Publicitat
Publicitat

Les entitats socials demanen 770 pisos dels 47.000 buits que tenen els bancs

La Taula del Tercer Sector reclama que els cedeixin per fer front a necessitats urgents. Dels habitatges buits que tenen els grups financers, 15.000 estan en condicions d'habitabilitat

"És bastant enigmàtic, no tenim una resposta", reconeix la presidenta de la fundació Hàbitat 3, Carme Trilla, quan ha de valorar com pot ser que les entitats financeres no hagin cedit més habitatges per a lloguer social. "La pressió més gran de totes la tenen els mateixos bancs amb les ocupacions", afegeix.

Segons el cens d’habitatges buits que centralitza l’ Agència de l'Habitatge de Catalunya, els bancs tenen en propietat unes 47.000 vivendes. D'entre elles, unes 15.000 estan en condició d'habitabilitat, i la resta es distribueix entre les que estan ocupades irregularment, les que necessiten una reforma o d’altres en què no queda clar si algú hi viu. Aquestes xifres han portat aquest dimarts la Taula del Tercer Sector Social a reclamar la cessió urgent d’uns 770 habitatges per fer front a les necessitats més immediates, en el marc d’un nou debat del cicle Catalunya Social celebrat a l’ Ateneu Barcelonès. La taula, que engloba unes 3.000 entitats, ha presentat l’informe 'La contribució del Tercer Sector al lloguer social' en què fa una anàlisi acurada del sector i alerta que cal que les entitats financeres facin un esforç addicional per solucionar un problema persistent. El president de la taula, Oriol Illa, ha assegurat que tot i que últimament no es parli tant de desnonaments, " la factura social encara no està pagada" i Catalunya segueix molt lluny de tenir un parc d’habitatges públic homologable als països europeus.

Petició modesta

La petició de 770 habitatges és només un primer pas per donar resposta als col·lectius més vulnerables en els propers dos anys, va insistir la taula. En realitat, les entitats socials calculen que caldria incrementar el parc en 230.000 vivendes per arribar al 15% de parc públic que hi ha a Europa de mitjana. Actualment n'hi ha unes 60.000 amb un lloguer social i públic –el 2% del parc–, però n’hi ha unes 150.000 més que fan una funció social perquè estan llogades a preus assequibles per part de propietaris privats. "Uns dels reptes més grans és aconseguir que una part de l’habitatge pugui complir la seva funció social, perquè ara mateix no en complexi cap", ha insistit Oriol Illa.

L’informe de la taula subratlla que les entitats socials gestionen actualment 1.522 habitatges, on viuen prop de 7.000 persones. El 43% es troba a la ciutat de Barcelona, el mateix indret on existeix la necessitat més gran. Només un 17% són propietat de les mateixes entitats socials –disposades a ampliar aquesta xifra si tinguessin facilitats per adquirir-ne més–, en un 21% només hi viu una persona i a gairebé la meitat es paga un lloguer inferior als 300 euros mensuals, segons recull la radiografia.

Però no es tracta simplement de posar gent a viure-hi, sinó també de fer un acompanyament proper d’aquests usuaris per assegurar que són capaços de reconstruir la seva vida, ha explicat la tècnica de la Fundació Arrels, Marta Olaria, que ha reivindicat que aquest acompanyament s’ha de fer des del respecte a l’autonomia, més enllà de la qüestió habitacional, perquè en molts casos requereix que sigui "permanent" per garantir-ne l'èxit. "Estem en el bon camí, però els pisos assequibles segueixen sent una cosa molt limitada", ha afegit el president del Fòrum de Salut Mental, Enric Arqués, que també ha destacat que les polítiques públiques guanyen vigor quan existeix l’acompanyament de les entitats socials.

Lleis vàlides

Després dels últims canvis legislatius, com és la creació d’un impost pels pisos que estiguin buits durant més de dos anys en algun dels 70 municipis amb més demanda, la pressió exercida per la PAH o bé les iniciatives municipals per multar entitats financeres, els bancs són conscients que han de fer algun pas més. " No estan tranquils, ho sabem", assegura Trilla, després d’haver-s'hi reunit diverses vegades per desencallar cessions. Trilla defensa que l’ instrumental legislatiu necessari ja és sobre la taula, però és força recent i ara cal que les administracions l’utilitzin, i afegeix que els bancs sempre els han dit que estan molt interessats en la cessió, també com un dels mètodes per evitar noves ocupacions, però no acaben de concretar el mecanisme.

La petició de 770 vivendes és suportable, atès que " les necessitats reals són més grans", però aconseguir-ho és factible perquè són vivendes que difícilment tindran sortida al mercat, afegeix. "El nou Govern pot redoblar la pressió sobre aquesta necessitat", conclou, i així, mica en mica, fer que Catalunya tingui un parc públic d’habitatges més d’acord amb les necessitats de la seva població.

Més continguts de