Rigau, després de la reunió amb el ministre d’Educació: “Hi ha hagut una tramuntanada forta”

BarcelonaPer primera vegada en molt de temps, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, veu la possibilitat d’aturar la llei Wert. "Ens hauria agradat sentir del ministre la voluntat de canviar la llei, però l’última paraula la té el Congrés i les eleccions generals seran claus". Fins ara, no hi havia res a parlar. José Ignacio Wert era inflexible sobre la seva reforma educativa i la majoria de consellers autonòmics del PP no li portaven la contrària. Però ahir es van reunir els consellers d’ensenyament de les comunitats autònomes amb el nou ministre Íñigo Méndez de Vigo amb un escenari completament renovat. Només 5 comunitats autònomes continuen governades pel PP després de les eleccions del maig passat. "Hi ha hagut un canvi important en l’ambient, la posició del PP cada vegada és més rònega", ha remarcat aquest matí Rigau en una entrevista a Catalunya Ràdio. Els consellers del País Valencià o les Balears, per exemple, per primera vegada van mostrar oposició a la llei, que suposa un atac a l’escola catalana. "Hi ha hagut tramuntanada forta", ha afegit Rigau.

"El projecte recentralitzador del PP passa per donar primacia absoluta al seu model lingüístic i educatiu –ha recordat Rigau–, però ara hi ha una diversitat política més real que obliga el ministeri a ser més flexible".

En el primer gest de consens com a ministre, Méndez de Vigo ha accedit a endarrerir l’aprovació del decret d’avaluacions de Wert, les revàlides previstes per a finals de l’ESO i batxillerat que eren imprescindibles per continuar estudiant. A més, s’havien convertit en uns exàmens per "homogeneïtzar" els continguts educatius a tot l’Estat. Wert tenia la intenció, en l’esborrany de decret, que el contingut l’elaborés exclusivament Madrid i fos un test de 350 preguntes amb quatre respostes de quatre assignatures troncals i tres d’optatives. Si no s’hagués aconseguit aturar, els pares d’alumnes catalans haurien pogut escollir que l’examen fos en castellà. Era un dels gestos més recentralitzadors de la llei, ja que obligava a impartir continguts similars a totes les comunitats.

"Hem aturat el desenvolupament de la revàlida", ha insistit Rigau, que ahir va sortir amb un somriure de la reunió a Madrid de la Conferència Sectorial d'Educació.

Rigau ha explicat que la major part dels consellers també van expressar els seus dubtes sobre la implantació de la Formació Professional Bàsica. "Tothom està d'acord que no és la millor solució", ha explicat Rigau, per afegir que s'ha acordat treballar conjuntament per observar "les mancances i la implantació". "Cal aprofundir", ha conclòs.

Irene Rigau també ha destacat que el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha obert a tractar en una reunió bilateral l'ajut de 6.000 euros per a les famílies que hagin d'escolaritzar els fills a l'escola privada per poder-ho fer en castellà. En aquest sentit, ha explicat que miraran d'introduir una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per retirar la partida que preveuen els comptes.