Els dissenys de Fortuny decoren l'Orient ric

BarcelonaMarià Fortuny i Madrazo no va viatjar a l'Orient, ni pròxim ni llunyà, fins que va tenir seixanta anys i ja havia dut a terme la part més important de la seva carrera d'industrial i dissenyador establert a Venècia. El més curiós és que tota la seva producció -sobretot els teixits, les làmpares i els sumptuosos vestits- està indiscutiblement influïda per l'orientalisme. La culpa s'atribueix al seu pare, el pintor reusenc del segle XIX Marià Fortuny i Marsal, considerat el principal exponent de l'orientalisme a Catalunya, que reproduïa als seus quadres els ambients exòtics i sensuals d'aquells països llunyans. "És clar que era una fantasia no tan innocent, perquè naixia de les conquestes de les colònies del nord d'Àfrica i l'est del Mediterrani, però això no vol dir que tot fos condemnable. La descoberta de l'Orient va ser un acte d'apropiament d'uns continguts culturals, però per als europeus més sensibles i oberts va ser el descobriment d'una nova cultura. El cas típic és el del pare Fortuny", defensa el cineasta Claudio Zulián.

Marià Fortuny fill va recollir aquella tradició en els seus dissenys tèxtils i, a la primera dècada del segle XX, quan naixia la cultura de masses a Europa, va ser el primer a posar sobre la taula la necessitat de reproduir-los en sèrie. "Era moderníssim. S'ocupa del contingut estètic de les peces, però també dels processos industrials com a fórmula per defensar la qualitat dels productes. Va muntar una fàbrica de teixits que encara funciona a Itàlia", explica admirat Zulián.

Resseguint l'ampli llegat deixat per Marià Fortuny (Granada, 1871 - Venècia, 1949), el cineasta, que va guanyar el Premi Nacional de Cine i el Ciutat de Barcelona el 2010 pel documental A través del Carmel , ha descobert una connexió encara molt forta entre Orient i Occident a través dels treballs del dissenyador. Quan als anys vuitanta les creacions de Fortuny van tornar a estar en voga després de mig segle d'oblit per la influència de l'art d'avantguarda, els països àrabs estaven en plena expansió econòmica i van ser els primers a interessar-s'hi per donar un toc oriental als interiors dels grans edificis i hotels aixecats del no-res al desert.

Art per construir identitat

Zulián ho va comprovar sobre el terreny a Dubai, com mostra al documental Fortuny i la llàntia meravellosa . Segons el cineasta, "els habitants d'aquestes ciutats d'Orient enriquides volen reafirmar-se i reconeixen aquests productes, que primer estaven orientats al turisme, com a propis". Sorprenentment, doncs, gràcies a la globalització va viatjar de l'Occident a l'Orient una decoració orientalista elaborada per un dissenyador espanyol que no havia estat a cap país exòtic i que, per tant, no podia ser purista, sinó que barrejava estils segons el seu gust italianitzat.

En els materials audiovisuals que es podran veure al museu DHUB de Barcelona fins al 6 de març i que complementen el documental (que també s'emetrà a TV3 aquest diumenge), hi apareixen àrabs que rebutgen els productes de Fortuny perquè no és autèntic art islàmic i n'hi ha que l'han assimilat com a propi i, fins i tot, consideren que ha ajudat a construir la seva identitat. Un segle després, el debat és obert.