però abans el procés s’allargava molt l’abril determina que s’han acabat les beques d’Aena per a la formació, de manera que ara els aspirants s’han de costejar el curs. I sense tenir la plaça assegurada, com passava abans. La inversió pot arribar als 45.000 euros, segons algunes fonts consultades.

18. Quins requisits s’han de tenir per optar al lloc de treball?

Hi ha persones que han passat pel procés que diuen que cal ser pràcticament un superdotat per superar. D’altres diuen que no n’hi ha per tant. Cal tenir bon nivell d’anglès, de matemàtiques, de física i de resistència mental per aguantar la gran pressió a què estan sotmesos. Els que treuen més bona nota a les proves tenen el privilegi de triar la seva destinació de feina.

19. El sou dels treballadors té alguna cosa a veure amb les pèrdues d’Aena?

Està previst que aquest any l’empresa pública tingui pèrdues operatives de gairebé 600 milions d’euros. La llei 9/2010 vincula de manera pràcticament directa els mals resultats amb el volum de la massa salarial destinada als controladors. Aquests es defensen dient que és Aena qui fa inversions ruïnoses –aeroport de Burgos, per exemple– i que el seu sou no influiex de manera directa en els mals resultats de la companyia.

20. En quin conveni estan emmarcats els controladors?

Ara mateix no estan adscrits a cap pacte d’aquest tipus. L’any 2004 es va acabar la vigència del primer conveni signat i s’ha anat prorrogant amb més o menys dificultats. Si la situació ha arribat a aquest punt és perquè la negociació per a un nou conveni no ha arribat a bon port.

21. Com es presenta ara la negociació d’un pacte?

El ministeri de Foment, amb la militarització de les torres de control, ha guanyat la batalla. Bàsicament perquè ha enfonsat l’enemic, que n’ha sortit molt malmès anímiament. Els controladors ja saben fins on està disposat a arribar l’executiu i ells ja han esgotat qualsevol mesura de pressió efectiva.

22. És legal aquesta vaga?

Els mateixos controladors admeten que no és legal. És una vaga encoberta. Es van organitzar al llarg de divendres després de conèixer les mesures del decret aprovat pel consell de ministres, i van optar per les baixes mèdiques massives. Això va acabar provocant el col·lapse als principals aeroports de l’Estat i va deixar, com a mínim, 300.000 ciutadans afectats.

23. Hi ha algun precedent similar en l’àmbit mundial?

El 3 d’agost de 1981 uns 13.000 controladors nord-americans van posar-se en vaga després de llargues negociacions fallides amb el govern. Demanaven reduir la jornada laboral, un augment de sou i el dret a la pensió complerta després de 20 anys de cotització. El president Ronald Reagan va respondre el mateix dia declarant la vaga il·legal acomiadant els 11.000 controladors que es van negar a tornar a la feina. Un contingent de controladors militars va ser mobilitzat, mentre sobre els civils s’imposava una prohibició de recontractació de per vida. Reagan va fer valer una llei que prohibeix la vaga als funcionaris públics.

24. Els controladors militars estan preparats per substituir els civils?

Segons els controladors, no estan preparats perquè la seva funció és ajuntar avions a l’aire –en formació–, mentre que els civils s’encarreguen de separar-los per evitar que hi hagi un accident. A tot això cal sumar-hi que no n’hi ha suficients per gestionar tot el tràfic espanyol.

25. Què hagués passat si els aeroports estiguessin traspassats a la Generalitat?

Res diferent. En l’escenari més optimista del traspàs, la Generalitat es faria amb la gestió dels aeroports, mai amb el control de la navegació aèria. La gestió del trànsit seguiria en mans de l’Estat, ja que és estratègica.

26. El nou model aeroportuari evitarà aquest tipus de vaga?

No. Tot i que separa el control de la navegació aèria de la gestió dels aeroports, no canvia la posició dels controladors, que seguiran depenent a tot l’Estat d’un ens públic del ministeri de Foment. Països com Alemanya o Anglaterra, en canvi, sí que tenen privatitzat part de la gestió del trànsit.

27. Habitualment hi ha militars als aeroports i als centres de control aeri?

Als centres de control aeri, situats a Madrid, Barcelona, Sevilla i Las Palmas, sí. I també n’hi ha als principals aeroports. Són els encarregats de controlar els vols militars que passen a l’Estat.

28. Quin impacte econòmic total pot tenir la vaga?

250 milions d’euros, segons les agències de viatges. Spanair, per exemple, ha dit que perdrà entre 3 i 5 milions d’euros.

29. On han d’anar els consumidors per reclamar?

Han d’anar a reclamar a les aerolínies i, després, a l’administració. Segurament, d’aquí a dos anys començarà a haver-hi sentències en ferm sobre l’assumpte.

30. A l’hora de responsabilitats, qui té la culpa de la vaga?

Alguns juristes consideren que l’administració tenia suficients motius per saber que els controladors farien vaga. Aquestes fonts pronostiquen un llarg procés judicial que pot acabar al Tribunal Suprem.

31. Els passatgers tenen dret a ser recol·locats en un altre vol?

Sí, el tenen. L’altra opció que tenen és demanar el retorn íntegre dels bitllets. Algunes companyies internacionals van connectar els passatgers que havien perdut el trànsit a altres companyies sense cap cost addicional.

32. Què han de pagar les aerolínies als afectats?

La manutenció dels passatgers que es quedin a terra i les nits d’hotel necessàries. Però com que no és culpa seva, els passatgers no tenen dret a indemnització, perquè el motiu del no-enlairament és a causa de la vaga.

33. Quant temps trigarà a reestablir-se la normalitat als aeroports?

Les aerolínies calculen que des de la reobertura de l’espai aeri es trigaran entre 24 i 36 hores per digerir la congestió que ha generat la vaga. Avui la majoria de companyies tornarà a operar amb normalitat.

34 . L’administració és culpable de la situació?

Els juristes consideren que sí, perquè els treballadors estan sota la seva responsabilitat. I no es pot dir que no estiguessin previnguts.

35. Les agències de viatges a qui han de reclamar?

És una cadena: primer han de reclamar a les majoristes i aquestes després ja reclamaran a instàncies superiors.

36. Ha hagut d’actuar la policia?

Només en casos aïllats, per calmar els passatgers que reclamaven agressivament explicacions als espais d’atenció al client.

37. Quants vols es van cancel·lar ahir?

656 vols programats al Prat, 56 a Girona i 7 a Reus. Fins a les dotze de la nit havien operat uns 300 vols als aeroports catalans.

38. Què ha passat amb els hotels de Madrid?

L’ocupació va arribar, divendres al vespre, al 90 per cent. El model centralitzat de vols a l’Estat espanyol va fer que milers de persones quedessin atrapades a Barajas i s’haguessin d’allotjar a Madrid. Segons dades de la patronal hotelera madrilenya, els hotels de a perifèria van superar el 70 per cent.

39. Com es va moure la gent atrapada fins a la ciutat?

La línia 8 del metro, que enllaça amb l’aeroport, va estar oberta tota la nit de divendres a dissabte i es va mantenir un nombre elevat de trens (normalment baixa a partir de quarts de deu del vespre). El servei regular d’autobusos també es va reforçar amb dos vehicles més.

40. Què està fent la fiscalia de Madrid?

La Fiscalia de Madrid citarà, a partir de dijous, un centenar de controladors que van faltar al seu lloc de feina i que van ser identificats per les forces de seguretat de l’Estat. El fiscal cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Eduardo Esteban, va assegurar que “la situació és prou greu” per investigar si aquestes persones han comès un delicte de sedició. Entén que “no és factible” que emmalaltís de cop tanta gent.

41. Com s’ha viscut el caos aeri a Twitter?

Twitter es va convertir ahir en el primer mitjà de comunicació per seguir la vaga. Aena i el govern també van utilitzar el canal a través de les adreces @aenainformacion i @desdelamoncloa i els controladors van fer servir el compte d’un dels seus portaveus César Cabo (@cesarcabo) i una altra del sindicat USCA (@controladores). Les paraules claus #controladores, #Aena o #Barajas estan des d’ahir en el rànquing dels temes del dia d’aquesta xarxa social amb més de 175 milions d’usuaris registrats.

42. Quines són les primeres accions judicials?

La fiscal del TSJC, Teresa Compte, va anunciar ahir al matí que obriria diligències penals contra la vaga salvatge i la fiscalia de Madrid també va fer el mateix per les accions a Barajas i a la base de Torrejón de Ardoz per un possible delicte de sedició. En aquest últim cas, a partir de dijous un centenar de controladors hauran de passar pels jutjats i en alguns casos es podrien prendre mesures cautelars. També el sindicat ultra Manos Limpias presentarà avui una querella davant del jutjat de guàrdia contra els controladors aeris per un delicte d’abandonament del lloc de feina i estudia assenyalar el ministre de Foment, José Blanco, com a responsable civil subsidiari.

43. Ja hi ha acudits sobre el caos aeri?

Ja hi ha hagut acudits molt retuitejats: un nen li diu a la seva mare “Mare, mare, al col·le em diuen controlador” i la mare al nen: “I tu, què fas?”. I el nen a la mare: “Em poso malalt de cop”.

44. Com evolucionarà la crisi a nivell polític?

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, demanarà comparèixer davant del ple del Congrés per explicar l’estat d’alarma decretat per l’executiu per afrontar la vaga. Fonts de l’executiu espanyol van informar ahir que el govern demanarà la compareixença en les pròximes hores, en compliment del reglament del Congrés. La petició de Zapatero se suma a la d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que ahir a la tarda també va demanar la compareixença.

45. Per què fa tants mesos que s’allarga el conflicte entre les parts implicades?

A l’abril es va aprovar una llei que fixava en 1.670 les hores que havia de treballar un controlador aeri al cap de l’any. El sindicat que agrupa el col·lectiu, l’USCA (Unión Sindical de Controladores Aéreos), ja havia avisat que al mes de desembre es compliria aquest màxim i que, per tant, els controladors no anirien més als seus llocs de treball fins al 2011. Per això el govern estatal va decidir aplicar un còmput d’hores diferent mitjançant un reial decret.

46. Què diu el reial decret que ha provocat la vaga salvatge?

Fa que les hores es computin de manera diferent a com les sumen la resta de treballadors. Segons el nou decret els permisos sindicals, les guàrdies localitzades i les llicències i les absències per incapacitat laboral no entren en el còmput d’hores de feina.

47. Ha pactat el PP amb els controladors?

Manuel Chaves, en el fragor de la batalla política, va insinuar ahir que el Partit Popular s’havia reunit en secret amb els responsables dels controladors a tot l’Estat per aprofitar les seves demandes per tensionar encara més l’assetjament al govern espanyol, molt debilitat amb la crisi i els intents fracassats de reformes per aturar-la.

48. Els controladors militars estan preparats per substituir els civils?

Segons els controladors, no estan preparats perquè la seva funció és ajuntar avions a l’aire –en formació–, mentre que els civils s’encarreguen de separar-los per evitar que hi hagi un accident. A tot això cal sumar-hi que no n’hi ha prou per gestionar tot el trànsit espanyol.

49. Quin paper ha jugat el rei al llarg del conflicte?

El rei Joan Carles I , de viatge a l’Argentina, va firmar els dos decrets que transferien al ministeri de Defensa les competències d’Aena en matèria de control del trànsit aeri, en determinades circumstàncies, i declaren l’estat d’alarma per l’abandó massiu dels llocs de treball per part dels controladors, segons va informar ahir la Casa del Rei. El primer dels decrets es va sancionar a mitjanit i el segon a primera hora del matí. Els dos documents van arribar a Mar de Plata a través d’un sistema segur de comunicacions i van ser tornats pel mateix sistema perquè es publiquin al BOE.

50. Hi ha hagut efecte llei de Murphy?

Senzillament, no ha estat el millor principi de pont de la història. A la crisi dels aeroports se li ha sumat l’onada de fred que ha afectat tota la península, de manera que el transport per carretera també s’ha vist mermat. En algunes comunitats s’ha activat l’estat d’emergència i es recomana molta precaució a l’hora d’agafar el cotxe.