El disc de Mishima pren forma a Cadis

Barcelona.A l'abril farà dos anys de la publicació d' Ordre i aventura (2010), el cinquè disc del quartet barceloní de pop Mishima, i amb el qual la formació que lidera David Carabén ha continuat la feina que, a poc a poc, els ha anat assegurant un lloc al podi de l'escena pop catalana actual. Però abans que se celebri el segon aniversari de l'àlbum, està previst que arribi a les botigues la seva continuació, que el grup ha començat a gravar a El Puerto de Santa María (Cadis) a l'estudi de Paco Loco, un dels productors estrella de l'escena pop-rock independent estatal, amb el qual ja han enregistrat dos discos.

"El disc està previst per a principis de l'any que ve, o com a màxim, per a la primavera de l'any que ve", explicava ahir a l'ARA David Carabén des de Barcelona. El grup ha tornat a la ciutat per tocar aquesta nit al festival Pròxims, al Poble Espanyol. "Si el publiquem just dos anys després de l'anterior, ja estarà bé".

"El millor que hem gravat"

"Encara falta gravar-ne la segona meitat, n'hem gravat uns vint minuts", deia Carabén del nou disc, que encara no té títol. "Teníem més cançons llestes, però no hem tingut temps de gravar-les, així que continuarem a finals d'octubre, principis de novembre". Segons Carabén, però, les primeres sessions han anat molt bé: "Hem enregistrat cinc temes i n'estem molt contents, però encara estem sota els efectes de l'emoció de gravar i és difícil ser objectius. Després d' Ordre i aventura semblava que ja havíem trobat el so i el productor que ens anaven com l'anell al dit, i que ja no podíem anar més enllà, però el viatge ha servit per adonar-nos que encara podem aprofundir".

Paco Loco, productor de discos de noms essencials de l'escena independent estatal com Nacho Vegas, Manta Ray, Australian Blonde, Remate i Bigott, comparteix la percepció del grup. "El mateix Paco ens ha dit que això que ara hem gravat és molt més bo que el que havíem gravat abans, i en Paco no és un paio que faci compliments", admet Carabén, "però nosaltres també notàvem que estàvem fent una cosa que no havíem fet mai, que seguia sent Mishima però que anava més enllà". Fins i tot més enllà de l'ambició del grup. "Jo pensava que si ens manteníem ja estava bé, perquè ja havíem arribat a un nivell d'estil propi prou bo, i que així ja podíem fer una carrera. Però trobar coses noves que també puguin formar part del teu so és una experiència rejovenidora, et fa veure que encara pots aprendre molt, i que encara ets un ignorant", diu Carabén.

Per què fer més de mil quilòmetres per treballar amb un productor? "En Paco el que fa és relacionar la música que fas amb la història del rock. Té prou equip perquè cada so tingui un passat, una pàtina d'història -explica Carabén-. T'adones que et fas ressò de coses que t'han agradat sempre, com si responguessis de tu a tu als sons que t'han captivat abans. I que has de tenir en compte que els sons dels instruments tenen moltes connotacions, i si n'ets conscient i ho treballes, pots evocar més coses".

Arranjaments més complexos

Tot i que Mishima ja van enregistrar Ordre i aventura i Set tota la vida (2007) amb Paco Loco, aquesta és la primera vegada que hi treballen els dos membres més recents del grup, Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), que hi van entrar després de la gravació del treball anterior. "Com que els nous temes ja els hem arranjat amb la nova formació, ja tenen algunes de les coses que la nova secció rítmica ha incorporant al directe. El so és una mica més contundent, els punts de partida potser són més sofisticats i els arranjaments són una mica més complexos", diu Carabén.

Una de les cançons noves, La vella ferida , "passa per diferents fases, amb canvis estructurals i d'arranjaments, dura cinc minuts i mig i n'estem molt contents perquè és com tres o quatre cançons en una de sola. És agressiva, tendra i nostàlgica". Ara, que ningú esperi canvis dràstics. "Hi ha una aposta estilística que fins a cert punt es manté, hi ha continuïtat. Hem aprofundit en el so Mishima", resumeix Carabén.

Pel que fa a les lletres, Carabén diu que ha seguit el camí d'escriure coses que no sap "què volen dir", un camí que ja va emprendre en l'últim disc. "De vegades em trobo cantant coses que no sé ben bé d'on han sortit, però que tenen un component de llibertat i que em segueixen semblant evocadores i que em sembla que diuen coses", explica.

Algunes de les cançons que formaran part del nou disc, com La vella ferida i Ningú m'espera , ja s'han pogut sentir en directe, i segurament també podran sentir-se avui al concert al festival Pròxims del Poble Espanyol. "Ja n'hem presentat tres o quatre, però algunes no les anunciem perquè tampoc es tracta que tot el disc sigui a YouTube abans de sortir", diu Carabén. Mentre no torna a l'estudi, el grup continuarà tocant en directe, però intentarà anar a llocs on no han anat, "a picar pedra, a trucar a la porta de llocs" on no els coneixen.