Publicitat
Publicitat

"Quan et diuen «melanoma», et cau el món a sobre"

Havia pres el sol però tampoc n'havia abusat. Això sí, no feia servir protecció. És més, es posava olis. "D'això en sóc conscient", diu Purificació Sánchez, de 60 anys i pell pigada. L'any passat va desenvolupar un melanoma maligne. Una piga a la cama esquerra va començar a fer-se gran, a agafar relleu i a sagnar. Encara recorda les paraules del metge: "Dolent, dolent, dolent". La biòpsia ho va confirmar. Poc després l'operaven a l'Hospital Germans Trias i Pujol. "Ho vaig passar molt malament, em vaig deprimir i estava molt cansada", explica. Al final, va decidir tancar i traspassar la botiga de confecció de roba que regentava. La primera reacció quan li van dir que era un melanoma va ser d'incredulitat: "No t'ho creus, penses que no n'hi ha per a tant i que això a tu no et pot passar". Després, en fred, va assimilar que era un càncer de pell. "I et cau el món a sobre -explica la Purificació-. T'informes i saps que pot fer metàstasi al pulmó o a altres òrgans i veus que això va de debò". Però va ser passatger. "Sóc molt positiva i vaig passar por però dissimuladament". La biòpsia dels ganglis va confirmar que no hi havia metàstasi.

Ara va dos cops a l'any al dermatòleg per fer-se una revisió i no surt de casa sense posar-se crema protectora factor 50. "No em veuràs mai estirada al sol, sempre busco l'ombra: travesso la vorera fugint del sol i em canvio de seient al tren, si cal", explica. El sol s'ha convertit ara en el seu "rival". "Sense ell no podria viure però també penso: Ai, quina jugada m'has fet!" Sempre que pot ho aprofita per fer pedagogia perquè considera que la majoria no som conscients "del que ens hi juguem". "Hauríem d'anar més amb compte, però veig molta gent addicta al sol", explica. De fet, aquesta addicció té un nom: tanorèxia. Pateix, sobretot, pels més petits. "Els veig jugant en parcs i places i sense un trist arbre per fer ombra!"

Més continguts de