Els entrellats de la tercera hepatitis

BarcelonaFa just un any l’Agència Europea del Medicament va aprovar l’ús del sofosbuvir (es comercialitza amb el nom de Sovaldi). Combinat amb un altre medicament és el més efectiu contra l’hepatitis C: el tractament aconsegueix curar més d’un 90% dels malalts. El miraculós producte, però, només té un problema: el preu. De mitjana costa uns 30.000 euros (però varia molt segons el país), una quantitat que fa que augmenti molt el cost total del tractament i que ha provocat que molts governs, com l’espanyol, es resisteixin a receptar-lo a tots els malalts. Aquesta postura ha generat la indignació d’associacions de malalts afectats per aquest virus -visualitzada en els últims mesos en forma de manifestació-, tant a l’Estat com a Catalunya. El secretari de l’Agència de Salut Pública, Antoni Mateu, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, però, han reiterat aquesta setmana que a Catalunya cap malalt es quedarà sense el tractament per falta de finançament. Un compromís que l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT) diu que es creu, però amb recels. ¿Per què és tan car el medicament? ¿Es pot aconseguir abaratir-ne el preu? ¿Quanta gent hi ha a Catalunya afectada per l’hepatitis C? ¿Quin és l’origen del virus? Els especialistes ho desgranen a l’ARA.

La detecció del virus

Un 2,4% de la població catalana té anticossos de l’hepatitis C

El virus es va descobrir l’any 1989 i detectar-lo va permetre que els laboratoris identifiquessin els portadors i, de retruc, s’eliminessin els donants de sang que tenien la infecció. “Eren els causants d’una proporció important de les hepatitis agudes”, explica el doctor Miquel Bruguera, consultor sènior del servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Segons l’únic estudi poblacional que s’ha fet i que es va fer públic l’any 2000, un 2,4% dels catalans -és un percentatge similar al de l’Estat- tenen anticossos de l’hepatitis C i, d’aquests, un 75% tenen la infecció activa. El problema d’aquest virus, però, és que molts dels que el tenen no ho saben perquè no dóna cap mena de simptomatologia fins que està molt avançat. “No hi ha estadístiques però suposem que comptant els malalts que ho desconeixen a Catalunya hi ha unes 50.000 persones afectades”, explica el president de l’ASSCAT, Juan José Montes.

Mètodes de transmissió

El més comú és la via parenteral (intravenosa) i, després, la sexual

“La població que té la taxa d’infecció més alta són pacients que els posaven injeccions amb xeringues de vidre (mètode que s’utilitzava abans de descobrir el virus, per exemple, per fer anàlisis) i els drogoaddictes”, explica el doctor Bruguera. També se n’ha detectat un augment entre la població que practica el “sexe dur”, sobretot, els homosexuals. Una tercera via de transmissió és la vertical, és a dir, de mares a fills, però és menys habitual.

Cronificació de la malaltia

La pateixen més de la meitat de les persones afectades pel virus

Aquesta és una de les moltes diferències amb les altres dues hepatitis. “El cos no elimina la infecció d’una manera espontània, tal com passa amb la resta d’infeccions víriques, excepte la sida”, detalla Bruguera. L’hepatitis A, que es transmet per via digestiva, sempre es cura i en la B, que es contagia per la via sexual, només es converteixen en crònics el 5% dels casos. Els que tenen una infecció crònica tenen una malaltia progressiva. “Passen molts anys abans que al pacient se li detecti algun problema de salut greu com, per exemple, una cirrosi”, puntualitza Bruguera. El fet que puguin passar fins a vint anys per donar algun tipus de simptomatologia ha sigut la causa que l’hepatitis C hagi “passat desapercebuda” tant de temps. De fet, en la majoria de casos es detecta de forma accidental. “Per exemple quan en una anàlisi surten les transaminases altes, un signe de lesió en el fetge”, matisa Bruguera.

Nous tractaments

Es passa d’una eficàcia del 50% a superar el 90%

A mesura que passen els anys els malalts d’hepatitis C empitjoren. Per minimitzar-ho és “imprescindible” que segueixin un bon tractament. Els que s’han utilitzat fins ara tenien una eficàcia que no arribava al 50% i, a més, presentaven nombrosos efectes secundaris. Fa dos anys, però, es van descobrir nous “agents antivirals”. El sofosbuvir, sempre combinat amb un altre medicament, té un èxit de més del 90%, és més segur i té un tractament curt, de 12 o 24 setmanes. Com que el sistema sanitari no té prou finançament per garantir aquest tractament a tots els malalts (el cost total del de 12 setmanes és de 43.500 euros per pacient ), l’Estat ha creat un pla estratègic, coordinat pel català Joan Rodés i que de moment no té un finançament clar, que tindrà quatre línies de treball: el coneixement “precís” de l’epidemiologia, establir les prioritats terapèutiques, crear un registre de pacients i incloure els nous fàrmacs en el tractament. El primer esborrany estarà enllestit a principis de febrer. Catalunya també està elaborant el seu propi pla, dirigit per Bruguera, que estarà acabat en les mateixes dates. A nivell estatal està previst que puguin accedir a aquest tractament revolucionari els pacients que ja han rebut un trasplantament però que tenen el virus viu, els que estan a punt de fer-los un trasplantament i els que tenen una cirrosi molt avançada (en fase 4). “Catalunya també vol incloure els pacients amb cirrosi en fase 3”, diu el president de l’ASSCAT.

Varietat de preus

Els negocien els governs i canvien, molt, en funció del país

El Sovaldi es comercialitza a diferent preu en un país o un altre. ¿De què depèn? “De l’habilitat que tingui cada govern per negociar amb les farmacèutiques”, explica Bruguera. En el cas espanyol ha sigut el ministeri de Sanitat el responsable de discutir el preu amb la companyia farmacèutica que el comercialitza: Gilead. L’empresa americana s’encarrega de fabricar aquest medicament des del 2011, quan va comprar la farmacèutica que realment el va desenvolupar, Pharmasset. Segons El Confidencial fins al setembre del 2014 Gilead havia facturat més de 8.000 milions de dòlars només amb la comercialització del Sovaldi. El laboratori americà té la patent del medicament durant deu anys. “Per una banda es garanteix cobrir la despesa que ha costat la investigació d’aquest medicament i, per una altra, fa negoci. En aquest cas potser en fa massa”, matisa Bruguera. A l’hora de negociar el preu hi influeixen diversos factors: el cost de la fabricació, la promoció del laboratori o el país on es comercialitza. El més econòmic és Egipte on costa 900 euros. El motiu? És el país amb més infectats d’hepatitis C del món (un 15% de la població té el virus).

Deures pendents

El mateix preu per a tot Europa i agilitzar els tràmits sanitaris

La solució idònia per abaratir el cost del medicament hauria sigut negociar un preu únic per a tots els països europeus, uns deures que els governs haurien de fer en les futures autoritzacions de nous medicaments de l’Agència Europea si volen garantir els tractaments a tots els malalts i, alhora, mantenir econòmicament la resta del sistema sanitari. L’altre aspecte a resoldre és agilitzar la “burocràcia” que pateixen en aquest cas els metges perquè als malalts d’hepatitis C greus se’ls subministri la medicació de forma ràpida. “Es pot allargar dos mesos”, denuncia Montes. Massa temps si es té en compte que a l’Estat moren cada dia 12 persones víctimes d’aquest virus.