El crematori de Sant Adrià, en punt mort
L’oposició veïnal deixa en suspens la construcció de la instal·lació
Sant Adrià De BesòsA Sant Adrià ni s’hi neix ni s’hi mor. La ciutat no té ni hospital ni tanatori. Una situació que l’Ajuntament i el Consell Comarcal volien que canviés parcialment l’any que ve. Les dues administracions havien previst que el 2018 comencés a funcionar un tanatori al barri de la Catalana, entre el riu Besòs i la ronda Litoral, amb un forn crematori inclòs.
La parcel·la de 10.000 metres quadrats era majoritàriament propietat del Consell i el 2008 es van redactar les clàusules que havien de regir la creació del nou equipament. El 2015 es va subhastar la parcel·la i la unió temporal d’empreses Tanatori del Litoral va adquirir-la. Amb tot, el projecte ha topat amb una oposició veïnal que exigeix frenar el crematori.
Mobilització veïnal
L’oposició s’ha organitzat en la plataforma Stop Crematori, que ha protagonitzat un degoteig de mobilitzacions a la ciutat. Les protestes han aconseguit suports polítics al ple municipal i fins i tot s’han generat dubtes dins l’Ajuntament. Al juny, el setmanari local Línia nord publicava els detalls d’un informe en què el secretari municipal assenyalava que la construcció del tanatori i el crematori podria incomplir la regulació urbanística. I és que el Pla General Metropolità (PGM) indica que tots els equipaments construïts en aquests terrenys han de ser públics, una condició que l’equipament funerari no compliria. El secretari instava a canviar el pla si es vol tirar endavant el projecte.
L’informe no és vinculant, però ha donat ales a la plataforma i ha fet moure fitxa a l’Ajuntament. En declaracions a l’ARA, l’alcalde Joan Callau va anunciar que encarregarà un nou informe intern i un altre d’extern per avaluar les “conseqüències” que suposaria canviar el planejament, la qual cosa requeriria el vistiplau de la Generalitat. “Fins ara tothom tenia clar que s’havia de complir amb l’adjudicació i fer el crematori. Ara estem en un nou escenari”, diu.
Mentrestant, Stop Crematori ha presentat noves al·legacions al projecte. La plataforma refusa canviar el PGM perquè entén que això només suposaria beneficiar una empresa privada. “No satisfaria cap necessitat ciutadana ni tampoc de l’Ajuntament”, considera Pilar Raja, membre de Stop Crematori. Per ara, ja han rebut el suport d’una desena d’entitats de Sant Adrià contràries a canviar el PGM. A més, han recollit 9.000 firmes de rebuig al crematori i tenen el suport de diversos partits de l’oposició, com Sant Adrià en Comú, ERC i MES.
D’altra banda, la plataforma exigeix transparència i denuncia que l’Ajuntament i el Consell Comarcal van intentar amagar el crematori. “Només apareixia en un annex dels estudis previs del projecte”, diu Raja. Callau, en canvi, defensa que el procés d’adjudicació va ser clar: “No ens vam trobar amb cap reticència”.
Les relacions entre l’Ajuntament i la plataforma mai han sigut fluides. Fa un any, l’Ajuntament es va comprometre a negociar amb el Consell Comarcal i Tanatori del Litoral per intentar tirar endavant un tanatori sense crematori, però Stop Crematori no ha obtingut cap detall sobre les converses tot i formar part de la comissió de seguiment. Tanatori del Litoral ha confirmat que ha presentat al·legacions arran de l’informe del secretari, però no ha volgut fer més declaracions, com tampoc el Consell Comarcal. Sigui com sigui, Stop Crematori avisa que, si l’Ajuntament lliura les llicències d’obres i activitats a Tanatori del Litoral, denunciarà el consistori.
Per la seva banda, Stop Crematori al·lega que l’equipament suposaria un nou focus de contaminació per a una ciutat castigada per la pol·lució. El 2015 Sant Adrià va registrar una mitjana anual de presència de diòxid de nitrogen superior a la permesa per la normativa europea. Callau, però, nega que el crematori sigui contaminant i al·lega que no emet partícules.
Arguments mediambientals
La plataforma reconeix que els estudis sobre la contaminació dels forns crematoris són escassos, però s’empara en la legislació espanyola. Concretament, en el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, que assenyala que els cementiris de nova construcció s’han de fer a més de 500 metres de zones poblades. Una condició que en aquest cas no es compliria. “És lògic que si la norma pretén protegir les zones habitades de les afectacions ambientals dels cementiris també apliqui la mateixa protecció per a les emissions dels crematoris”, argumenten en les al·legacions.
Stop Crematori també assenyala que el crematori generaria emissions de mercuri, inclòs per la Comissió Europea en la seva llista de residus perillosos.
