Publicitat
Publicitat

ARRIBA EL CARNAVAL

La tradició aguanta malgrat la crisi i els incondicionals preparen el vestit que portaran amb setmanes d'antelació

Els adults també es disfressen

Dilluns, vestits amb pijama; dimarts, amb les cares pintades; dimecres, amb els cabells esbojarrats; i avui, Dijous Gras, disfressats. Al costat dels rituals de les escoles, que fan d'altaveu de l'arribada del Carnaval, hi ha molts adults que disfruten transvestint-se i que es preparen per prendre els carrers abillats de mil i una maneres, per celebrar una festa que, antigament, servia per alliberar les pulsions abans de la Quaresma. Els adults també es disfressen però en com ho fan hi intervé el gust de cadascú i "els nivells d'aproximació al tema", apunta Àlex Ramon, responsable de la botiga El Relámpago. "Hi ha els que només busquen la capa de Dràcula i les dents. Per 6 euros ho tens tot i són complements que permeten fer una mica el burro; però també hi ha qui s'hi mira, i juntament amb els complements aconsegueixen una disfressa impecable".

Disfressar-se cada dia
A diferència dels que compren a última hora -generalment són els que en tenen prou amb el complement divertit per distingir-se de la resta-, els incondicionals del Carnaval ortodox es reconeixen perquè preparen la festa amb antelació, "vénen fins a deu setmanes abans perquè volen vestir-se d'egipci o de ballarines de cancan" i demanen coses molt específiques, "volen convertir-se en superherois però ha de ser amb una disfressa de la marca Marvel", assenyala Ramon. A vegades, però, el que acaba fent especial la seva disfressa també són els complements: un arc per a Robin Hood, una espasa tubular i fluorescent de Darth Vader o una metralleta amb tambor per a un cowboy dels anys trenta.

Una altra evidència de l'arrelament de les disfresses entre grans (i petits) és que el sector de la festa s'ha mantingut malgrat la crisi. "Cada vegada es compren més disfresses -comenta Ramon-, però mentre que abans se'n compraven cinquanta de 70 euros, ara se'n venen tres-centes de 28". La franja de preu més competitiva entre els adults és la de 25 a 35 euros, perquè "és una roba molt calculada per a aquell dia". Les disfresses de sastre, fetes amb roba de bona qualitat, han passat a la història; ara les prefabricades conviuen amb les artesanals, sovint nascudes del reciclatge.

Però tant venedors com antropòlegs han percebut canvis en els referents a l'hora de canviar de personalitat. "Fent un rastreig dels últims vint anys es detecta la presència creixent dels personatges de la televisió i les celebrities" , explica Andrés Antevi, antropòleg i membre de l'Observatori de la Vida Quotidiana. Walt Disney, els superherois i el món de l'espectacle han guanyat la sàtira i burla dels homes que es vestien de dona o dels que es disfressaven de monja o capellà; també han vençut els clàssics: els presos, els indis, els escocesos i les infermeres. "El mercat s'intenta adaptar a les demandes de la gent, però la societat va molt per davant dels fabricants i a vegades demana coses impossibles", apunta Ramon. Quan va ser l'any de Guantánamo, la gent volia les jaquetes taronges. Coincidint amb l'any Dalí, es demanaven elements vinculats a l'artista. El tupè de Lady Gaga o els imitadors de Gaddafi es perfilen com els candidats a protagonistes de les rues d'aquest any.

Més enllà de la indumentària, la recerca dels antropòlegs s'ha centrat en els paràmetres de la festa. Per Antevi, s'ha tendit a una carnavalització de la quotidianitat: la dinàmica de disfressar-se de Carnaval s'ha imposat en moltes altres manifestacions diàries. "Les ciutats viuen una carnavalització permanent, ja no és una festa reclosa en un temps del calendari, i això explica que la gent també es disfressi els caps de setmana, en una manifestació a Líbia o en programes de sàtira política".

El Carnaval no és infantil
Al llibre Entre el poder i la màscara , Antevi i altres estudiosos apunten una altra de les interferències que ha patit la festa d'hivern: la institucionalització del Carnaval a partir de la seva recuperació als anys vuitanta. "La festa ha viscut un procés de domesticació i ha perdut la seva dimensió més transgressora, ara se'n fa ús des de les institucions públiques". Aquesta domesticació també ha provocat una certa infantilització de la festa i la seva vinculació al món escolar i el món infantil. "Que els nens siguin els màxims protagonistes d'aquesta festa evidencia el procés de domesticació".

La voluntat satírica, crítica i transgressora que el Carnaval de Barcelona tenia al segle XIX -un moment esplendorós, molt lligat a la figura de l'Espardenyer del Born, Sebastià Junyent-, ha perdut força. A les poblacions on la festa és viva, reivindiquen aquest esperit rebel. "Carnaval és transgressió, transformar-se en el que t'agradaria ser o del que vols fer sàtira", clama Elena Farré, presidenta de la comissió de Carnaval del Retiro de Sitges.

Lluny del Carnaval d'un vespre de Barcelona, poblacions com Sitges engeguen sis dies de gresca. La Rua de la Disbauxa (diumenge) i la de l'Extermini (dimarts) converteixen la vila en un aparador de disfresses, dels integrants de la rua, prop de 2500 persones, i dels que la segueixen des de la barrera, entre 50.000 i 70.000 persones cadascun d'aquests dos dies. "Per a nosaltres és més que una festa -afirma Farré-. No està pensada per exhibir-se sinó que ho fem per passar-nos-ho bé". L'edat mitjana dels integrants és de 30 a 40 anys (els menors de 18 anys tenen vetada la participació), però també hi ha sexagenaris disfressats. El perfil dels que s'ho miren també és significatiu: "Diumenge el públic és més familiar, de la rodalia, mentre que dimarts arriben sobretot joves d'entre 18 i 25 anys, la majoria disfressats", assenyala David Garcia, president de la comissió del Carnaval de Sitges. Les carrosses complementen la vistositat i el missatge de les disfresses de les colles, que aquest any han pal·liat la rebaixa dels pressupostos per la crisi amb enginy. Algunes busquen més el lluïment, incorporen plomes i interpreten coreografies, apropant-se als Carnavals de Tenerife; i uns altres aposten per la ironia i es converteixen en llauners pakistanesos o materialitzen la rivalitat entre Barça i Madrid. Els protagonistes d'actualitat o els extraterrestres completen el repertori de disfresses que es podran veure aquests dies.

De la disbauxa a les cendres
El Carnaval primer va ser pagà, es va cristianitzar i ara viu una nova paganització. Les botigues són avui un formiguer dels que volen respondre al rei Carnestoltes, jugar a ser el que no són, fer riure o riure dels polítics i dictadors. La música, la beguda i la disbauxa també apropen a l'essència bàquica d'una festa que convida als excessos, abans de l'inici de la Quaresma. Els adults no tenen vergonya i per això s'hi sumaran abillats de Marilyn Monroe, per anar sexis i mones, o amb una disfressa groga i sintètica per recrear Bob Esponja. Quants apostaran per ser Gaddafi per una nit?

Més continguts de