El 15-M exhibeix múscul i torna a omplir la Puerta del Sol
El 15-M supera amb nota el seu primer aniversari a Madrid. Milers de persones van tornar a omplir la Puerta del Sol sense que la policia els desallotgés. La protesta es produeix en plena onada de retallades.
MADRIDUn any després l'esperit del 15-M continua molt present a la Puerta del Sol de Madrid, l'epicentre on es va engendrar el moviment. Milers de persones es van congregar ahir al vespre a l'embrió de la protesta ciutadana per commemorar el seu primer aniversari. El centre de la capital espanyola va tornar a oferir les mateixes imatges que van donar la volta al món fa un any: la plaça i tots els carrers del voltant absolutament plens d' indignats .
L'emblemàtica plaça va ser el destí final d'una llarga jornada per als indignats madrilenys. Les diferents organitzacions que conflueixen en el 15-M van programar quatre manifestacions que sortien del nord, del sud, de l'oest i de l'est de la capital espanyola i acabaven totes a la Puerta del Sol. Les marxes van començar al voltant de les 7 de la tarda i van transcórrer de manera pacífica i festiva en un dia d'intensa calor. Abans de les 8 del vespre, la Puerta de Sol ja estava plena de gent i envoltada d'un ampli dispositiu policial. Uns minuts més tard, l'afluència era tan massiva que ja era molt difícil poder-hi accedir.
Al tancament d'aquesta edició, la concentració d'indignats continuava sense incidents a la plaça, tot i que la Delegació del govern espanyol a Madrid havia fixat les 10 de la nit com l'hora límit per estar-se a la Puerta del Sol. Algunes de les persones tenien intenció d'acampar a la plaça, igual que l'any passat, tot i que els portaveus del 15-M van assegurar que oficialment no s'havia convocat cap acampada. Un membre de l'organització sí que va admetre, però, que la intenció era passar-hi la nit, però no acampar-hi.
De fet, els indignats tenien previst dur a terme a les 12 de la nit un crit mut i mostrar mocadors blancs "perquè cessi la violència econòmica i les guerres". A més, alguns dels presents van manifestar la seva voluntat d'estar-se a Sol des d'ahir fins al dimarts 15, quan es complirà exactament el primer aniversari de la famosa primera acampada a la plaça.
Demandes i queixes similars
Les reclamacions i les crítiques que van fer ahir els indignats madrilenys -la majoria dels quals eren persones joves- eren força semblants a les d'un any enrere, tot i que estaven adaptades al context actual. Per exemple, hi havia proclames contra el president Mariano Rajoy, els ajustos en sanitat i educació i la recent nacionalització de Bankia. "Ens abaixen el sou, la vida és més cara, però rescaten els bancs", criticava la María, una jove de 23 anys.
"Que no, que no, que no ens representen". El famós crit dels indignats va ser el que amb més força es va tornar a sentir a Madrid. També es va escoltar freqüentment: "La veu del poble no és il·legal", "Ja s'ha acabat la pau social", "Anem de cul amb aquest sistema" i "Li diuen democràcia però no ho és". D'entre les pancartes que duien els manifestants n'hi havia moltes contra les ajudes de l'Estat a la banca, només quatre dies després de la nacionalització de Bankia. "Corralito espanyol, la banca ens ha robat", "No vull que siguis la meva Bankia", "No és una crisi, és una estafa, el vostre deute no el paguem" i "Poble dòcil, poble esclau", deien algunes.
Com va passar ara fa un any, el 15-M va tornar a demostrar ahir que aconsegueix aglutinar una amalgama de persones amb un malestar en comú però reclamacions concretes ben diferents. Per exemple, hi havia col·lectius anticapitalistes, republicans, associacions d'estudiants de secundària, professors d'educació pública que fa mesos que es manifesten i treballadors de la sanitat. Per la Sònia, una aturada de 33 anys, aquesta diversitat és un dels atributs del 15-M. "El moviment no s'ha de convertir en res, té uns ideals", assegurava, abans d'afegir que la "precarietat de la vida" dels indignats els impedeix mobilitzar-se més. En canvi, el Fernando, de 66 anys, creia que el 15-M ha de fer propostes concretes si vol guanyar rellevància: per exemple, "més poder directe per als ciutadans" i "limitar els mandats polítics".
El record de fa un any
L'acampada a la Puerta del Sol es va iniciar la nit del 15 de maig de l'any passat. El seu desallotjament va provocar un efecte de crida l'endemà, quan l'assistència va ser massiva, i va començar una acampada que es va prolongar durant dos mesos i mig. El moment més àlgid va ser la concentració durant la vigília de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. El desallotjament definitiu es va produir el 2 d'agost, quan encara hi havia desenes de persones a la plaça.
