"Des del dia del recurs de l'estat, les negociacions amb els bancs per fer convenis de cessió s'han aturat"

BarcelonaDimarts el TC va confirmar la suspensió dels articles de la llei 24/2015 referents als desnonaments recorreguts pel govern espanyol, un tràmit que ja s'esperava. De seguida va sortir la consellera Neus Munté per dir que la llei alternativa ja estava en marxa, és així?

Carlos Macias: Tenim maneres de veure-ho diferents... T'explico com comença tot. Abans que el PP posi el recurs, veient l'estratègia del PP. L'Estat té tres mesos per presentar recurs al TC a una llei autonòmica, però com que hi havia eleccions catalanes (27-S) i espanyoles (20-D), no van voler intervenir-hi. Per aquest motiu van crear la comissió bilateral, per guanyar temps, i tenien nou mesos per presentar recurs per buscar un altre moment polític. Imaginaven que ja estarien governant, suposo. A més, sempre esperen a l'últim consell de ministres abans de la data límit, i això és el que van fer un altre cop. Sabent això, dues setmanes abans vam començar campanya de pressió assenyalant les seus del PP arreu d'Espanya, i aïllant-los al Congrés amb mocions en defensa de la llei. Van aconseguir que tots els partits del Congrés, menys el PP, esclar, signessin un compromís que retirarien aquest recurs al TC si canviaven les majories. Ara això és un punt per negociar a l'hora de compondre un nou govern a l'Estat. I en paral·lel, com que no ens podem permetre

retrocedir en els drets que havíem guanyat amb la 24/2015, fem un full de ruta amb mesures concretes adreçades a la Generalitat i als ajuntaments. Aquest document el portem a la cimera que convoca el president Puigdemont després del recurs del govern del PP, i busquem la manera d'aconseguir els mateixos objectius, però sense fer una còpia de la llei recorreguda, que suposaria un frau de llei. De la cimera surt el compromís de crear un grup de treball, que és cert que es crea l'endemà mateix, però amb les altres mesures que s'han de coordinar –com aplicar com cal la llei d'habitatge del 2007 o la 1/2015, que permet l'expropiació de l'ús de fruït per conservació– encara no s'ha fet res. Hem fet ja una desena de reunions del grup de treball –el grup promotor de la ILP, el consell d'advocacia de Catalunya, la Federació de Municipis i Govern–, i de moment, el text que tenim sobre la taula està lluny de tot allò aconseguit amb la 24/2015, que era una de les lleis més avançades d'Europa en aquest sentit. El mecanisme alternatiu que proposa el Govern acaba en un tribunal d'expropiació que l'experiència ens diu que només posa el preu una mica per sota del de mercat, i ens obligaria a augmentar el pressupost. Nosaltres volem fer aquesta eina, però no avalarem qualsevol text per dir que hem fet alguna cosa. A vegades ho volem fer ràpid perquè en tenim necessitat, però per redactar la ILP vam estar fins a un any buscant la millor fórmula jurídica. Per tant, si triguem 15 dies més per tenir un text millor, els trigarem.

Teniu la sensació que els polítics ara són molt prudents amb la llei alternativa?

No, de fet, els més prudents crec que som nosaltres. Volem fer un text bo i que sigui real i que l'endemà els ajuntaments ja el puguin aplicar per aturar desnonaments o reallotjar les famílies.

Un parell de setmanes abans del recurs de l'Estat vau fer una roda de premsa a Madrid després de parlar amb el PP del Congrés i vau dir que teníeu la sensació que sí que presentarien el recurs, però potser no demanarien la suspensió immediata. I no va ser així.

C.M.: El PP estava tens, i així ens ho va fer saber, perquè feia dues setmanes que tenien pressió nostra a les portes de les seves seus de 50 ciutats. I ens van deixar entreveure que estaven valorant aquesta possibilitat de no suspendre. Els vam recordar que fins i tot el seu propi partit a Catalunya havia votat a favor de la ILP, i que no ens podien prendre l'única eina que tenim sense donar-nos una alternativa. Al final no ho van fer, però segur que gràcies a aquesta pressió vam salvar la part de la pobresa energètica, però es van carregar tot el que tocava els privilegis de la banca.

En alguna d'aquestes reunions a porta tancada amb el PP, ells arriben a fer explícit que el que no volen és molestar els bancs?

Maria Campuzano: Així de directe no ho diuen. Però just el mateix dia que presenten el recurs, va sortir una estona abans el president del BBVA, Francisco González, dient "m'encomano a la Soraya" perquè aquest divendres posin el recurs, perquè aquesta llei afecta els seus beneficis. I aquell mateix dia el presenten, per tant, ja sabem qui mana realment en aquest país.

C.M.: De fet, poc abans de la votació de la ILP, un diputat ens va trucar per dir-nos que la banca i les subministradores estan trucant als diputats perquè això no surti. Aquesta voluntat de tombar la llei ha estat present des del minut u.

La part bona de tot plegat és que es va salvar la part de pobresa energètica, encara que no va acabar sent tan ambiciosa com hauríeu volgut.

M.C.: Sí, nosaltres hauríem volgut més en la part de com exigir a les subministradores el cost de la pobresa energètica, però al final va quedar que s'ha d'arribar a un acord entre les empreses i l'administració perquè siguin les empreses les que posin les ajudes o els descomptes.

Tot i que la suspensió dels articles no va ser efectiva fins aquest dimarts, des de la presentació del recurs el 29 de maig, heu notat canvis? Han augmentat els desnonaments un altre cop?

C.M.: Sí, i no només ho hem notat nosaltres des de la PAH, sinó que en una reunió amb 12 ajuntaments importants –que repetirem periòdicament– ells ens van dir que des del dia del recurs, les negociacions dels consistoris amb els bancs per fer convenis de cessions, s'han aturat. I també ens deien que començaven a notar veïns que els deien que els bancs els feien fora de casa, cosa que durant l'últim any havia baixat molt.

M.C.: Fins i tot gent ens ve a les reunions de la PAH i ens diu que havien acordat pagar un lloguer social amb Bankia, i des del recurs se n'han desdit.

I a l'inrevés, la part de pobresa energètica que no s'ha suspès, des de fa un any, quants talls de subministraments ha evitat?

M.C.: Segons dades del Govern, la llei ha aturat en menys d'un any 32.000 talls de subministraments. El problema que ens trobem és que les empreses no volen complir amb aquesta llei. En la trobada amb els 12 ajuntaments ens van dir que segueixen havent-hi talls i que les empreses no contacten abans amb els serveis socials dels municipis, com diu la llei. I els talls que sí que s'aturen és perquè aquests serveis intervenen preventivament abans que vingui l'empresa. El que vam acordar amb els consistoris és que passessin un informe a la Generalitat amb tots els incompliments per part de les empreses perquè el Govern pugui fer-los una inspecció d'ofici. Ens trobem que la gent no sap que hi ha una llei que els protegeix dels talls de llum, aigua i gas, i que si té un tall ho pot denunciar i l'empresa pot ser sancionada. Una cosa que hi ha pendent de resoldre és què passa amb el deute d'aquestes famílies quan s'ha aconseguit aturar el tall. La llei preveu que s'han de fer uns convenis entre les empreses i les administracions, i han passat nou mesos de l'aprovació i no s'ha fet res. Nosaltres fa tres mesos vam proposar al Govern una proposta de conveni, però no ens han respost. La proposta és que les empreses es facin càrrec del deute i canviïn les condicions del contracte perquè paguin el mínim. I si les empreses no els signen, que es digui públicament que Endesa, Gas Natural o les que siguin no compleixen una llei aprovada pel Parlament. I si no es fa, que la Generalitat expliqui per què no s'atreveix amb les empreses.

C.M.: Tots assenyalem el PP perquè és el culpable del recurs, però aquí estem defensant les bondats de la llei 24/2015. No pot ser que faci nou mesos que la Generalitat no hagi fet res amb els convenis, i tampoc pot ser que mentre no els fas, posis 10 milions de pressupost per pagar els deutes dels subministraments, així no es pot negociar.

M.C.: De fet, és un incentiu pervers, perquè li estàs dient a la companyia "tu talla el subministrament, que després vindré i t'ho pagaré". Llavors els surt més a compte tallar, perquè així l'empresa sap segur que cobrarà. No té sentit pagar la pobresa energètica amb fons públics.

C.M.: Tot plegat no té sentit, perquè si aproves aquests fons per pagar els deutes, mai faràs els convenis.

En aquest primer any d'Ada Colau, l'anterior portaveu de la PAH, a l'alcaldia de Barcelona, les coses han canviat realment en el tema de desnonaments? Quina valoració en feu des de la PAH actual?

C.M.: Una de freda i una de calenta. Sí que hi ha canvis realment transformadors que no costaven tant i els reclamàvem des de fa temps. Per exemple, s'ha creat una unitat municipal que està present a tots els desnonaments, però no només de manera reactiva, sinó també preventiva. Quan tenen informació d'un previsible desnonament, parlen amb el propietari, un privat o un banc, per poder negociar un lloguer social, o almenys ajornar el llançament per poder trobar una solució. Doncs això que no costava tant, s'està fent. També s'han començat a posar sancions a pisos buits a entitats financeres, però només una vintena, i això és molt poc, per això demanem més fermesa en aquest aspecte, ja que n'hi ha 2.000 d'identificats. En canvi, una altra cosa que sí s'ha fet: donar ajudes al lloguer a famílies també sense ingressos, ja que fins ara només es donaven als que cobraven més de 700 euros, i això no podia ser, ja que els que cobren 0 o 426 no hi poden accedir. Ara, el problema és que aquestes convocatòries de moment només s'han obert de gener a març, i la gent no sap qun es quedarà sense ingressos. Hauria de ser una convocatòria sempe oberta. S'han donat passos en la bona direcció, però va massa lent. L'administració no pot anar més lenta que les necessitats de la gent.

Com esteu mirant tot el debat dels pressupostos de la Generalitat?

C.M.: Ens els hem mirat bé, i hi ha 254 milions d'euros a la partida d'habitatge. Sense ser-ne uns grans experts, veiem que només hi ha un augment de 10 milions d'euros respecte de l'any passat. A més, durant el tràmit de la ILP al Parlament, el conseller Santi Vila va dir que per desplegar-la sencera caldrien 800 milions. Per tant, estem molt lluny de donar resposta a l'emergència que hi ha, i per això demanem coherència entre els discursos polítics i els fets. Hem interpel·lat tots els grups.