Publicitat
Publicitat

"Un 75% de les dones recuperen la sensibilitat"

Esperança "Aquest 2011 tenim previst operar 30 dones que van patir l'ablació" Gratificació "El millor és quan les veus després de la intervenció quirúrgica, estan tan contentes, són com dones noves"

Des de quan fa aquestes operacions de reconstrucció vaginal a víctimes de l'ablació?

Aproximadament des de l'any 2008, quan vaig tornar de París. Allà vaig aprendre aquesta tècnica quirúrgica i vaig decidir que volia implantar-la aquí per a les dones que volguessin fer-s'ho. Vaig fer les primeres cirurgies el 2008, però en realitat em rondava pel cap des de l'any 2002, perquè anava els estius a l'Àfrica a operar -tot i que allà no he fet mai una reconstrucció així- i estava molt sensibilitzat amb el tema.

És un programa totalment gratuït?

Forma part del programa de responsabilitat social corporativa de la Fundació Salut de la Dona Dexeus i no té cap cost per a les pacients. El problema és que tenim uns fons determinats destinats a aquest programa i ja hi ha una llista d'espera de vint pacients.

Quantes operacions feu a l'any?

Ara mateix n'estem fent entre dotze i tretze, però aquest any esperem ampliar-ho fins a trenta dones.

Quin és el procés previ a la intervenció quirúrgica?

Abans de la intervenció fem una avaluació psicològica de les pacients, veiem quin tipus d'ablació tenen feta i parlem de les expectatives dels resultats, valorem les seqüeles de la mutilació i la seva qualitat de vida sexual.

Quin és el resultat? Les dones recuperen la sensibilitat?

Aquesta tècnica d'intervenció té molt bons resultats. En el cas anatòmic, s'aconsegueix un aspecte extern gairebé igual al d'abans de l'ablació en un 90% dels casos. Pel que fa a la sensibilitat, es recupera en un 75% amb diferents graus. Hi ha un 30% de les pacients que un cop operades gaudeixen d'una sensibilitat total, la resta té una sensibilitat que pot ser més o menys intensa en funció del dia, però estan molt contentes igualment. Són dones que mai no havien sentit res.

Amb quin tipus de mutilacions us trobeu més freqüentment?

L'ablació més estesa és la de tipus 1 i 2. La primera és la que es limita a l'extirpació del clítoris, la segona és aquella en què també s'extirpen els llavis menors. La de tipus 3 és menys comuna i és la que a part d'extirpar clítoris i llavis menors també es cusen els llavis majors. Totes comporten molts problemes higiènics i de salut.

En què consisteix l'operació?

No és gaire complicada però tècnicament se n'ha d'aprendre. S'ha de treure tot el teixit cicatricial que hi ha a la zona i que és conseqüència de les poques mesures higièniques amb què es fa l'ablació. S'ha de buscar el que queda de clítoris i recol·locar-ho al seu lloc d'origen. S'ha de fer conservant tot els vasos i els nervis perquè mantingui la sensibilitat.

Quina edat tenen les pacients de mitjana?

Habitualment tenen entre 20 i 30 anys, tot i que també hi ha dones més grans que potser no han sigut conscients dels seu problema fins més tard.

Les dones vénen acompanyades dels seus marits?

Els marits solen venir bastant. Els que no vénen mai són els pares. Quan operem noies joves no apareixen mai, de fet, moltes vegades ni ho saben perquè no donarien suport a la decisió de les seves filles. A més, els costa molt donar la cara perquè se senten culpables.

Com arribeu a les pacients?

Això va ser el més difícil al principi. Vam treballar amb associacions, per arribar fins a les dones que havien patit una ablació, fent xerrades i explicant en què consisteix l'operació. Ara ja tenim aquest canal d'accés establert i veiem una o dues pacients noves cada setmana.

Deu ser una feina dura, però, al capdavall, gratificant.

Molt. Et fa sentir molt bé, sobretot quan les veus tan contentes, tan felices, després de l'operació.

Més continguts de