Publicitat
Publicitat

SUCCESSOS

Les audiències televisives es disparen amb l'afer

El cas dels nens de Còrdova atia un nou circ mediàtic

L'aparició de noves pistes en el cas dels dos nens desapareguts de Còrdova ha copat l'atenció dels programes de successos. No sempre s'hi garanteix la presumpció d'innocència o el dret a la intimitat.

El possible parricidi dels dos nens de Còrdova amenaça de convertir-se en un espectacle mediàtic en el qual quedin en suspens les diferents recomanacions deontològiques referides a casos de tragèdies amb menors. Les televisions privades espanyoles han orientat el seu timó informatiu cap a aquest cas. Ana Rosa Quintana, per exemple, anunciava que interrompia les seves vacances per començar avançadament a pilotar el programa matinal de Telecinco, amb el pretext de donar una presumpta exclusiva. Ahir va rescatar Paco Lobatón (presentador del mític programa de desapareguts ¿Quién sabe dónde? ). En un altre moment, van perseguir l'advocat del pare pel carrer, quan marxava després d'una intervenció pública, fins a posar-li un auricular forçadament i fer-lo parlar.

Antena 3 va apostar dilluns per oferir en directe la compareixença del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, aprofitant que coincidia amb l'últim segment d' Espejo público , el magazín presentat per Susanna Griso. L'audiència es va disparar: 217.000 espectadors a Catalunya aquell quart d'hora, molt per sobre de la mitjana del programa (109.000 seguidors).

Las mañanas de Cuatro també va connectar amb la roda de premsa del ministre, que a estones oferien en una finestreta petita mentre al quadre gran de la imatge es mostrava una superposició d'una fotografia de la nena amb flames o bé uns vídeos que recreaven la foguera encesa pel pare presumptament per desfer-se dels cadàvers. "Sembla que no hàgim après res des d'Alcàsser", lamenta Neus Bonet, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Recorda, però, que les possibilitats d'actuar són poques. "Des del CAC i des del Col·legi m'imagino que acabarem queixant-nos d'aquestes pràctiques, però hem de recordar que tenim l'àmbit d'actuació que tenim, i que es limita a Catalunya. És desesperant constatar que a Espanya l'autocontrol no funciona i no hi ha cap voluntat de tenir un organisme que reguli com cal tractar aquests casos".

Els menors, exposats

El dret a la intimitat dels menors és un dels temes més complexos en periodisme. Tot i que en desaparicions se solen publicar les fotografies per raons òbvies, per a la resta de casos hi ha el debat obert a la professió sobre si les imatges s'haurien de fer públiques, si haurien d'aparèixer desenfocades o senzillament si no s'haurien de posar.

Dilluns quatre diaris catalans o espanyols van posar fotografies de les dues víctimes en portada: La Vanguardia , Abc , La Razón i El Mundo . El Periódico utilitzava el recurs de posar una imatge dels cartells que es van fer per anunciar la seva desaparició. El País i El Punt/Avui només oferien la imatge a l'interior i l'ARA no oferia cap imatge dels nens. En el cas de l' Abc , el titular de portada se saltava la presumpció d'innocència. També ho feia implícitament La Razón , que demanava cadena perpètua per a algú que encara no ha estat jutjat.

El pare dels nens, José Bretón, va tornar ahir a la finca on es van trobar les restes òssies per participar en una reconstrucció dels fets i va insistir en la seva innocència, malgrat els nous informes que han capgirat el cas.

Més continguts de