Èxit en la primera cadena de trasplantament renal de donant viu amb 'bon samarità'

MadridL'Estat espanyol ha culminat amb èxit la primera cadena de trasplantament renal de viu derivada de la donació d'un 'bon samarità', un religiós de Barcelona que de forma altruista va decidir donar un dels seus ronyons a un desconegut, aconseguint que com a resultat se'n beneficiessin tres persones.

Els pacients són dues parelles –dos donants i dos receptors– i una persona seleccionada de la llista d'espera de donant mort, que ja han rebut l'alta mèdica i evolucionen favorablement després de ser intervinguts el 6 d'abril en la Fundació

Per amor a Déu

A l'explicar per què havia pres aquesta decisió tan generosa, ha confessat que a ell li passa el que a la mare Teresa de Calcuta quan un periodista li va etzibar que "no faria la seva feina ni per un milió de dòlars" i la missionera va respondre que ella tampoc, ja que ho feia per "amor a Déu".

La cadena de trasplantaments, segons la seva opinió, "dóna a la vida un significat d'alegria repartida cap als altres" que indubtablement beneficia a tothom. "En el meu cas vull puntualitzar que sóc religiós i que, tot donant, he rebut moltíssim més que el que rep", ha emfatitzat.

El director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, ha explicat que la cadena es va iniciar quan aquest home va expressar la seva voluntat de donar altruistament el seu òrgan i, després de superar rigorosos exàmens mèdics i psicològics que el van considerar apte, es va buscar al receptor d'una parella.

La dona va lliurar el seu ronyó per al receptor d'una segona parella de Granada, on es va traslladar l'òrgan en avió, i de la qual va sortir l'últim donant que va beneficiar una dona de Barcelona, inscrita a la llista d'espera de morts des de feia tres anys i a la qual, en paraules de Matesanz, "li va tocar la loteria".

L'expert ha apuntat que l'Estat és el tercer país d'Europa on s'ha autoritzat la figura del "bon samarità", estesa especialment a Holanda i als Estats Units.

Aquesta modalitat podria multiplicar per deu el sistema de trasplantaments encreuats i incrementar en un 20% les donacions renals en viu, alleujant el sofriment dels 4.500 pacients que a Espanya esperen un ronyó durant uns vint mesos.

35 disposats a donar altruistament

Des que es va anunciar ara fa dos anys aquesta donació altruista no dirigida, la resposta dels ciutadans de l'Estat no s'ha fet esperar i 35 persones han mostrat la seva disposició a sotmetre-s'hi.

La major part procedeix d'Andalusia, Madrid i Catalunya, encara que també s'han registrat voluntaris d'Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Navarra, Comunitat Valenciana i País Basc.

Matesanz ha reconegut que, ja que aquest sistema està començant, s'han aplicat criteris molt estrictes que podrien ser rebaixats en un futur i pels quals s'ha eliminat 18 candidats per raons mèdiques i només a un per motius psicològics.

La ministra ha afegit que la posada en marxa del trasplantament en cadena també ha estat possible gràcies a l'increment del nombre d'hospitals que fan trasplantament renal de donant viu.

Aquestes intervencions es van elevar el 2010 a 240, la xifra més alta de "la nostra història" i que suposa un 11% de l'activitat total de trasplantament renal.

Fins ara s'han inscrit en el programa de donació renal creuada, per al que estan acreditats 13 centres espanyols, 62 parelles, de les quals n'estan registrades 39, després dels quatre processos d'aquest tipus desenvolupats a Espanya: els dos primers realitzats al juliol de 2009 i uns quants més al febrer de 2011.

A l'Estat, els dos primers trasplantaments creuats de ronyó de donant viu es van dur a terme el juliol de 2010 a l'Hospital Clínic de Barcelona i al Virgen de las Nieves de Granada, en dues parelles.

Matesanz ha informat que, segons vagin entrant en el sistema més parelles, es podran anar fent cadenes més grans que tiraran endavant gràcies a altres "bons samaritans".

Segons l'expert, si el donant de ronyó ha estat seleccionat correctament té "un mínim risc o cap" de patir algun problema de salut, cosa que només es dóna en tres casos de cada 10.000. De fet, alguns estudis han revelat que el nivell de supervivència d'aquests donants és superior al de la població general, atès que són persones extremadament sanes.