Ara fa exactament 500 anys, és a dir, l'octubre del 1511, va publicar-se a Barcelona la que es considera la segona farmacopea -codi de medicaments- del món (la primera va editar-se tretze anys abans a Florència): la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona . Es tracta d'una obra escrita en llatí -n'hi ha una traducció al català- que recull de manera detallada la informació de com es preparaven aleshores les fórmules dels medicaments.
Aquest llibre va ser consensuat -d'aquí concòrdia - pels apotecaris de la ciutat de Barcelona, i els metges el van ratificar. Va suposar un avenç molt important no només per a aquests dos col·lectius, sinó també per a la salut de la població, ja que, abans de la seva publicació, bona part dels farmacèutics anaven per lliure i massa sovint el remei era pitjor que la malaltia. Amb motiu del cinquè centenari de la publicació d'aquesta obra, la Universitat de Barcelona ha organitzat l'exposició Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana , que s'inaugura avui i es pot visitar fins al 16 de desembre al vestíbul de l'Edifici Històric de la UB. És un recorregut per la història de la farmàcia i de la medicina a Catalunya a través dels estris que s'han utilitzat tant per elaborar els medicaments com per conservar-los i dispensar-los. Són objectes d'un alt valor artístic, la qual cosa contrasta amb la simplicitat de l'embolcall de la major part dels medicaments d'avui.
D'entre les prop de 200 peces de la mostra, que ha estat comissariada per Pilar Mateo i Eva Marín, hi ha un calaix amb més d'un centenar de píndoles d'argila de diferents colors, del segle XIX; un esplèndid morter mossàrab de bronze del segle XII, i també alguns medicaments que han quedat totalment desfasats, com, per exemple, unes "cigarretes balsàmiques per a l'asma" i les pastilles contra el restrenyiment Laxen Busto, tan populars temps enrere. És especialment curiós l'apartat dedicat a la publicitat, que conté ginys de promoció de les farmàcies, com ara un calçador del doctor Andreu, ventalls, didals i una maquineta d'afaitar. La mostra és un viatge a un temps en què malalties que ja quasi només llegim en algunes novel·les, com la lepra o la sífilis, eren d'allò més habituals; el laboratori era el centre de les farmàcies; es venien gran quantitat de medicines miraculoses o remeis secrets (no se'n divulgava la composició; la mort sovint s'atribuïa a causes desconegudes, i les normes de sanitat eren molt menys estrictes que ara.
Museu virtual a la xarxa
Les peces de l'exposició són de procedències molt diverses, però la majoria pertanyen al Museu de la Farmàcia Catalana, que té la seu a la Facultat de Farmàcia de la UB. La mostra ha estat ideada per Lourdes Cirlot, vicerectora d'arts, cultura i patrimoni de la Universitat de Barcelona i impulsora del Museu Virtual de la UB. Gràcies a aquest museu virtual es pot conèixer bona part del patrimoni de la UB. Hi ha aparells d'astronomia, herbaris, llibres medievals, animals dissecats i, fins i tot, un meteorit de Mart. En total, un miler de peces catalogades.
