Publicitat
Publicitat

INTERNET

El control parental és insuficient per protegir els nens dels "ciberriscos"

Molts nens i adolescents es mouen per internet "sense cinturó de seguretat", ja que els controls parentals dels ordinadors domèstics són insuficients per allunyar-los dels riscos d'internet, avisen els experts

L'escletxa que separa els més joves, natius digitals, dels seus progenitors (habitualment de "cervell analògic") segueix creixent, el que genera que molts nois, cada vegada a edats més primerenques, es moguin lliurement navegant o a les xarxes socials, en l'ordinador de casa, a través d'un "smartphone o una taulete digital, exposats als perills de "l'altra cara d'Internet".

Al llibre "Tranki pap@s" (Oniro), el policia nacional Oliver Tauste, i el funcionari del ministeri de l'Interior Pere Cervantes, que han participat i coordinat operacions contra la corrupció de menors a internet, ofereixen un manual de consells per a pares per evitar que els menors acabin sent víctimes d'abusos a internet.

"Ignorar el món virtual dels seus fills o deixar-lo en mans de l'atzar és el més gran dels riscos, per això advoquem per l'"educa't per educar", remarca Cervantes.

Els autors expliquen que els riscos més grans per als menors a internet són els anomenats "ing": el "Grooming" (setge d'un adult o groomer a menors a través d'Internet o telèfon mòbil per aconseguir una trobada) o el "hacking" (la sostracció de contrasenyes, claus o 'passwords' d'accés a comptes de correu electrònic i perfils de xarxes socials).

A aquests cal afegir el "Ciberbullying", l'assetjament produït entre menors mitjançant vexacions o insults utilitzant les TIC, en el que pot suposar un delicte contra la integritat moral, i el "sexting", l'enviament de fotografies o vídeos de contingut sexual, especialment per telefonia mòbil.

Aquest últim fenomen, assenyala Tauste, no és pròpiament un delicte, però fet per menors pot deixar-lo en una situació vulnerable, ja que les imatges poden caure en mans de pederastes i "boylovers".

Segons aquests experts, molts pares no adopten les mesures de prevenció elementals. "Desconeixen la realitat virtual dels seus fills, ignoren el que fan a Internet, per això preguntem als pares: "saps o creus que saps el que fan els teus fills a la Xarxa?", qüestiona Tauste.

El primer pas és que pares i educadors es "posin al dia urgentment" amb el món virtual i estableixin una sèrie de "normes de consens", com que l'ordinador estigui en una zona comuna de la casa (per evitar el mal ús dels web cam) o gestionar l'horari i ús dels smartphones (amb connexió 3G o wifi).

"Tot això al costat de la principal de les eines: el diàleg entre pares i fills" insisteix Cervantes, mentre que Tauste remarca que els controls parentals són útils si s'utilitzen adequadament i no com a única via, "ja que poden ser eliminats o senzillament els menors poden connectar-se des d'un altre equip no controlat".

Els autors remarquen que l'habilitat tecnològica és fonamental per al desenvolupament personal i social dels nens, però que mai s'ha de deixar aquest aprenentatge en mans dels propis menors.

Hi ha riscos que han de ser especialment ponderats, com la utilització de les webcam, perquè el seu mal ús posa en risc la indemnitat sexual del menor. "Més que limitar preferim l'ús del terme gestionar, explicar els motius de la seva restricció o del seu abast", afirma Cervantes.

Tauste afirma que vetar l'accés dels menors a internet i a una xarxa social pot suposar actualment el seu "aïllament social", pel que és complicat determinar quan han de començar aquesta eina essencial en l'actual societat.

"L'edat d'iniciar-se en les xarxes socials, de compartir la seva informació i la d'altres, dependrà de les circumstàncies de cada menor, del seu grau de responsabilitat i maduresa", remarca Tauste.

Tot i això, són pocs els nois que davant d'un problema a la xarxa s'acosten als seus pares, perquè dubten dels seus coneixements tecnològics. Si finalment es decideixen, les famílies solen acudir als Grups d'Investigació Tecnològica de la Policia.

"El pas per una comissaria no ha de ser una cosa traumàtica, sinó una oportunitat perquè pares i fills reflexionin i aprenguin sobre els riscos d'Internet i comencin una nova etapa", afegeix Tauste

Més continguts de