Publicitat
Publicitat

Un nou cop contra la immersió lingüística com a conseqüència de la sentència de l'Estatut

La sentència del Suprem contra el català com a llengua vehicular a l'escola de 3 a 6 anys recull els arguments del TC que impedeix prioritzar el català per sobre del castellà

La nova sentència del Tribunal Suprem (TS) contra la immersió lingüística en català és fruit de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de l'any 2010, i s'afegeix a les que s'han fet públiques en els últims mesos en el mateix sentit.

La sentència deia que el català podia ser perfectament la llengua vehicular a l'escola, però això no eliminava la possibilitat que el castellà també ho fos, i deia que la protecció del català a l'escola no podia excloure el castellà com a llengua docent. Automàticament, el Suprem va interpretar diversos recursos interposats contra la immersió lingüística emparant-se en aquesta valoració del TC.El Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han dictat sentències que, utilitzant la sentència sobre l'Estatut, han determinat que el català no pot ser la llengua d'ús "preferent" en l'administració, sinó "normal", o que el castellà també ha de poder ser llengua vehicular a l'escola.

Tres pares, sota l'aixopluc de Convivencia Cívica Catalana (CCC), van recórrer al TSJC contra la decisió del departament d'Ensenyament de no atendre els seus fills en castellà com a llengua vehicular. El desembre del 2008 el TSJC va validar el model lingüístic a les escoles. Però el desembre del 2010, menys de mig any després de la sentència de l'Estatut, tres sentències del Suprem van ordenar a la Generalitat que modifiqués el règim lingüístic a les escoles per atendre el dret dels nens castellanoparlants a ser educats en la seva llengua materna.

"El català ha de ser llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi de tal condició", deien les sentències. Així mateix, "el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament". Segons el parer dels magistrats, "res impedeix que l'Estatut reconegui el dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta sigui llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els nivells d'ensenyament. Però també, no obstant això, res impedeix que el castellà no sigui objecte d'un dret idèntic".

En la sentència, el Suprem dictaminava que la Generalitat havia d'introduir el castellà com a llengua vehicular "en la proporció que procedeixi". Si el Govern considera que l'objectiu de normalització lingüística ja s'ha aconseguit, "ambdues llengües cooficials haurien de ser vehiculars en la mateixa proporció" i si, per contra, s'estimés l'existència encara d'un dèficit en aquest procés de normalització en detriment de la llengua pròpia de Catalunya, "s'hauria d'atorgar al català un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable".

En conseqüència i per tot a això la Generalitat hauria d'adoptar "totes les mesures precises per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada" per la sentència de l'Estatut.

Però la reacció política i social va ser majoritàriament en contra d'aquestes sentències, i el nou Govern de CiU va considerar que no havia de canviar gens el règim lingüístic, sinó que s'havia d'atendre individualment els alumnes que ho demanessin. Com que no hi va haver cap canvi en la immersió, les famílies van demanar empara al TSJC perquè fes complir la sentència del Suprem.

L'alt tribunal català va demanar explicacions al Govern, que li va aportar informes i estadístiques que avalaven la seva política lingüística. Però el TSJC no en va tenir prou i a finals de juliol del 2011 va emetre una interlocutòria que donava dos mesos hàbils al Govern per introduir el castellà en més d'una assignatura. A més, amenaçava que els funcionaris que no apliquessin la sentència es podien enfrontar a multes i inhabilitació per delictes de prevaricació.

El Govern va recórrer aquest ultimàtum i el TSJC va suspendre'l a l'espera de resoldre el fons de l'assumpte. Finalment, al març del 2012, el ple de la Sala Contenciosa-Administrativa va avalar en bona part el sistema d'immersió lingüística, en considerar que el sistema en general és legal, estatutari i constitucional, però s'havia de donar sortides individualitzades als alumnes que ho demanessin, cosa que Educació ja ha dit que fa i farà amb certes condicions.

Ajuntament de Barcelona, diputacions i aranès

Una cosa similar a la del català a l'escola ha passat a les administracions públiques. Pocs mesos després de la sentència del TC, a l'octubre del 2010, el TSJC ja va suspendre cautelarment alguns articles del reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona, contra els que havia recorregut el PP. Finalment, aquest passat mes de maig, la sentència va anul·lar diversos punts de l'article que determinava el català com a llengua preferent en els actes i comunicacions del consistori. El TSJC considera que és l'administració qui s'ha d'adaptar a la llengua que prefereixi el ciutadà, i no al revés.

Els casos de la Diputació de Lleida, l'octubre del 2010, de la Diputació de Girona, el març del 2011són molt similars. Recursos de Convivencia Cívica Catalana van fer suspendre cautelarment els articles polèmics. En el cas de la Diputació de Lleida, la decisió també afecta la llengua aranesa pel mateix motiu, però encara no hi ha hagut sentència en cap dels dos casos.

L'aranès, a més, també es veu amenaçat directament pel TC perquè el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va recórrer contra la Llei de l'Aranès l'estiu del 2011, un any després de la seva aprovació. L'acceptació a tràmit del recurs va suspendre automàticament els articles recorreguts.

Més continguts de