Les entitats socials denuncien la desprotecció legal dels joves extutelats a l'Estat

BarcelonaLes entitats socials catalanes han denunciat aquest dimarts la desprotecció legal en què es troben els més de 5.000 joves extutelats a l'estat espanyol. Tot i reconèixer que la legislació catalana contempla des de l'any 2010 l'atenció al col·lectiu, la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, ha alertat que "el marc legal de l'Estat i de la majoria de comunitats autònomes no contempla específicament el suport a joves extutelats", cosa que implica que es trobin amb grans dificultats a l'hora d'emancipar-se.

En el marc del vuitè debat 'Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector', organitzat per la Taula del Tercer Sector en col·laboració amb l'ARA i l’Ateneu Barcelonès, Guiteras i ha reclamat més "coordinació i voluntat política" perquè els serveis d'emancipació per a aquest col·lectiu "siguin una realitat", així com una "acció preventiva" en el treball amb els joves i adolescents abans de la majoria d'edat. Part d'aquesta acció preventiva, ha dit, passa per incidir en la inclusió dels joves extutelats en l'ensenyament reglat obligatori i postobligatori "com a via generadora de millors oportunitats, situacions i futur laboral".

La presidenta del Tercer Sector ha volgut posat l'accent en la situació d'especial vulneració en què es troben els joves extutelats d'origen estranger per aconseguir un permís de treball. Guiteras ha recordat que la legislació actual obliga aquests joves a comptar amb una oferta laboral de contractació a jornada completa i d'un mínim d'un any de durada per tal d'obtenir aquest permís. Una mesura, ha afegit, que "cronifica l'exclusió social d'aquests joves". Dins les propostes de les entitats socials en aquest àmbit també hi ha l'ampliació de la xarxa social dels joves que conformen aquest col·lectiu i dels seus "vincles amb persones de referència".

Amb tot, Guiteras ha reconegut la "bona trajectòria" de Catalunya en l'atenció als joves extutelats, però ha demanat més "coordinació interdepartamental" per seguir avançant en aquest àmbit.

Més de 5.000 joves d'un col·lectiu "invisible"

La situació denunciada i les propostes plantejades per les entitats socials queden recollides en l'informe 'Joves extutelats. El repte d'emancipar-se avui', que ha estat presentat per la seva autora i directora de FEPA –la Federació d’entitats amb projectes i pisos assistits–, Ana Villa. Després de recordar l'existència de més de 30.000 infants i joves tutelats i més de 5.000 joves extutelats a l'estat espanyol, Villa ha assegurat que aquests últims conformen un col·lectiu sovint "invisible" o "desconegut" per gran part de la societat.

De la mateixa manera que Guiteras, també ha destacat les dificultats en què es troben aquest joves en el seu procés d’emancipació, quan "passen de la protecció a l'autonomia" en una situació de més vulnerabilitat respecte de la resta de joves de 18 anys. "És quan es posen de manifest les dificultats i mancances que tenen", ha afirmat, per recordar que, més enllà de l'elevada taxa d'atur de la joventut actual, un 23,5% dels joves de l'Estat no acaben l'ESO i només un de cada cinc joves menors de 30 anys a l’Estat s’ha emancipat.

Enfront d'aquesta situació i com a punt positiu, Villa ha celebrat l'aprovació aquest abril per part del consell de ministres de l'avantprojecte de llei de protecció a la infància, que preveu el suport específic dels joves extutelats. La llei d'àmbit estatal, que s'hauria d'aprovar el 2015, ja ha rebut el darrer informe del Consell General del Poder Judicial.

Al debat posterior a la presentació de l'informe hi han participat Pepa Arqué, presidenta de FEPA i directora tècnica de Fundació Mercè Fontanilles; Marta Bàrbara, directora de l'Associació Punt de Referència i impulsora de la Coordinadora Mentoria per la Inclusió, i Ernest Botargues, educador de la Fundació Privada Servei Solidari.