Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Molts s'han buscat la vida fora de terres catalanes. Altres països els han ofert possibilitats de formació i de feina que han millorat les que tenien a casa, i han decidit fer les maletes. Alguns no ho han fet, però no ho descarten. L'ARA ha parlat amb alguns dels estudiants que van assolir les deu millors notes a la selectivitat de fa deu anys. Avui, el context hostil no els ha fet perdre l'esperança i continuen formant-se. La possibilitat de marxar fora, però, és molt present.

Els estudiants brillants miren a l'estranger

MARTA VILA: "Treure bones notes m'ha obert moltes portes"
Va treure un 9,39 a la selectivitat del 2002. Ara fa una tesi de lingüística computacional

Marta Vila sempre va ser molt estudiosa. "Els meus pares són professors i a casa em van ensenyar a treballar i estudiar molt", explica. Per això, no va sorprendre gaire que tragués un 9,39 a les proves de selectivitat de fa deu anys, tot i que volia estudiar filologia hispànica, una carrera que l'apassionava i per a la qual només calia un 5. "Hi va haver qui em va dir que escollís una altra cosa, que aprofités la nota", recorda la Marta. Ella, però, tenia clar que "la dificultat dels estudis no es mesura amb la nota de tall".

En l'últim any de carrera, va decidir fer el curs per obtenir el certificat d'aptitud pedagògica per poder exercir de professora. En acabar va cursar un màster d'espanyol per a estrangers i va començar a treballar per a dues empreses de gestió de programes d'estudis a l'estranger. Però, com que la recerca és un dels àmbits que més l'apassiona, va demanar una beca FPU (formació del professorat universitari) al ministeri d'Educació per fer un doctorat en lingüística computacional. Gràcies a les bones notes li van aprovar la sol·licitud. "Treure bones notes m'ha obert moltes portes", reconeix. Ara ja està a la recta final, preparant la seva tesi sobre les paràfrasis aplicades a la computació, i calcula que la presentarà d'aquí uns sis mesos. "Un cop la presenti ja no sé què passarà", confessa, tot i que està convençuda que "la feina sortirà". Té tres camins clars: quedar-se a la universitat, passar a l'empresa privada o anar a l'estranger. "No descarto marxar fora, sobretot en el moment actual, però no és una prioritat", diu. Sap que esforçant-se molt i estudiant molt sempre ha aconseguit el que s'ha proposat.

ALBERT PUIG: "Últimament es fa més necessari marxar fora"
Va treure un 9,39 a la selectivitat del 2002 i treballarà a Lausana

El millor consell que van donar a Albert Puig és: "Estudia el que més t'agradi sense mirar les sortides laborals". Així que, tot i que en un principi havia considerat estudiar arquitectura o enginyeria aeronàutica, al final va optar pel que realment li agradava: física. En acabar la llicenciatura va estudiar un màster i es va doctorar. Tot, a la Universitat de Barcelona, el mateix centre on ha estat treballant com a investigador gràcies a una beca al grup de física d'altes energies. "Però quan acabes el doctorat no hi ha gaires possibilitats de seguir investigant si no marxes a l'estranger; forma part del currículum per optar a places permanents a les universitats espanyoles", explica. És per això que ell ha fet les maletes i dilluns comença la seva nova feina a l'Escola Politècnica Federal de Lausana.

En temps de crisi, creu que la clau és "formar-se adequadament". Però lamenta que "queda la sensació que l'única manera de progressar és buscar-se la vida fora", assenyala. I sobretot ara que les retallades també han arribat a la ciència: "Tenim científics molt bons que han de marxar per seguir investigant i a partir d'ara encara ho faran abans, fins i tot abans de fer el doctorat, perquè el pressupost dedicat a la formació de doctors a Espanya cada cop és més reduït". L'Albert, de 27 anys, va arribar dimecres a Lausana, on viurà amb la seva parella, que és de Conca: "La intenció és anar tornant a passar caps de setmana".

SERGIO MILLÁN: "Fins ara no he buscat res: tot m'ha anat lligat"
Fa 10 anys va treure un 9,38 a la selectivitat i fa el doctorat a París

Quan acabava el batxillerat, Sergio Millán no havia decidit al 100% quina carrera l'atreia més. Així que va anar a les sessions de portes obertes de matemàtiques, física i enginyeria de camins, canals i ports. La primera opció el seduïa més i, per això, va començar a estudiar matemàtiques, però amb certa recança per haver tancat altres vies. Un any després la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) li servia en safata una oferta que un estudiant brillant com ell -amb un 9,9 de nota mitjana de batxillerat i un 9,38 a la selectivitat- no podia deixar passar: el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) li permetia continuar amb matemàtiques i afegir-hi l'enginyeria de camins, canals i ports. Tot, en només sis any.

El 2006 va marxar a París a acabar els estudis. Hi feien l'especialitat de transport que li interessava. La seva idea d'estada a França era provisional, però les coses li van anar sortint bé i va decidir fer-hi el doctorat. Ara fa la tesi sobre models de previsió de demanda en una empresa d'autopistes. Té al davant un any de feina i després s'haurà de plantejar el futur. S'acosta a un moment decisiu: "Fins ara no he hagut de buscar res, tot m'ha anat lligat", explica.

No descarta tornar a Catalunya, però veu, per l'experiència dels seus companys de carrera, que aquí "les coses no pinten gaire bé". Té clar que a França la seva beca per al doctorat li ha donat molt més marge de maniobra que si l'hagués fet a Barcelona. Per això, també es planteja continuar a París o canviar del tot de destí per continuar formant-se.

MARC DUOCASTELLA: "Les notes obren pas, però t'has de vendre bé"
Va treure un 9,4 a la selectivitat del 2002 i treballa en una empresa jove que li agrada

Està convençut que les seves notes li han aplanat el camí. "Jo envio un mail a les empreses i allà hi ha el meu expedient, això és el que capta l'atenció de la gent, i després he d'aprofitar l'oportunitat que em donen i vendre'm bé". Així de clar ho veu Marc Duocastella, que va cursar el batxillerat amb una nota mitjana de 10. Però té clar que el que més punts li dóna és l'expedient brillant de la carrera. Va estudiar química a l'Institut Químic de Sarrià, on per entrar en tenia prou amb un 5 pelat, i en va sortir amb una nota històrica: un 9,4. Ara no es planteja marxar a l'estranger perquè aquí tot li va sobre rodes i té a prop família, amics i una "qualitat de vida" que creu que no trobarà en altres països. Quan va acabar la carrera, però, sí que va marxar un any a Boston a fer un postgrau de bioquímica. Hi va anar amb bitllet només d'anada, però un cop allà va valorar tot el que tenia a casa i va decidir que el seu lloc era a Catalunya. No tenia clar si fer un doctorat perquè no estava segur de si l'esforç de tants anys i de cobrar poc el compensarien. Va començar un projecte de bioinformàtica, que consistia a simular estructures de proteïnes amb l'ordinador, però no el va culminar per al doctorat. Va fer un gir cap a l'empresa farmacèutica. Ara treballa a iVascular, una empresa jove que desenvolupa dispositius i teràpies mèdiques. És el cap de projectes de R+D. Li agrada la feina perquè li dóna capacitat d'incidència en el desenvolupament del projecte i perquè l'empresa inverteix molt en R+D.

Més continguts de