Publicitat
Publicitat

ABUSOS SEXUALS

El degoteig de casos de pederàstia commociona el futbol anglès

Dos exinternacionals i altres jugadors denuncien els seus entrenadors

El detonant va ser una entrevista a The Guardian fa uns dies. Des de llavors, un rosari de denúncies similars a la policia -algunes de les quals també s’han fet als mitjans de comunicació- ha provocat un terratrèmol al futbol anglès. El primer a donar la cara, però, va ser l’exjugador professional del Sheffield United Andy Woodward, de 43 anys, que va confessar que durant l’etapa com a juvenil i al llarg de quatre temporades havia sigut víctima d’abusos sexuals continuats. El depredador era l’entrenador, Barry Bennell, de 62 anys, pedòfil empresonat en tres ocasions per delictes contra menors.

La revelació de Woodward ha dut quatre forces de policia diferents del país a investigar episodis similars, mentre que la Football Association (FA), la federació anglesa, ha obert una investigació per escatir l’abast dels abusos i el possible encobriment que se n’hagi pogut fer. De fet, el Sunday Telegraph informava fa dos dies que alguns grans clubs anglesos haurien pagat compensacions a les víctimes després que firmessin compromisos de mantenir en secret els abusos. De fet, la denúncia d’una possible cultura d’abusos encoberta era destacada ahir pel cap executiu de l’Associació de Jugadors Professionals, Gordon Taylor, que assegurava que fins a una vintena dels membres de l’entitat han presentat testimonis de casos que haurien tingut lloc fins a dues dècades enrere en clubs com el Manchester City, l’Stoke, el Blackpool, el Newcastle i el Leeds. Tanmateix, Taylor afirmava: “Crec que n’hi haurà més, de casos. No puc creure que només hi hagi hagut abusos al nord-oest i nord-est”.

A més del ja esmentat relat de Woodward a The Guardian, cinc denunciants han fet el pas públicament. Dos són exinternacionals per Anglaterra -David White i Paul Stewart- i la resta -Steve Walters, Jason Dunford i Chris Unsworth- van militar en equips modestos. I encara hi ha un altre jugador que ha preferit mantenir-se en l’anonimat però que ha informat que va ser víctima d’un tal George Ormond, exmembre de l’ staff d’entrenadors infantils del Newcastle, i també condemnat el 2002 per delictes sexuals contra menors.

En el cas de White, davanter del City durant 8 anys i després del Tottenham, l’agressor també va ser Barry Bennell. En el de Stewart, que amb llàgrimes als ulls davant les càmeres de la BBC explicava divendres les vexacions que havia patit quan era juvenil, l’agressor va ser una altra persona que no va anomenar.

Bennell, en l’ull de l’huracà, va ser hospitalitzat ahir després que la policia de Milton Keynes, al centre d’Anglaterra, el trobés inconscient a casa seva, en un incident que alguns mitjans britànics tractaven a mitja tarda com un “possible intent de suïcidi”.

Dècades d’impunitat

L’historial de Bennell és aterridor. Va ser empresonat per primer cop als Estats Units, entre el 1994 i el 1998, per la violació d’un nen durant una gira d’entrenament per Florida. Abans, als anys 70, 80 i primers 90, controlava el futbol base del club Crewe Alexandra, de la població de Crewe, a 50 quilòmetres de Liverpool i Manchester, al nord d’Anglaterra. A més, tenia vincles o relacions professionals amb el City, l’Stoke i el Leeds United. Malgrat la primera condemna, va continuar exercint com a preparador i el 1998 va tornar a ser condemnat a nou anys més de presó per abusos a 23 nois. La tercera ocasió, durant 36 mesos, el 2012.

L’escàndol recorda molt les característiques del que va afectar la BBC a finals del 2011, després que es conegués que una de les seves figures més populars, el presentador i discjòquei Jimmy Savile, va abusar de centenars de nens, d’una edat de fins a 9 anys, al llarg de quasi quatre dècades d’impunitat i de silenci entorn de les seves activitats. Savile camuflava els crims amb tota mena d’actes de beneficència per a institucions dedicades a la cura dels infants: llars per a orfes o hospitals, per exemple.

Més continguts de