La 'croada galàctica' privada dóna ales a una missió lunar catalana

Mentre que als EUA és el sector privat el que pren el timó de la nova era espacial, a la Xina és l'estat qui apunta cap al cosmos. La Xina ja va fer un passeig espacial -el 2008- i prepara enviar per al 2013 un robot a la Lluna. Per al 2020 planifica la fita d'enviar un home a la Lluna. Tot i això, la competència entre la Xina i els EUA té poc a veure amb la rivalitat que els nord-americans van mantenir amb l'URSS. L'administrador de la NASA, Charles Bolden, va declarar l'abril passat davant del Congrés que el president Obama aposta per "cooperar amb la Xina en l'aventura espacial i compartir unes despeses que són enormes".

El creixement xinès i l'afany privat als EUA podrien beneficiar una empresa catalana, Galactic Suite, dirigida per Xavier Claramunt. Galactic Suite és un dels 28 projectes que s'han presentat al Google Lunar X Prize, una competició que premia el disseny de mòduls lunars. Galactic Suite també promou la creació d'una estació espacial turística i ha signat amb la UPC la creació d'una nova càtedra. El director general del Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE), Jordi Angusto, adverteix que el mercat privat encara és massa dèbil per deixar de dependre dels organismes públics. Angusto recorda que la participació privada no és garantia d'èxit, com va passar amb el sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo, que després que se'n disparés el cost pels encàrrecs al sector privat, el seu funcionament s'ha anat ajornant . L'Agència Espacial Europea (ESA) és la gran absent pel que fa a missions tripulades. Si xinesos, russos i americans tenen capacitat per enviar astronautes a l'espai, l'ESA no ho pot fer perquè a la UE no hi ha consens per finançar una nau pròpia.