HISTÒRIES DE VIDA
Societat 01/07/2012

El cap de la policia local d'Olot es consagra al servei de Déu

Elisabet Escriche
3 min
Ignasi López Clevillé és el cap de la policia local d'Olot i sempre ha estat catòlic practicant.

OLOTDesprés de dos mesos madurant la idea, l'inspector en cap de la policia local d'Olot, Ignasi López Clevillé, va agafar la seva dona i li va dir que es volia convertir en diaca permanent. "La seva primera reacció va ser de sorpresa, perquè desconeixia aquesta figura, i després de suport i afecte", explica. López Clevillé, de 45 anys i pare de quatre fills, sempre ha estat un catòlic practicant. El 1989 va aprovar les oposicions dels Mossos d'Esquadra i posteriorment va treballar en diverses comissaries de les comarques gironines. Fa set anys va passar al cos de la policia local. Primer va estar a Girona i actualment a Olot.

El 2003 se li va despertar la inquietud de formar-se com a cristià i aprofundir en la seva fe, i va començar a estudiar teologia. Va ser durant la carrera quan va conèixer la figura del diaca permanent. És el grau més baix del ministeri ordenat. "Primer hi ha el bisbe, després els preveres i finalment els diaques", explica. Les seves tasques són donar suport espiritual, celebrar serveis litúrgics com batejos, enterraments i casaments i oficiar la celebració de la lectura de la paraula, però no missa perquè no pot fer la consagració ni tampoc confessar o fer l'extremunció. "Tenia la necessitat de sentir amor cap a les persones de la comunitat eclesiàstica, i per això vaig decidir fer el pas", reflexiona.

Expectació entre la comunitat

L'únic requisit que havia de complir era tenir tres dels cinc anys dels estudis de teologia, que finalment va acabar. Un cop va comunicar la seva intenció a la seva dona, el següent pas va ser dir-ho als seus quatre fills, que tenen entre 13 i 21 anys. "La reacció va ser similar: primer sorpresa i després comprensió", explica. A partir d'aquí, de mica en mica, se'n va anar assabentant tot el seu entorn laboral. "Tots van mostrar molt de respecte i, alhora, curiositat sobre quina era la tasca del diaca", diu.

El primer que va haver de fer per iniciar tot el procés, que ha durat tres anys, és revisar què és el que havia "fet bé i què malament" en tots els aspectes de la seva vida per poder, així, assumir la seva responsabilitat dins de la comunitat cristiana. De fet, aquesta tasca, tot i que va ser ordenat diaca permanent el 17 de juny, la continua fent diàriament en el moment de la pregària. Confessa que en tot aquest procés ha estat clau la figura de la seva dona, a qui el bisbat ha demanat fins a tres vegades el consentiment. "Si ella l'hagués denegat no m'haurien pogut ordenar, perquè l'Església catòlica entén que la meva primera vocació va ser la familiar", explica. Una de les peculiaritats d'aquesta figura és que els homes casats poden ser ordenats diaques, però un diaca solter no es pot casar després.

A més, el dia de la seva ordenació també va rebre el suport dels seus companys de feina, des de caps de la policia local fins a representants dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, molts dels quals van optar per vestir-se d'uniforme per a l'ocasió. Ara està a l'espera que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, determini quines seran les seves responsabilitats. De moment, però, ja ha ajudat a fer un bateig a l'església de la Cellera de Ter (Selva), on fa temps que col·labora amb el mossèn. També té clar, però, que de dilluns a divendres de nou del matí a sis de la tarda -sense oblidar que està el servei del ministeri eclesiàstic- la seva tasca és el manteniment de l'ordre en una ciutat en què en els últims anys ha estat l'escenari d'alguns episodis de crònica negra.

A part de la família i els companys de feina, la decisió de López Clevillé també va generar expectació entre la comunitat eclesiàstica pel fet de ser inspector de policia. "En més d'una ocasió algun prevere m'havia comentat: «Ah! Tu ets el policia»". A Girona, actualment, hi ha vuit seminaristes i cinc persones que s'estan formant per ser diaques permanents, de les quals quatre estan casades. A Catalunya n'hi ha aproximadament poc més de 90, i a tot l'Estat unes 300.

stats