@ara_castells
Societat 30/09/2016

El concurs casteller més gran del món (però no per a tothom)

Els certàmens de castells han sigut un motiu recurrent de polèmica ja des de l’any 1902

Efren Garcia
3 min
Imatge de l’espectacular 3 de 10 amb folre i manilles que la Vella va carregar a l’última edició del Concurs, el 2014.

Un cop cada dos anys, el món casteller es revoluciona amb la celebració del Concurs de Castells, un dels esdeveniments més importants de la temporada i un espectacle que, mediàticament, esdevé sempre un gran altaveu per a la tradició d’alçar torres humanes. Com passa en tants altres aspectes al nostre país, el fet casteller no és homogeni i no tothom està a favor d’aquest tipus de certamen. Si bé el debat de per què hi ha colles que decideixen no participar-hi és complex i repetitiu per als que viuen dins d’aquest món, les raons a una banda i l’altra de la taula són força clares.

L’actual Concurs de Castells no ha sigut l’únic format, ni el primer, ni s’ha mantingut intacte en els seus 85 anys d’història. Hi ha constància que l’any 1902 ja es va celebrar un Concurs Regional de Xiquets de Valls a Barcelona, llavors només amb dues colles. El naixement de l’actual certamen es remunta a principis dels anys trenta i té com a protagonista ni més ni menys que Pau Casals. En aquella època, els castells no gaudien d’una gran acceptació social, sinó que estaven relegats més aviat a les classes socials baixes. Així, per dotar-los de prestigi, es va optar perquè l’il·lustre músic i compositor, gran defensor dels castells, en presidís la competició. Aquell any només hi van participar quatre colles.

Un concurs al Portal de l’Àngel

Valls, el Vendrell o Reus han tingut els seus propis concursos, tot i que alguns dels més coneguts són el Trofeu Jorba-Preciados, al Portal de l’Àngel de Barcelona (del 1964 al 1966), o el Trofeu Anxaneta de Plata celebrat a Vilafranca del Penedès (del 1968 al 1970). L’any 1997 va néixer el Concurs de Castells Vila de Torredembarra quan les colles més modestes van quedar relegades del certamen tarragoní, però ara fa dos anys els dos esdeveniments van unir forces en l’última reformulació de l’espectacle casteller.

Ha plogut molt des del 1902, i de dues colles s’ha passat a les 45 d’enguany, i d’un sol dia, a tres jornades. I així i tot, no sempre plou al gust de tothom. Si bé des del 1979 els Minyons de Terrassa són els grans abanderats del “No al concurs”, no són pas cap excepció. Ja en les primeres edicions, els desacords amb les bases del certamen havien generat moltes tensions entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, per exemple. Colles com els Bordegassos de Vilanova han votat des del 1980 fins al 2010 no participar-hi, i d’altres han decidit prendre-hi part en ajustades i polèmiques assemblees.

La lluita entre l’esport i la cultura ha sigut part inherent del fet casteller en la seva època moderna. Aquest punt fa xocar frontalment defensors i detractors del concurs actual. Si els castells són cultura, no té sentit fer-los en una plaça de braus, cobrant entrada al públic i, segurament el més important, puntuant cada construcció per igual amb la gèlida destral de la taula de puntuacions, diuen els detractors.

El cert és que raons similars van fer que la ciutat de Tarragona es veiés obligada a renunciar, durant tres edicions, al concurs tal com es coneixia. Els anys 1974, 1976 i 1978, la plaça de braus va seguir convidant totes les colles existents per alçar les seves millors construccions. En aquest cas, però, el nom de Certamen es va canviar pel més diplomàtic de Manifestació Castellera. Aquells anys l’actuació es va celebrar sense jurat, sense punts i sense vencedors ni vençuts. Només els castellers podien valorar de manera subjectiva la seva participació i la de les colles rivals.

Punts de trobada

Si bé la reconciliació entre els dos bàndols sembla impossible, sí que és cert que en tots aquests anys hi ha hagut aproximacions. L’escalada d’hàbits assimilats del món de l’esport per part del públic i dels castellers s’ha intentat corregir des de l’organització, i enguany la campanya pel fair play és un dels punts de treball més importants i més ben valorats. Amb la reformulació del 2012, el concurs s’ha tornat a obrir al màxim nombre de colles. Altres aspectes més tècnics sempre han estat oberts a debat, com per exemple el fet de valorar com a descarregat un castell en què un o dos components s’han despenjat sense que l’estructura caigués. Fins fa uns anys això era acceptat per les colles participants, mentre que ara s’ha optat per evitar-ho a canvi de permetre a una colla tornar a intentar una construcció que ja ha carregat.

Però no tots els canvis han arribat des del concurs. Amb el temps, colles com els Bordegassos de Vilanova han decidit en assemblea participar-hi de nou (ho fan des de l’any 2012) i formacions com la dels Minyons han reestructurat els seus estatuts perquè, si més no, aquest aspecte es pugui debatre si hi ha prou suports per plantejar-ho al fòrum de la colla.

stats