Publicitat
Publicitat

Familiars del jove assassinat a la Patum volen que es condemni Interior per errors policials

La família planteja que els errors en el dispositiu de seguretat va afavorir el crim d'un grup de joves contra Josep Maria Isanta, que va morir a Berga l'any 2005

La família del jove assassinat a les festes de la Patum de Berga (Berguedà) de 2005 ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligui la Generalitat a indemnitzar-los amb 110.475 euros per considerar que els errors en el dispositiu policial van afavorir el crim.

En la seva demanda, a la qual ha tingut accés Efe, la família de Josep Maria Isanta, per l'assassinat del qual van ser condemnats quinze joves, recorre davant el TSJC per ser indemnitzada pel que consideren un mal funcionament del servei policial, després d'intentar-ho sense èxit davant el Departament d'Interior.

La conselleria va denegar als pares d'Isanta la indemnització sol·licitada mentre defensava el dispositiu policial de la nit del crim, que va ser objecte de crítiques per la demora dels Mossos d'Esquadra a acudir al lloc del succés, malgrat rebre diverses trucades que alertaven de l'actitud violenta dels assassins.

La sentència pel crim de Josep Maria Isanta, que va morir assassinat al maig de 2005 per un grup de joves que el va acorralar en un concert alternatiu de les festes de la Patum, condemnava els processats a indemnitzar amb 131.000 euros a la família de la víctima, però aquesta finalment només ha rebut 20.524 euros de la quantitat fixada per la justícia.

Precisament, a aquesta sentència condemnatòria de l'Audiència de Barcelona al·ludeixen en el seu recurs al TSJC els advocats de la família Isanta, Jordi Busquets i Carles Perdiguero, per demostrar que el dispositiu policial desplegat a Berga era insuficient.

El tribunal reconeix en la seva sentència que el grup que va agredir Isanta es va reunir moments abans del crim a les proximitats del concert per tocar la guitarra i cantar, encara que posteriorment, "davant l'absència policial, van començar a increpar i provocar als que per la rodalia estaven congregats o passejaven".

Segons el recurs, els errors en el dispositiu de seguretat de les festes de la Patum van ser diversos: no va existir un pla de prevenció suficient, no es va garantir la presència d'agents al lloc del crim, no es va suplir la falta d'agents uniformats per efectius de paisà i no es van atendre diligentment les trucades que avisaven de l'actitud agressiva dels assassins d'Isanta.

En la seva demanda, els lletrats argumenten que la mort del jove de Berga va ser resultat no només de l'autoria material dels condemnats, sinó també d'"un conjunt d'accions, omissions i negligències que van impedir als cossos de seguretat actuar amb la correcció i celeritat necessàries (...)".

"La falta de presència policial al lloc dels fets, ni uniformada ni de paisà, com a conseqüència d'una política de prevenció deficient, va provocar una impunitat absoluta durant les primeres agressions", afegeix el recurs.

Segons els demandants, que basen les seves al·legacions en informes del Departament d'Interior, mentre el dia anterior i posterior al crim es van destinar 41 i 40 agents, respectivament, al dispositiu de seguretat, la nit en que va morir Isanta es van desplegar només 11 policies, fet que suposa una reducció del 75%.

A més, assenyala el recurs, durant el concert no hi va haver cap unitat de Mossos d'Esquadra pels voltants, ni tan sols de paisà, a causa de que el dia anterior es va produir en aquesta zona un llançament de pedres a vehicles logotipats de la policia.

La demanda assenyala també una "gestió errònia" de les telefonades que alertaven de la presència d'un grup de persones armades amb navalles i en actitud violenta a les proximitats del lloc on va morir Josep Maria Isanta.

Segons els recurrents, poc abans del crim es va rebre una primera trucada que alertava d'incidents, però en aquest moment no hi havia disponibles efectius de Mossos d'Esquadra de paisà i, a més, la comunicació es va tallar sense que la persona de la sala de comandaments de Barcelona, que desconeixia el municipi de Berga, disposés de dades suficients per situar el lloc del succés.

Mitja hora després, la policia va rebre una altra trucada, però segons els demandants els Mossos van realitzar una "interpretació errònia" de la comunicació i es van dirigir a un lloc equivocat, pel que no van acudir al lloc del crim fins a sis minuts després.

Segons el recurs, si els agents de l'autoritat haguessin arribat quatre minuts abans al lloc del crim, "el resultat lesiu hauria estat diferent", ja que haurien pogut detenir "unes agressions que s'estaven ocasionant des de feia tres hores" i que van acabar causant la mort d'Isanta. EFE

Més continguts de