DISCRIMINACIÓ INCLUSIÓ SOCIAL
Societat 05/12/2016

Les denúncies per islamofòbia es tripliquen en tres anys

La fiscalia va investigar 232 delictes d’odi a Barcelona el 2015, un 19% més que l’any anterior

Montse Riart
3 min
Dues dones musulmanes passejant pel barri de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat.

Barcelona29 d’agost del 2016. Dos homes increpen un matrimoni que passeja amb els dos fills pel centre de Barcelona perquè la dona porta nicab -el tradicional vel musulmà de tela fina que només deixa al descobert la zona dels ulls-. El marit s’hi torna i ella, que està embarassada, acaba rebent una puntada de peu a la panxa que afortunadament no li deixa cap seqüela. És l’últim cas d’una agressió per discriminació religiosa a Barcelona, però no és una excepció. En la seva memòria del 2015, el fiscal de Delictes d’Odi i Discriminació a la província, Miguel Ángel Aguilar, alerta d’un “creixement progressiu” d’aquest tipus d’agressions. Segons les dades, l’any 2013 se’n van denunciar nou casos, fa dos anys, van ser una vintena, i el 2015, 29, la majoria per islamofòbia.

Aquest tipus d’agressions acostumen a ser perseguides d’ofici per la fiscalia o la policia, perquè és difícil que les víctimes, que sovint són estrangeres i no tenen la situació regularitzada o desconfien dels cossos policials, les denunciïn. De fet, de les 232 investigacions per delictes d’odi tramitades l’any passat, 136 provenien d’un informe policial.

I el degoteig no s’atura. El juliol de l’any passat, un jutge de Mataró va condemnar un home que va agredir dues passatgeres d’origen marroquí que esperaven el tren assegudes en un banc, després d’insultar-les amb expressions com ara “mores de merda, tots sou iguals, tots sou uns porcs, no valeu res”. Enguany, el fiscal també ha demanat un any de presó per a cinc vigilants privats que l’estiu del 2013 van agredir un taxista musulmà que es va aturar a resar davant de l’Hospital del Mar de Barcelona a crits “d’això no es pot fer aquí, vés a fer-ho al teu país”.

Més denúncies per delictes d’odi

Les denúncies per islamofòbia no són les úniques que han crescut en els últims tres anys. Segons les dades de la fiscalia, tots els delictes d’odi han augmentat. L’any passat se’n van denunciar 232 casos, un 19% més que el 2014 i gairebé un 40% més que el 2013. Tot i l’augment, la fiscalia explica que “és difícil determinar si s’ha produït un increment dels crims d’odi”, si ha millorat el “recompte i registre que se’n fa” o si el que ha canviat és que actualment hi ha “més consciència ciutadana” contra aquests delictes. De fet, el fiscal destaca el treball de conscienciació dels poders públics i de les organitzacions no governamentals, així com la progressiva aplicació dels protocols policials. Tot i així, recorda que “la xifra submergida” de delictes que no s’arriben a denunciar continua “sent alta”.

La discriminació per motius religiosos suposa només un 12% dels delictes d’odi que arriben a la taula de la fiscalia. El principal motiu de discriminació continua sent el racisme i la xenofòbia, seguit de l’orientació política, i les agressions, amenaces i insults per l’orientació sexual de les víctimes, mentre que l’odi per motius religiosos és la quarta causa de discriminació.

Pel que fa a la forma que prenen aquests delictes, en la majoria de casos es tracta de lesions, d’humiliacions o de totes dues coses a la vegada. També s’hi afegeixen amenaces i coaccions.

L’any passat, als jutjats de la demarcació de Barcelona es van dictar un 29% més de sentències que el 2014 per delictes d’odi i discriminació. Un 62% van acabar amb condemna. Entre elles, destaquen els 18 anys de presó imposats als 10 acusats que van estar a punt de matar a cops de barres de ferro al cap dos joves a la sortida d’un concert a la sala Stroika de Manresa l’any 2012. L’any passat el Suprem va confirmar la sentència. L’Audiència de Barcelona també va condemnar a 14 i 10 anys de presó un pare i un fill d’un clan gitano per haver assassinat a trets un jove senegalès que jugava a futbol amb uns compatriotes al barri de la Mina el 2012. En aquest cas, però, el tribunal no va considerar que es tractés d’un crim racista, tot i el criteri de la fiscalia, que defensava aquesta tesi. El jurat va arribar a la conclusió que els trets es van produir per la tensió durant l’enfrontament entre tots dos bàndols, després que algun dels joves “faltés al respecte” al patriarca -segons diu la sentència-, tot i que durant els fets es van produir crits de “negres de merda, torneu-vos-en al vostre país”.

stats