Publicitat
Publicitat

SALUT

Científics d'arreu del món s'uneixen per establir un full de ruta que acceleri l'eradicació de la malaltia

La curació de la sida, més a prop

Investigadors de tot el món treballen en una estratègia comuna per aconseguir curar la sida, deixant de banda la competència que hi ha en aquest àmbit. Científics catalans de l'IrsiCaixa participen en el projecte.

Científics d'arreu del planeta, amb una important presència catalana, estan unint forces per avançar d'una manera més ràpida cap a la curació de la sida. Amb la coordinació de la Societat Internacional de la Sida i la participació de l'IrsiCaixa -l'Institut de Recerca de la Sida impulsat per l'Obra Social de La Caixa i el departament de Salut- han elaborat una estratègia global que rep el nom de Towards an HIV cure i que es va presentar ahir de manera simultània a Washington, París i Barcelona.

A la capital catalana, els encarregats d'exposar el projecte van ser Bonaventura Clotet, director de l'IrsiCaixa, i Javier Martínez-Picado, investigador del mateix institut, que van explicar que aquesta estratègia conjunta és fruit de dos anys de treball. Durant aquest període, un grup de 36 investigadors han desenvolupat un full de ruta i han identificat les àrees prioritàries d'investigació bàsica.

Tractaments cars

"Tot just estem començant a caminar per la via de l'eradicació del VIH", va expressar Bonaventura Clotet, que va destacar que la gran inversió que s'ha fet en els últims anys ha fet possible que actualment hi hagi arreu del món més de 20 fàrmacs per combatre el VIH, que "milloren la salut dels pacients, allarguen la vida i redueixen el risc de transmissió". Tot i això, Clotet va reconèixer que aquests tractaments són "molt cars i suposen alguns problemes per als pacients, com els efectes secundaris, i no són fàcils d'administrar a tots els països del món". És per això que va deixar clar que ara l'objectiu és "eradicar la sida". Segons Clotet, és indispensable trobar "una teràpia efectiva, segura i assequible i que es pugui aplicar a gran escala".

Martínez-Picado serà l'encarregat d'explicar la nova estratègia de lluita contra la sida en la pròxima Conferència Internacional de la Sida, que s'organitzarà del 22 al 27 de juliol a Washington. Ahir va destacar: "El gran problema actual és que no podem aplicar a gran escala els tractaments per a totes aquestes persones infectades perquè és complex i car, i no arriba a tots els països". Segons Martínez-Picado s'estima que el cost de finançament contra l'epidèmia el 2015 se situarà entre 17 milions i 19 milions d'euros a l'any, i el 2031 entre els 15 milions i els 18 milions d'euros a l'any. Aquesta situació "és insostenible", segons l'investigador.

Per aquest motiu cal trobar una cura a la sida, i els investigadors són optimistes. "Ja tenim senyals d'optimisme", va expressar ahir Martínez-Picado. En va posar exemples. És el cas de Timothy Brown, un pacient amb el VIH a qui l'any 2007 se li va fer un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia -perquè tenia leucèmia- i que actualment es considera curat. El trasplantament va funcionar perquè al donant de medul·la li faltava un gen que es considera "la porta d'entrada" del VIH a les cèl·lules. Aquesta descoberta ha portat els científics a pensar en el possible ús de la teràpia genètica per curar el VIH.

A l'IrsiCaixa estan treballant en la investigació i el disseny d'una nova vacuna o de nous fàrmacs que fan sorgir les parts del virus amagades als reservoris. Martínez-Picado va destacar que és la primera vegada que un grup de científics de primer nivell comparteixen tanta informació. "És una manera de fer ciència més oberta i més compartida", va dir. L'investigador de l'IrsiCaixa va explicar que "és la resposta dels investigadors a la crisi i a un entorn desfavorable". "Ens hem unit per sumar forces i per seguir treballant en el que realment és important", va afegir, conscient que aquest treball permetrà accelerar els avenços.

El nou full de ruta no estableix terminis d'eradicació de la malaltia, ja que "el calendari està condicionat moltes vegades pels diners", com va dir Clotet, que va destacar que l'estat espanyol encara no ha aportat fons al finançament d'aquest projecte, com sí que han fet altres països europeus, com França.

Més continguts de