La confessió busca un gran edifici per a la seva seu a Barcelona

MADRIDEn una de les millors illes de Madrid, al costat de la seu del Congrés de Diputats, unes banderes llueixen sobre la brillant façana art déco de quatre plantes, anunciant l'Església de la cienciologia. "Des del 2004 podem demostrar el que som", presumeix Iván Arjona, un català de 32 anys, president d'aquesta confessió reconeguda des del desembre del 2007 pel ministeri de Justícia, amb 14 seus en diverses ciutats espanyoles.

Amb 11.000 cienciòlegs registrats, segons els seus comptes, ara busquen un edifici de les mateixes característiques luxoses a Barcelona. Actualment, la seva seu barcelonina està al carrer Dos de Maig. Per a la seva casa de Madrid van invertir més de 10 milions d'euros entre la compra de l'immoble i la reforma. "Nosaltres no tenim vot d'humilitat, assumim sense problemes que la imatge és molt important i a més no ens financem gràcies a l'Estat, com d'altres", explica la seva cara visible a Espanya. L'edifici, situat a la cantonada del carrer Prado i el carrer Santa Catalina, està totalment obert al públic. De fet, és habitual veure els col·laboradors repartint fullets a l'entrada als nombrosos turistes que passegen pel barri de Las Letras. Els pasquins anuncien, sobretot, solucions definitives davant el problema social que més preocupa aquesta confessió: les drogues. "Nosaltres sabem qui són els nostres principals enemics: la indústria dels psicofàrmacs", descriu Arjona. Malgrat el paral·lelisme de les seves indicacions amb el catolicisme, els cienciòlegs competeixen, o es mostren com a alternativa, a les teràpies psiquiàtriques i psicològiques.

"Tenen una visió comercial de la religió molt a l'estil dels EUA. Això els deixa sortir a Espanya, on la barreja de la religió amb l'ús de màquines no convenç gaire", analitza el director de la Fundació Pluralisme i Convivència, José Manuel López. Segons aquest expert en confessions, la cienciologia no suposa un problema social i el seu comportament no pot qualificar-se de sectari. "A Espanya no hi ha sectes, estan prohibides, però sí que hi ha comportaments sectaris, que són més perillosos, com l'Opus Dei", diu.

"La nostra religió no necessita fe. No cal creure en alguna cosa inexplicable o que no es pugui experimentar, simplement es basa a trobar solucions als problemes", diu, distanciant-se d'altres confessions. Arjona admet que les explicacions de la cienciologia a les grans preguntes metafísiques de la vida, com si hi ha vida després de la mort, es basen en la "reencarnació".

La seva implantació a l'Estat no va ser fàcil. La lluita pel reconeixement com una de les 12.000 confessions legals registrades pel ministeri de Justícia va durar quasi tres dècades. La doctrina seguida pel govern per al seu reconeixement deia que l'Estat no pot guiar les creences de la població. El reconeixement oficial de la cienciologia era un requisit fonamental per a l'expansió comercial a Espanya de la seva marca, segons López.