Publicitat
Publicitat

LA MESURA DEL PROGRÉS

Cada cop més veus demanen substituir el PIB per un índex que mesuri el benestar real

Com és de feliç el meu país?

Deia Oscar Wilde que, quan l'ésser humà és feliç, està en harmonia amb ell mateix i amb el món. Economistes, polítics, filòsofs, ecologistes i altres veus autoritzades estan cada cop més preocupats per la felicitat global i consideren que la mesura amb què valorem el progrés dels països -el producte interior brut (PIB)- no és vàlida perquè és exclusivament econòmica i no té en compte el benestar de la gent.

El filòsof Jordi Pigem, autor de llibres com La bona crisi (Ara Llibres), en el qual tracta aquesta qüestió, creu que aquest indicador no és suficient perquè "només fa referència al pla econòmic" i "inclou factors que mouen diners però van en contra de la integritat ecològica, social o personal, com les guerres o els accidents de trànsit". No és l'únic que ho pensa. Un conegut detractor del PIB és el premi Nobel d'economia Joseph E. Stiglitz, que fa anys que critica que aquest índex no mesura adequadament el benestar de les persones i lamenta que no té en compte la degradació del medi ambient ni la desaparició de recursos mediambientals de molts països que apareixen entre els primers de les llistes, com els Estats Units.

Sembla que ara aquestes crítiques comencen a ser escoltades. El primer ministre britànic, David Cameron, ja ha anunciat que demanarà a l'Oficina Nacional d'Estadística que elabori un qüestionari per conèixer el nivell de benestar dels ciutadans, sobretot ara, després de les dures retallades socials que s'han dut a terme a les illes britàniques.

El president francès, Nicolas Sarkozy, també s'ha mostrat sensible al tema i l'any 2008 va demanar un estudi sobre la felicitat dels francesos amb la idea de canviar els indicadors econòmics. La Comissió Europea, per la seva banda, s'està plantejant igualment adoptar un nou enfocament per avaluar el progrés econòmic de la UE, tot i que encara no ha concretat mesures.

Senyals de canvi
Totes aquestes iniciatives són senyals, segons Pigem, que "alguna cosa està canviant". "Les formes de fer tradicionals, en política o en economia, ja no funcionen, i els polítics que vulguin tenir futur han d'estar disposats a deixar enrere els vells paradigmes i adoptar-ne de nous".

Des de la New Economic Foundation (NEF), un think-tank amb seu a Londres, treballen per canviar aquests paradigmes i creuen que el PIB és un "indicador obsolet", tal com ho resumeix el cap d'economia ambiental, Aniol Esteban. "És hora de començar a complementar aquest indicador econòmic amb informació sobre l'estat dels nostres recursos naturals i sobre el benestar de les persones", afirma. Esteban diu que, per poder valorar realment el progrés d'una societat, és necessari interpel·lar els ciutadans i preguntar-los coses com: "Ha crescut el seu nivell de satisfacció?", "Aquest mes ha consumit més o menys energia que l'anterior?", "La diferència entre rics i pobres es manté o baixa?".

La NEF elabora des de l'any 2006 un dels índexs alternatius que més ressò han tingut: el Happy Planet Index. "És un indicador que demostra que es pot viure bé i es pot ser feliç sense necessitat de destruir el planeta", resumeix Esteban. En l'última edició de l'índex, que van publicar el 2009, Costa Rica, la República Dominicana i Jamaica ocupaven les tres primeres posicions d'aquest rànquing, que es fa barrejant tres xifres: l'esperança de vida, la satisfacció vital i la petjada ecològica. "Aquest índex dóna una visió molt diferent del que la gent entén per progrés perquè els països més rics no generen satisfacció vital en els seus ciutadans i tenen una petjada ecològica altíssima", diu.

Segons Pigem, autor de Qüestió de valors, del consumisme a la sostenibilitat , "el Happy Planet Index està bé, però per si sol potser li falten coses". L'ideal, diu, seria "fer una barreja dels índexs alternatius existents per complementar el PIB". Entre aquests indicadors, el més utilitzat és l'Índex de Desenvolupament Humà, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que, a més d'indicadors econòmics, té en compte l'esperança de vida i l'educació.

Aprofitar la crisi
Aniol Esteban afirma: "La crisi econòmica ha posat en relleu els errors del nostre sistema, ens ha fet veure que és molt fràgil i potser l'hauríem de replantejar: hauríem de descobrir que es pot viure bé sense destruir el planeta". Però si seguim basant el nostre progrés en el PIB -amb totes les mancances que denuncien aquests experts-, no ho aconseguirem."Si el nou president de la Generalitat decidís abandonar el PIB com a única mesura de valoració dels avenços del país, d'aquí a 10 anys el benestar dels catalans seria molt més gran. Però si seguim com sempre, posant el benestar de l'economia i dels bancs per davant del de les persones, d'aquí a 10 anys estarem igual", pronostica Pigem.

Mentre els economistes i els polítics comencen a buscar fórmules per incloure el benestar dels ciutadans en els indicadors de progrés, l'únic que sembla clar és el PIB, un indicador que va néixer als anys 30, just després de la Gran Depressió, té massa mancances per reflectir el món del segle XXI.

Més continguts de