¿Fins on som capaços d'arribar en situacions extremes? ¿Per què algunes persones en principi pacífiques, en un entorn hostil com pot ser una guerra, poden arribar a cometre accions horribles, com ara ordenar els assassinats massius en camps d'extermini nazis o les tortures d'Abu Ghraib? ¿És qüestió de personalitat o són les circumstàncies? ¿Tothom és capaç d'obeir el que li manen els seus superiors fins a l'extrem? Ara un equip de científics de la Universitat de Barcelona està a punt de començar una sèrie d'experiments per veure fins on pot arribar la maldat humana i per què hi ha persones moralment més íntegres que altres. Els experiments començaran a finals d'aquest any i estan finançats per la John Templeton Foundation i la Wake Forest University.
L'estudi agafa com a punt de partida altres experiments. Un d'aquests experiments és el de Stephen Milgram del 1963, en el qual es van reclutar una sèrie de voluntaris que havien d'estar al càrrec d'una màquina per aplicar descàrregues elèctriques a una altra persona. Suposadament l'experiment era per veure fins a quin punt el cos humà podia aguantar l'electricitat. En realitat, els científics estaven mesurant fins a quin punt era capaç d'arribar la persona, sobretot si algú li ordenava continuar.
La persona que rebia les descàrregues en realitat era un actor que cada cop cridava més i més fort. Només un 36% dels participants es van plantar quan pels crits els semblava que la cosa anava massa lluny. La resta, dos terços dels participants, van obeir. En el seu moment, l'experiment va aixecar polseguera. Se'n va derivar la idea que davant d'una forta autoritat la voluntat individual queda anul·lada. Els resultats d'aquest treball van coincidir amb el judici a criminals nazis, que van intentar justificar la seva actuació afirmant que rebien ordres. Per altra banda, es va trobar immoral sotmetre a engany els individus que hi van participar.
Anys més tard, Philip Zimbardo va fer un altre experiment per veure fins a quin punt l'autoritat podia determinar la crueltat humana. Va simular una presó, en què uns participants -estudiants universitaris de Stanford- feien de carcellers i uns altres de presoners. Al cap de dos dies la situació s'havia descontrolat, amb abusos d'autoritat tan grans que van fer que Zimbardo decidís aturar-ho.
L'experiment a Barcelona
Avui, cap comitè de bioètica autoritzaria aquesta mena de treballs. Els experiments de la Universitat de Barcelona es faran en una situació de realitat virtual. Hi participaran 80 estudiants universitaris d'entre 20 i 21 anys. Els subjectes entraran dins d'una cave , una habitació de tres metres per tres metres, absolutament tancada, en la qual mitjançant projeccions es recrearà l'entorn dels experiments.
Ha estat dissenyada per l'equip de l'investigador Mel Slater. Fa uns mesos es van començar a fer proves per saber si exposar els invidividus en un entorn virtual pot aportar resultats vàlids per a l'anàlisi de comportaments. Els investigadors han dissenyat tres experiments, que es faran a partir del mes de novembre i dels quals no volen avançar cap detall perquè els participants no els poden conèixer. Els posaran en situacions dissenyades per facilitar que surti el pitjor d'ells. Per exemple, els faran sentir-se exclosos o tractats injustament en diferents jocs o registraran la seva reacció quan veuen que una persona en maltracta una altra.
Neurones, gens i entorn
El comportament durant els experiments és una part de la recerca. Els investigadors també analitzaran la personalitat de cada individu, i faran servir tècniques d'imatge per recollir l'estructura i l'activitat del cervell dels participants mentre intervenen en l'experiment, segons explica David Gallardo-Pujol, que està al capdavant del projecte. "El cervell també té mecanismes per controlar la irritació. L'amígdala funciona com a accelerador de les emocions, mentre que l'escorça prefrontal funciona de fre. Les persones que tenen aquestes zones del cervell danyades s'irriten i no poden frenar", afegeix.
També faran anàlisis genètiques. Les persones amb reaccions més agressives tenen una mutació en el gen MAO-A que fa que no es degradin bé neurotransmissors que regulen la resposta davant d'aquestes situacions. "Un terç de la població té aquesta versió del gen", explica Gallardo. Però aquesta condició no és suficient perquè hi hagi un comportament violent. Perquè aquesta desregulació es manifesti cal sumar-hi l'ambient. Els portadors que de petits han viscut episodis violents en són més propensos, explica Gallardo.
Fins ara, les reaccions malèfiques condicionades per l'entorn no han tingut prou en compte les característiques individuals, afirma Gallardo-Pujol. "Ara volem determinar les característiques de l'individu que marquen la diferència", conclou.
