Publicitat
Publicitat

La patronal alerta de la desaparició de 175 sales si no hi ha ajudes

La digitalització amenaça un de cada quatre cinemes

Les sales de cinema que no s'adaptin a la tecnologia digital estan abocades al tancament. El procés, però, és costós i posa en perill la viabilitat dels petits exhibidors, que necessitaran ajudes públiques.

El procés d'adaptació dels cinemes a la tecnologia digital amenaça de tancar una de cada quatre sales, que no podran fer front als costos que suposa aquesta transformació, segons va fer públic ahir el Gremi de Cinemes de Catalunya. A través de la seva gerent, Pilar Serra, els exhibidors van explicar a l'agència de notícies ACN que, si no hi ha ajudes públiques, les sales més petites es veuran abocades a la desaparició. Això no obstant, fonts de la Generalitat van assegurar que les negociacions amb els exhibidors van pel bon camí i que "hi ha sintonia entre totes dues parts per trobar una solució" que eviti el tancament.

Les converses entre la patronal i el Govern s'emmarquen en el debat de la negociació sobre l'aplicació de la llei del cinema, aprovada pel Parlament el juny del 2010 i que exigeix que la meitat de les pel·lícules estrenades a Catalunya siguin doblades o subtitulades en català. La llei diu també que el Govern "ha de promoure polítiques de suport" a les sales perquè puguin "exhibir en format digital". El gremi, que va cridar les sales a la vaga per protestar contra l'obligació lingüística, alerta ara del tancament definitiu de 175 dels 700 cinemes que hi ha al país si els organismes públics no aporten subvencions a la digitalització.

Tot i això, Serra va destacar que en l'actualitat un 25% de les sales ja estan adaptades i que esperen que a finals del 2012 la totalitat dels cinemes catalans ho estiguin. L'anunci arriba poques setmanes després que les majors nord-americanes reobrissin les negociacions amb el Govern pel doblatge en català.

La conversió de les sales al digital és un procés costós -xifrat pel gremi en uns 120.000 euros per a cada una- però rebaixa els preus de cada còpia de 1.250 euros a 250, aproximadament, gràcies a la substitució dels rotlles de 35 mm per arxius penjats a internet. En la majoria de casos, però, la inversió no la fa només l'exhibidor, sinó que la comparteix amb productors i distribuïdors -que s'estalvien les còpies analògiques i les despeses de transport de les cintes- a través d'un acord, de tarifa de còpia virtual (VPF, per les seves sigles en anglès).

Amb tot, els propietaris de les sales s'han de fer càrrec d'entre un 20% i un 40% dels costos, per això reclamen que l'administració ofereixi suport i crèdits en bones condicions. A més, el VPF no és aplicable a totes les sales. Les que tenen més dificultats per acollir-s'hi són les més petites que programen cinema comercial, perquè acostumen a estrenar menys pel·lícules i més tard. En aquestes sales les distribuïdores no poden recuperar la inversió tan ràpidament i això, segons les conclusions de la conferència sobre cinema digital que es va celebrar a Barcelona el març del 2010, deixa entre un 15% i un 20% dels cinemes europeus en perill de quedar-se en el camí de l'adaptació.

Digitalització obligatòria

Els cinemes que no s'adaptin aniran perdent opcions de projectar algunes pel·lícules que només s'estrenen en format digital, o fan poques còpies en analògic. Segons el mateix informe, l'any 2013, el format analògic serà "residual", sobretot gràcies a l'impuls del 3D, que requereix projectors digitals. A més, la nova tècnica facilita el compliment dels requisits lingüístics de la llei del cinema, perquè permet que en una sola còpia hi hagi diverses pistes d'àudio i de subtítols.

Més continguts de