Una disciplina mil·lenària que “no té res a veure” amb l’homeopatia
L’acupuntura és la tècnica més coneguda de la medicina xinesa, però no és l’única
BarcelonaLa dualitat universal del yin i el yang o la teoria dels cinc elements formen part del tronc central de la filosofia xinesa i, com a tals, impregnen els coneixements de la seva medicina tradicional, una de les formes més antigues de la medicina oriental. Un mil·leni d’evolució ha fet que aquest saber incorpori diferents disciplines, fins a formar un corpus extens en què de vegades pot resultar complicat destriar la part científica de l’espiritual.
“En la medicina occidental és com si anéssim a comprar un vestit de la talla que més s’assembli a la nostra. En canvi, en la medicina xinesa anem a buscar un sastre perquè ens faci un vestit a mida”, exemplifica el doctor Albert Garcia Janeras, llicenciat per la UB, especialista en medicina interna, i també titulat en acupuntura per la universitat xinesa de Nanking. La història de Garcia Janeras mereix una explicació a banda, perquè és un dels únics sis metges de l’Estat que a principis dels 90 va obtenir una beca, que llavors atorgaven el govern xinès i el ministeri d’Afers Exteriors, per fer una estada a la Xina i aprendre aquesta disciplina. Les beques, ideades com una branca més de la cooperació internacional, es van deixar de donar l’any 1994, però abans d’això Garcia Janeras va passar tres anys a la Xina formant-se en la teoria que diu que determinats punts del cos connecten amb tota la resta. Fruit d’això, va obrir el Centre Mèdic d’Acupuntura Sant Gervasi, a Barcelona.
Polèmica a Anglaterra
La idea bàsica de la medicina xinesa és que el cos humà és capaç per si mateix de localitzar afeccions i dirigir-hi recursos per guarir-les. Inserir agulles al cos, en els punts adequats, accelera aquest procés, explica Garcia Janeras. “No és eficaç per a tot, com tampoc ho és la medicina occidental”, apunta, però quan no existien els antibiòtics o altres avenços de la medicina occidental sí que s’utilitzava sempre, explica. Al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), de fet, hi ha una secció d’acupuntura que aplega uns 380 especialistes, afegeix, i insisteix que es tracta d’un remei “complementari” a la medicina tradicional, especialment bo per tractar patologies òssies i musculars, com les contractures, les hèrnies o les lumbàlgies, però també dolors menstruals, migranyes i fins i tot desordres digestius.
El NICE anglès, l’institut encarregat de dissenyar les guies terapèutiques del National Health Service (NHS), el sistema sanitari britànic, no opina el mateix i aquesta setmana ha publicat un informe en què, contravenint el que es va establir el 2009, diu que l’acupuntura no és un sistema vàlid per tractar el dolor crònic perquè no millora els resultats que podria donar el placebo i, per tant, s’hauria de deixar de finançar. La decisió definitiva no està presa, però el debat arriba després que el novembre passat el mateix NHS ja advertís que estava pensant si retirava els productes d’homeopatia. “L’homeopatia i la medicina xinesa no tenen res a veure, són sistemes mèdics diferents”, considera Garcia Janeras, que a més dubta de la validesa dels estudis fets pel NICE per criticar l’acupuntura perquè considera que no es van fer de manera adequada.
En tot cas, l’expert, que actualment fa classes de la seva disciplina en cursos a les universitats de Lleida, Santiago de Compostel·la, Porto i Quito, valora com un “avenç molt important” que Barcelona aculli el primer màster oficial a a Europa de medicina tradicional xinesa. “Fa molt de temps que lluitem pel reconeixement de l’acupuntura a escala oficial, i serà un pas en aquest direcció”, diu, tot i que considera que aquest mateix reconeixement ha generat “discussions” dins de la comunitat mèdica.
Tècniques diverses
En qualsevol cas, Garcia Janeras diferencia entre l’acupuntura i altres tècniques pròpies de la medicina xinesa, sobre les quals reconeix que no hi ha tanta evidència científica, com és el cas de la farmacopea. Igual que l’homeopatia, aquesta branca fa tractaments i preparats a mida per a cada pacient, però en la fitoteràpia xinesa no es tracta de prescriure petites dosis de la substància que produeix la malaltia per mirar de generar immunitat -com en principi fa l’homeopatia-, sinó que consisteix a fer preparats a base d’herbes medicinals. La disciplina ancestral també recomana tractaments amb productes minerals i animals, i és en aquest context que espècies com els taurons, els tigres o els rinoceronts han patit una persecució intensa per les seves suposades propietats curatives.
L’acupuntura també té les seves variants, com la moxibustió -aplicar calor a través de les agulles-, l’electroacupuntura -corrents elèctrics-, l’auriculoteràpia -agulles a les orelles- o l’aplicació de ventoses, però l’ampli ventall d’aquesta modalitat de la medicina oriental inclou també massatges, dietes o exercicis actius com el txikung i el tai-txi. El màster, doncs, no tindrà problemes per omplir de contingut el temari.
