Publicitat
Publicitat

Els treballadors del zoo creen vincles amb els animals, que cada dia els ofereixen mil històries

Quan el company de feina és un lleó

Són les sis d'un matí d'agost. La ciutat comença a despertar-se. Els pardals ja trepitgen els carrers. Les rates s'amaguen a les clavegueres. Les orenetes comencen a monopolitzar el cel de la ciutat. Les girafes obren els ulls... I és que la nostra concepció humanista del món ens fa oblidar moltes vegades que convivim amb animals de tot tipus, i els que viuen al zoo no són una excepció; animals de sabana i de selva fan gairebé els mateixos horaris que nosaltres i són més a prop del que pensem. Sense anar més lluny, al Parc de la Ciutadella, pràcticament al mig de la ciutat, animals diferents i d'orígens llunyans conviuen entre nosaltres.

Els animals matinen, i molt. Els llops mengen 63 quilos de carn a la setmana

El Zoo de Barcelona obre les seves portes a les deu, però el recinte ja fa hores que està funcionant. "Els animals són molt exigents i alguns d'ells són molt matinadors", comenta el Jordi Fàbregas, un dels treballadors del zoo que ens fa de guia. A les set del matí comença a funcionar el magatzem; és aquí on arriba tot tipus de menjar i mercaderies i, lògicament, la instal·lació és força gran per guardar-hi tot el que arriba. "Tot es compra a Mercabarna de bon matí", ens aclareix el Jordi. Al magatzem hi arriba tot tipus de menjar per a tot tipus d'animals. "Tota la carn que es compra és de cavall i, poques vegades, de pollastre", comenta mentre explica que els animals tenen una dieta sana i equilibrada.

També hi arriba peix, tot ell congelat per a una òptima conservació. Tot i que, de tant en tant, n'arriba viu, com ara anguiles per a les llúdrigues. "El que també fem és posar el menjar en blocs de gel o en recipients perquè els animals s'entretinguin a l'hora de menjar", comenta el Jordi davant de la gàbia dels óssos. Alguns mamífers i els ocells en general mengen pinsos barrejats amb fruites i verdures. Per posar alguns exemples, la instal·lació dels llops requereix 63 quilos de carn a la setmana, cada gàbia de jaguars necessita 10 quilos de carn setmanals i un elefant del zoo menja 42 quilos de fruita, pa i pinsos al dia.

Animals sibarites. Rèptils i amfibis, els més especials a l'hora de menjar

Els animals que viuen al terrari són els que requereixen més cura pel que fa a l'alimentació. Les serps, els cocodrils i les aranyes, tot i que mengen molt poc, tenen unes necessitats molt precises. "Normalment, aquests animals mengen un cop a la setmana o menys, però el que mengen ha d'estar viu", explica el Jordi mentre donem una volta per la instal·lació. Així, la dieta d'aquests animals està plena de conills, ratolins i rates. Els amfibis no són una excepció i necessiten insectes vius. Per aquesta raó, el zoo disposa d'una petita granja de cucs i llagostes, que sempre estan disponibles. A més, tots ells requereixen una temperatura elevada i una humitat òptima. En aquesta instal·lació tenen encesa la calefacció la major part de l'any, sobretot a l'hivern.

Cuidar els animals. Tres veterinaris s'encarreguen de la salut dels habitants del zoo

Qualsevol podria pensar que tres veterinaris són molts pocs per a la gran quantitat d'animals que hi ha. Però el zoo de Barcelona fa gala de ser un dels zoos que en té més. A d'altres, ni tan sols n'hi ha un i quan algun animal es posa malalt, es contracten veterinaris externs. Aquell matí d'agost els veterinaris tenien un dia intens. En primer lloc, havien de tractar un abscés en una pota d'un cavall, que va ser molt tossut però els veterinaris no se'n van anar fins que no es va deixar curar. "Has de tenir molta paciència. Has de controlar la situació, si no acaben fent el que volen", comenten.

Després, els veterinaris van fer una revisió a una tortuga que està en quarantena. L'havia portat la Guàrdia Urbana i, com passa amb tot animal que entra al recinte, abans ha de passar per un procés per comprovar que no té cap fong o malaltia. De fet, no és normal que al zoo hi arribin animals, per això ja hi ha altres institucions. "Moltes vegades són els mateixos clients els que abandonen animals dins de la instal·lació, sobretot tortugues de la Florida", comenta Fàbregas. "Quan es compren són molt petites però amb el temps es fan molt grans i la gent no sap què fer amb elles. Se solen abandonar i alteren greument l'ecosistema", afegeix la Begonya, una dels tres veterinaris del recinte. La Marta, la seva companya, acaba de fer una endoscòpia a un dofí, ja que es creu que té una pedreta a la panxa. Fa mesos que està en observació.

Llaços d'afinitat. El zoo fa que sorgeixin sentiments entre animals i treballadors

Treballar dia a dia al zoo, encarregar-te dels mateixos animals i tractar-los cada dia fa que es creïn sentiments entre treballadors i animals. "Alguns d'ells, des de lluny, ja et reconeixen la veu i veus com s'alegren de veure't", comenta el Jordi Fàbregas mentre fa una volta pel parc. "Treballar entre animals és una tasca molt enriquidora", afegeix. A més, tots els treballadors coincideixen que l'avantatge és que mai hi ha un dia igual a l'anterior. I és que, com que no es cansen de tornar-hi, cada dia al zoo s'hi creen mil històries.

Més continguts de