Un estudi troba diferències biològiques als cervells de persones transsexuals
Els homes transsexuals tenen un gruix d'escorça cerebral femení i les dones transsexuals tenen nuclis subcorticals amb volum masculí
BarcelonaUn estudi científic ha confirmat que la transsexualitat té un origen biològic en trobar evidències de canvis a l'escorça cerebral de les persones que viuen amb una altra identitat sexual.
L'estudi, desenvolupat per investigadors de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), de l'Hospital Clínic de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de l'institut IDIBAPS, ha analitzat què passa a l'escorça cerebral de les persones transsexuals, cosa que no s'havia analitzat fins ara.
El treball, publicat a 'Cerebral Cortex', revela evidències de feminització a l'escorça dels homes que viuen amb una altra identitat sexual, mentre que les dones transsexuals es diferencien en estructures subcorticals cerebrals.
Els investigadors han analitzat com és el gruix de l'escorça cerebral d'aquestes persones, abans de sotmetre's a un tractament hormonal.
"Fins ara s'havia estudiat de quina manera varia aquest gruix en funció del gènere, però mai en persones transsexuals", ha explicat l'investigador del departament de Psicobiologia de la UNED Antonio Guillamón.
Partint del fet que l'escorça cerebral en dones és més gruixuda que la masculina -a les regions frontals i parietals del cervell- els experts han descobert diferències en dones i homes que viuen amb una altra identitat sexual.
Per dur a terme l'estudi, els investigadors van seleccionar 94 persones, que incloïen 24 dones i 18 homes transsexuals (cap dels dos grups havia iniciat el tractament hormonal) i 29 homes i 23 dones que no ho eren.
Per mitjà de tècniques de neuroimatge, van comprovar que el gruix de l'escorça cerebral d'homes que se senten dones és diferent respecte a la resta d'homes i similar al gruix de l'escorça femenina.
En el cas de les dones transsexuals no hi ha diferències respecte a les altres dones, cosa que significa que el gruix del teixit es correspon amb el seu sexe biològic.
No obstant, els investigadors han descobert que un dels nuclis subcorticals del cervell d'aquestes pacients sí que mostra una masculinització, ja que el seu volum és similar al masculí.
"Aquestes dades indiquen que la substància gris de dones i homes transsexuals presenta signes de masculinització i feminització respectivament", ha assenyalat Guillamón.
En els dos casos, les diferències respecte al seu sexe biològic es localitzen en regions cerebrals de l'hemisferi dret.
Segons l'expert, la causa d'aquesta distinció hemisfèrica podria remuntar-se al desenvolupament cerebral d'aquestes persones, "moment en què es va produir una asimetria en l'efecte dels andrògens, les hormones sexuals masculines".
