Com tots els òrgans, el cervell envelleix. La ciència ha comprovat que les capacitats de la memòria i de les funcions cognitives comencen a disminuir a partir dels 25 anys. Malgrat aquesta dada, que pot semblar alarmant, els que estimulen contínuament les seves cèl·lules grises treballant, llegint assíduament, estudiant, jugant als escacs, al bridge, fent sudokus, etc., disposen d'una bona reserva cognitiva. La degeneració natural de les cèl·lules es veu compensada per l'activitat de les xarxes nervioses alternatives.
Moltes investigacions científiques han demostrat que és necessari fer treballar les neurones per mantenir-les actives el màxim temps possible. Un estudi de la Universitat de Harvard va indicar que el cervell es comporta com un múscul i que, per tant, com més se'l fa funcionar, més fort es fa. El Dr. Pablo Martínez-Lage, coordinador del Grup d'Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, creu que el cervell es pot entrenar, tot i que "tot depèn de què signifiqui entrenar el cervell". I afegeix: "Amb la forma física queda clar que entrenant es pot assolir un estat físic que no s'havia tingut abans, però pel que fa a l'entrenament cerebral és possible fer treballar el cervell sense que això signifiqui que puguem millorar el coeficient intel·lectual. La base de l'entrenament cerebral no és una altra que la màxima que el que no utilitzes ho perds".
Totes aquestes premisses són les que expliquen el boom que s'ha registrat els últims anys dels jocs per estimular el cervell, com l'arxivenut Brain training . Han proliferat els jocs, les pàgines webs i els llibres que asseguren un bon entrenament del cervell, amb un volum de negoci que va superar els 80 milions d'euros només als Estats Units el 2010. Però aquests jocs també van rebre un revés. Un estudi publicat en la prestigiosa revista Nature va assegurar que no ajuden a estimular el cervell. Clive Ballard i el seu equip del britànic King's College van llançar el seu repte sobre el Brain training a través d'un popular programa de televisió de la BBC. Els seguidors del Brain training van dedicar 10 minuts al dia a jugar, tres vegades a la setmana, durant un mes i mig. Passat aquest temps, i comparant l'avaluació mental que els van fer abans de començar amb la que els van fer passat l'experiment, els resultats van ser descoratjadors. Els participants que s'havien lliurat als jocs mentals van aconseguir millorar algunes capacitats concretes en aquest temps, però aquestes habilitats no es podien extrapolar a altres facetes com el raonament o la memòria. És a dir, els autors consideren que més que augmentar el seu intel·lecte el que feien era simplement millorar la pràctica amb el joc. El Dr. Martínez-Lage afirma: "Aquests jocs s'haurien de promocionar amb un «alhora que et diverteixes entrenes la ment», però no s'hauria d'anar més enllà. Molts estan basats en tests cognitius clàssics i són vàlids i força seriosos, però a mi em preocupa i no m'agrada gaire que el paràmetre que utilitzin per valorar el teu rendiment sigui fixant una edat intel·lectual. Si ets una persona jove, que et diguin que la teva edat mental és de 80 anys després de fer uns tests pot ser estimulant, però si ets una persona gran, no".
La conclusió és que fer mots encreuats o sudokus podria ser igual d'útil per mantenir en forma el cervell. Per Jordi Batllori, autor de llibres com Juegos para entrenar el cerebro (Narcea) i A moure el cervell! (Columna), entrenar aquest òrgan és possible i necessari. Es pot fer a totes les edats, però ho veu especialment necessari en les persones grans "com a mitjà per mantenir o fins i tot millorar una mica les capacitats que ja es tenien", apunta. Batllori recomana que "els jocs siguin variats per desenvolupar aspectes diferents i no centrar-nos sempre en el mateix tipus de joc: podem combinar sudokus o mots encreuats amb jocs d'estratègia, d'observació, que requereixin paciència o que millorin la nostra capacitat de comunicació".
