Les compres d'última hora, la salvació de la Fira de Reis

BARCELONAMargarita Galan encara recorda quan, de petita, corria entre les casetes de fusta de la Fira de Reis de la Gran Via. "Llavors tot era molt diferent", diu mentre despatxa a la parada de llaminadures i dolços que aquest any té a la cantonada del carrer Urgell. És dimecres a la tarda i hi ha força moviment de clients que compren carbó, sucre filat i monedes de xocolata.

És una de les venedores més veteranes de la fira -que enguany arriba a la seva edició 59- i té tantes històries per explicar que podria escriure un llibre. "Recordo el vent que aixecava el tramvia quan passava per aquí, era tan fort que s'enduia les parets de les casetes, que eren de fusta", explica rient. Ella va heretar la parada dels seus pares, que van ser-hi molts anys venent dolços i joguines, però va preferir concentrar el negoci i quedar-se només amb l'apartat dels dolços. Ara l'ajuden el seu fill i la seva nora, la tercera generació de firaires, i tenen dues parades en ple funcionament.

La crisi es nota

La Margarita reconeix que la crisi està afectant les vendes des de fa uns anys, però tot i això no perd l'optimisme. Assegura que "la gran esperança dels paradistes és l'última nit, la nit de Reis", perquè la tradició d'anar a passejar per la Gran Via buscant l'últim regal que no s'ha pogut trobar "és una tradició que no es perd, tot i que algunes coses han canviat", reconeix.

Per exemple, han canviat els horaris, que els últims anys s'han reduït força. "Abans estàvem aquí fins a les 6 del matí del dia 6 de gener i hi havia clients fins a última hora, però ja fa uns anys que a les 3 tanquem perquè no hi ha ningú. Les grans superfícies comercials ara també tanquen fins tard la nit de Reis i això ens fa fet molt mal", lamenta. La competència de les grans superfícies és dura i sumada a la crisi econòmica ha fet davallar el nombre de parades a la Gran Via fins a un 50% menys que a les bones èpoques.

Ho corrobora Sílvia Martínez, una altra veterana que fa 20 anys que ven productes dissenyats amb plata per ella mateixa. "Recordo quan la fira arribava fins al carrer Vilamarí i hi havia més de 600 parades", diu amb nostàlgia, i explica que enguany les parades no són gaires més de 300. Reconeix que la gent segueix venint a passejar i mirar coses "perquè és una tradició molt arrelada entre els barcelonins", però adverteix que molts paradistes opten per "no renovar la llicència perquè els temps són molt durs". Ella enguany ha decidit compartir parada i despeses amb un company, Aldo Maldonado, que ven objectes de decoració. "Així ens surt més a compte", explica. La imaginació és la recepta de molts paradistes per fer front a la crisi i a la Sílvia i l'Aldo els funciona. Ells també estan molt esperançats amb les vendes de la nit de Reis i confien que hi hagi molta afluència de gent que "ajudi a remuntar les vendes". A més, enguany la parada els ha tocat a la banda muntanya de la Gran Via, "la millor per a les vendes", diu l'Aldo.