Les condicions de l'habitatge i el català, nous requisits dels informes d'immigració
La Generalitat ha pactat amb les entitats municipalistes uns criteris homogenis que aplicaran tots els ajuntaments
BarcelonaLa Generalitat ha pactat amb les entitats municipalistes -FMC i ACM- els nous criteris generals per elaborar els informes d'estrangeria, que tindran en compte sobretot les condicions d'habitabilitat del seu habitatge i el coneixement del català i castellà dels immigrants.
En una entrevista amb l'agència Efe, el conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, ha avançat que la instrucció, que avui ha estat enviada a tots els ajuntaments, posa l'accent en "valorar l'esforç d'integració de les persones que sol·liciten l'informe d'estrangeria", ja sigui per acreditar el seu arrelament i legalitzar la seva situació, renovar la seva residència temporal o demanar reagrupament familiar.
En el cas de reagrupament, també es valorarà que el nivell d'ingressos del sol·licitant sigui suficient per a la seva família.
Des que la Generalitat té la competència per emetre els informes d'estrangeria -juny de l'any passat-, ha registrat un total de 23.059 sol·licituds, de les que ja ha emès 15.406 informes, 636 d'ells desfavorables, ha explicat Cleries.
Aquests informes favorables o desfavorables són els que la Generalitat trasllada a la Delegació del Govern, que és qui autoritza o desautoritza un reagrupament familiar o regularitza la situació d'una persona immigrada.
La nova instrucció 1/2012 del departament de Benestar Social estableix uns mateixos criteris que per primera vegada "homogeneïtzen", segons el conseller, els que fins ara aplicaven individualment els ajuntaments amb criteris dispars.
